dilluns, 21 de maig de 2012

Vaga general d'Universitats 22m


Vaga General d'Universitats 22M

CCOO al costat d'altres sindicats ha convocat vaga general a les universitats públiques de tot l'Estat, dins d'una jornada de vaga de tots els sectors de l'educació. Com ja hem vingut anunciant en les últimes Hojas del Lunes sobren motius per a aquesta vaga.

Les universitats públiques porten anys patint molt directament la reducció d'assignacions pressupostàries en la contenció de la despesa pública en un període de creixement. Això els ha portat a un dèficit estructural en una gran majoria d'aquestes. Les administracions, autonòmiques i central, no han actuat amb responsabilitat i s'han produït grans canvis sense cap tipus de planificació i compromís.

Paral·lelament, les universitats han incrementat la seva producció científica de manera notable amb un finançament molt inferior als països del seu entorn.

En aquest context, ja complicat, els Pressupostos Generals de l'Estat pel 2012, juntament amb el Reial Decret-Llei 14/2012 i els pressupostos de les CC.AA., suposen una agressió sense precedents a la Universitat Pública.

La dràstica pujada dels preus públics, unit al descens considerable de les beques i ajudes a l'estudi, juntament amb els anunciats canvis endurint els criteris acadèmics per a la seva obtenció, deixarà en condicions d'exclusió de la universitat pública a milers de joves.

En aquestes condicions desapareixeran graus, i sobretot màsters, per la disminució considerable de la demanda. Situació totalment previsible, per un entorn d'alt índex de desocupació i baixos salaris.

Des de l'entrada en vigor de la LRU, la universitat pública s'havia convertit en un element central per a la cohesió social incorporant als fills de la classe treballadora.

La universitat pública és un dels pilars fonamentals del nostre estat de benestar, jugant el paper fonamental en la formació dels ciutadans amb esperit crític i valors democràtics.

L'augment del 33% de la dedicació docent en el PDI funcionari sense un “sexenni actiu” suposarà, a més, una retallada de plantilles i la condemna a no poder investigar a una part important del PDI.

El Personal d'Administració i Serveis (PAS) que ve patint la privatització de nombrosos serveis, veurà a més l'aparició de consorcis. Amb el descens de les plantilles de PDI, quedarà totalment afectat de manera indirecta, atès que l'aplicació del decret obre la porta a l'eliminació de titulacions, centres, departaments i fins i tot universitats.

La retallada del 25,5% en R+D+i afectarà molt directament en les plantilles d'investigadors, posant en perill molts projectes i centres d'investigació.

Ens sobren motius per a una vaga general d'universitats del 22 de Maig. Participa! Com indica el professor Josep Fontana, “només anem a mantenir la porció d'estat de benestar que siguem capaços de barallar amb ungles i dents”.

Els becaris menyspreats un cop més

El 10 de maig de 2012 i amb uns sis mesos de retard va ser anunciada la convocatòria de la beques del Programa de Formació de Personal Universitari per part del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Aquesta convocatòria presentava canvis substancials en els requisits dels sol·licitants que suposen, si més no, una gran sorpresa. A més, per a major consternació, la convocatòria es va fer pública amb l'etiqueta "2012" quan no s'han arribat a convocar les beques "2011". Enfront d'aquests fets, CCOO declarava que:


  • El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport està, de facto, saltant-se una convocatòria de beques predoctorals FPU retallant encara més i sense reconèixer-ho les escasses aportacions a R+D. Fa anys que la convocatòria de les beques FPU es fa amb retard de manera que es publiquen i resolen durant l'any següent al de la convocatòria. Així, per exemple, les beques corresponents al 2010 es van convocar i van resoldre durant el 2011. Els milers de joves investigadors que durant el curs acadèmic 2011-2012 estan cursant un màster d'investigació porten des de setembre de 2011 esperant la convocatòria de les  FPU 2011. El "normal" hagués estat que s'haguessin convocat cap a gener de 2012. Així, l'etiqueta "2012" de la convocatòria publicada avui és profundament preocupant perquè dóna a entendre que les beques "2011" mai seran convocades.
  • S'exigeix com a requisit estar en possessió del títol de màster en el moment de sol·licitar la beca -i no de començar a cobrar-la com fins ara-, deixant fora de competició als milers de joves investigadors que durant el curs acadèmic 2011-2012 estan cursant un màster d'investigació. El termini de sol·licitud finalitza el proper 1 de juny, quan cap d'aquests estudiants es trobarà en possessió del títol  de màster. Aquests joves investigadors han hagut de pagar uns 2000€ per una formació que condueix a la fase d'investigació del doctorat que anaven a iniciar al setembre de 2012 i ara veuen com no se'ls permet optar a les beques per finançar aquests doctorats. D'aquesta manera tenen dues opcions: abandonar la seva carrera científica i tirar a les escombraries els 2000€ del màster d'investigació -sense entrar a valorar el cost real d'aquests estudis i per tant els diners que haurà malgastat l'estat- o treballar gratis durant un any, iniciant els seus projectes de tesi, a l'espera d'algunes engrunes en forma de beca. Aquest canvi en els requisits del sol·licitant no té cap justificació i penalitza als estudiants actuals (curs 2011-2012) a favor dels anteriors (curs 2010-2011) que ja van poder optar a les beques 2010. D'aquesta manera, la "excel·lència" dels aspirants serà menor posat que els alumnes amb millors expedients i projectes de tesis ja van aconseguir una beca el 2010.
  • La convocatòria manté el sistema 2+2 -dos anys de beca seguits de dos anys de contracte- perpetuant la precarietat dels joves investigadors i en contra del sistema de 4 anys de contracte que marca la Llei de Ciència i que serà obligatori a partir del dia 2 de juny de 2012, l'endemà de l'esgotament del termini per presentar les sol·licituds. Resulta inquietant que el Ministeri hagi retardat 6 mesos la convocatòria d'aquestes beques i les publiqui just tres setmanes abans de veure's obligat a contractar des del primer dia als joves investigadors. D'aquesta manera s'allarga una convocatòria més la injusta situació d'aquest col·lectiu de treballadors malgrat les millores introduïdes per la Llei de Ciència.

Per tot això, exigim al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport que:

  1. Rectifiqui la convocatòria presentada avui i la present com "2011".
  2. Es comprometi a publicar una nova convocatòria "2012" cap a setembre del present any a la qual optin els estudiants de màster del curs acadèmic 2011-2012, tornant a la normalitat en els tempos i assegurant les oportunitats de tots els joves investigadors.
  3. Acabi amb les beques i contracti als joves investigadors des del primer dia així com que reuneixi a totes les parts implicades per definir una carrera científica amb garanties i perspectiva de futur per a aquests en el conjunt de l'estat espanyol, assegurant la continuïtat de la ciència i, per tant, del progrés. No podem permetre'ns més fugida de cervells i hem d'establir de manera clara i inequívoca que els joves investigadors són treballadors, no estudiants.
  4. No retallar ni un euro més en R+D i que estableixi el full de ruta per recuperar la inversió de l'estat espanyol en aquest sector, equiparant-nos a la mitjana Europea.


CCOO  va enviar el dia 11 el comunicat de premsa i la mateixa tarda ens arriba la informació que fonts del Ministeri reconeixien que la convocatòria havia estat un error. El 18 de maig el Ministeri rectifica, però no prou. Podran optar a la convocatòria els que hagin cursat el Màster en el 2011-2012, però no tindran contracte laboral, una gran conquesta en la Llei de la Ciència que entra en vigor el 2 de juny.

Els estudiants actius difamats

Estem indignats davant l'infame exercici de l’antiperiodisme  el qual ha intentat difamar i desqualificar a dirigents d'organitzacions estudiantils publicant dades personals, que a més són incompletes.

Després de sofrir el descrèdit com a empleats de les universitats, com a sindicalistes, ara veiem com es criminalitza als estudiants.

La resposta dels estudiants la podem veure en:
http://creup-online.ning.com/page/creup-desmiente-que-haya-convocado-una-manifestación
http://www.esu-online.org/news/article/6001/ESU-slams-attack-from-Spanish-newspapers-on-student-leaders-amid-doubling-of-tuition-fees-in-Spain/

Vaga general d'Universitats 22m


Vaga General d'Universitats 22M

CCOO al costat d'altres sindicats ha convocat vaga general a les universitats públiques de tot l'Estat, dins d'una jornada de vaga de tots els sectors de l'educació. Com ja hem vingut anunciant en les últimes Hojas del Lunes sobren motius per a aquesta vaga.

Les universitats públiques porten anys patint molt directament la reducció d'assignacions pressupostàries en la contenció de la despesa pública en un període de creixement. Això els ha portat a un dèficit estructural en una gran majoria d'aquestes. Les administracions, autonòmiques i central, no han actuat amb responsabilitat i s'han produït grans canvis sense cap tipus de planificació i compromís.

Paral·lelament, les universitats han incrementat la seva producció científica de manera notable amb un finançament molt inferior als països del seu entorn.

En aquest context, ja complicat, els Pressupostos Generals de l'Estat pel 2012, juntament amb el Reial Decret-Llei 14/2012 i els pressupostos de les CC.AA., suposen una agressió sense precedents a la Universitat Pública.

La dràstica pujada dels preus públics, unit al descens considerable de les beques i ajudes a l'estudi, juntament amb els anunciats canvis endurint els criteris acadèmics per a la seva obtenció, deixarà en condicions d'exclusió de la universitat pública a milers de joves.

En aquestes condicions desapareixeran graus, i sobretot màsters, per la disminució considerable de la demanda. Situació totalment previsible, per un entorn d'alt índex de desocupació i baixos salaris.

Des de l'entrada en vigor de la LRU, la universitat pública s'havia convertit en un element central per a la cohesió social incorporant als fills de la classe treballadora.

La universitat pública és un dels pilars fonamentals del nostre estat de benestar, jugant el paper fonamental en la formació dels ciutadans amb esperit crític i valors democràtics.

L'augment del 33% de la dedicació docent en el PDI funcionari sense un “sexenni actiu” suposarà, a més, una retallada de plantilles i la condemna a no poder investigar a una part important del PDI.

El Personal d'Administració i Serveis (PAS) que ve patint la privatització de nombrosos serveis, veurà a més l'aparició de consorcis. Amb el descens de les plantilles de PDI, quedarà totalment afectat de manera indirecta, atès que l'aplicació del decret obre la porta a l'eliminació de titulacions, centres, departaments i fins i tot universitats.

La retallada del 25,5% en R+D+i afectarà molt directament en les plantilles d'investigadors, posant en perill molts projectes i centres d'investigació.

Ens sobren motius per a una vaga general d'universitats del 22 de Maig. Participa! Com indica el professor Josep Fontana, “només anem a mantenir la porció d'estat de benestar que siguem capaços de barallar amb ungles i dents”.

Els becaris menyspreats un cop més

El 10 de maig de 2012 i amb uns sis mesos de retard va ser anunciada la convocatòria de la beques del Programa de Formació de Personal Universitari per part del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Aquesta convocatòria presentava canvis substancials en els requisits dels sol·licitants que suposen, si més no, una gran sorpresa. A més, per a major consternació, la convocatòria es va fer pública amb l'etiqueta "2012" quan no s'han arribat a convocar les beques "2011". Enfront d'aquests fets, CCOO declarava que:


  • El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport està, de facto, saltant-se una convocatòria de beques predoctorals FPU retallant encara més i sense reconèixer-ho les escasses aportacions a R+D. Fa anys que la convocatòria de les beques FPU es fa amb retard de manera que es publiquen i resolen durant l'any següent al de la convocatòria. Així, per exemple, les beques corresponents al 2010 es van convocar i van resoldre durant el 2011. Els milers de joves investigadors que durant el curs acadèmic 2011-2012 estan cursant un màster d'investigació porten des de setembre de 2011 esperant la convocatòria de les  FPU 2011. El "normal" hagués estat que s'haguessin convocat cap a gener de 2012. Així, l'etiqueta "2012" de la convocatòria publicada avui és profundament preocupant perquè dóna a entendre que les beques "2011" mai seran convocades.
  • S'exigeix com a requisit estar en possessió del títol de màster en el moment de sol·licitar la beca -i no de començar a cobrar-la com fins ara-, deixant fora de competició als milers de joves investigadors que durant el curs acadèmic 2011-2012 estan cursant un màster d'investigació. El termini de sol·licitud finalitza el proper 1 de juny, quan cap d'aquests estudiants es trobarà en possessió del títol  de màster. Aquests joves investigadors han hagut de pagar uns 2000€ per una formació que condueix a la fase d'investigació del doctorat que anaven a iniciar al setembre de 2012 i ara veuen com no se'ls permet optar a les beques per finançar aquests doctorats. D'aquesta manera tenen dues opcions: abandonar la seva carrera científica i tirar a les escombraries els 2000€ del màster d'investigació -sense entrar a valorar el cost real d'aquests estudis i per tant els diners que haurà malgastat l'estat- o treballar gratis durant un any, iniciant els seus projectes de tesi, a l'espera d'algunes engrunes en forma de beca. Aquest canvi en els requisits del sol·licitant no té cap justificació i penalitza als estudiants actuals (curs 2011-2012) a favor dels anteriors (curs 2010-2011) que ja van poder optar a les beques 2010. D'aquesta manera, la "excel·lència" dels aspirants serà menor posat que els alumnes amb millors expedients i projectes de tesis ja van aconseguir una beca el 2010.
  • La convocatòria manté el sistema 2+2 -dos anys de beca seguits de dos anys de contracte- perpetuant la precarietat dels joves investigadors i en contra del sistema de 4 anys de contracte que marca la Llei de Ciència i que serà obligatori a partir del dia 2 de juny de 2012, l'endemà de l'esgotament del termini per presentar les sol·licituds. Resulta inquietant que el Ministeri hagi retardat 6 mesos la convocatòria d'aquestes beques i les publiqui just tres setmanes abans de veure's obligat a contractar des del primer dia als joves investigadors. D'aquesta manera s'allarga una convocatòria més la injusta situació d'aquest col·lectiu de treballadors malgrat les millores introduïdes per la Llei de Ciència.

Per tot això, exigim al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport que:

  1. Rectifiqui la convocatòria presentada avui i la present com "2011".
  2. Es comprometi a publicar una nova convocatòria "2012" cap a setembre del present any a la qual optin els estudiants de màster del curs acadèmic 2011-2012, tornant a la normalitat en els tempos i assegurant les oportunitats de tots els joves investigadors.
  3. Acabi amb les beques i contracti als joves investigadors des del primer dia així com que reuneixi a totes les parts implicades per definir una carrera científica amb garanties i perspectiva de futur per a aquests en el conjunt de l'estat espanyol, assegurant la continuïtat de la ciència i, per tant, del progrés. No podem permetre'ns més fugida de cervells i hem d'establir de manera clara i inequívoca que els joves investigadors són treballadors, no estudiants.
  4. No retallar ni un euro més en R+D i que estableixi el full de ruta per recuperar la inversió de l'estat espanyol en aquest sector, equiparant-nos a la mitjana Europea.


CCOO  va enviar el dia 11 el comunicat de premsa i la mateixa tarda ens arriba la informació que fonts del Ministeri reconeixien que la convocatòria havia estat un error. El 18 de maig el Ministeri rectifica, però no prou. Podran optar a la convocatòria els que hagin cursat el Màster en el 2011-2012, però no tindran contracte laboral, una gran conquesta en la Llei de la Ciència que entra en vigor el 2 de juny.

Els estudiants actius difamats

Estem indignats davant l'infame exercici de l’antiperiodisme  el qual ha intentat difamar i desqualificar a dirigents d'organitzacions estudiantils publicant dades personals, que a més són incompletes.

Després de sofrir el descrèdit com a empleats de les universitats, com a sindicalistes, ara veiem com es criminalitza als estudiants.

La resposta dels estudiants la podem veure en:
http://creup-online.ning.com/page/creup-desmiente-que-haya-convocado-una-manifestación
http://www.esu-online.org/news/article/6001/ESU-slams-attack-from-Spanish-newspapers-on-student-leaders-amid-doubling-of-tuition-fees-in-Spain/

divendres, 18 de maig de 2012

Resum de l’Espai de Diàleg (17/05/2012) – Secretaria d’Universitats i Recerca i Agents Socials

A continuació exposarem estrictament la informació donada de paraula pel Govern. En aquest document CCOO no entrarem en valoracions, ni en els comentaris aportats pels agents socials. Fet que realitzarem i ampliarem presencialment a les diferents assembles convocades a cada Universitat o a les Seccions Sindicals de CCOO Universitat.

 ------- 

L’ordre del dia de la reunió ha estat el següent:

  1. Mesures de reducció de la despesa de personal 
  2. Programa Serra Hunter 
  3. Pla de jubilacions anticipades a les universitats 
  4. Consideracions sobre el RD 14/2012 en el corresponen àmbit d’Universitats 
  5. Torn obert de paraules 

 ------- 

Resposta de CCOO a l’ordre del dia per escrit dia 15/05/2012: 

 “...en referència a la convocatòria rebuda per la reunió de "l'espai de diàleg i negociació" del proper dijous 17 de maig, el Secretariat Inter-Universitari de CCOO de Catalunya creu necessari fer les següents precisions: 

1.- Aquest "espai de diàleg i negociació" no té cap suport jurídic i per tant tot el que es pugui parlar en ell en cap cas suposa el compliment dels requisits de negociació marcats a l'article 37.1 de l'EBEP ni a cap altre norma legal. 

2.- Pel que es refereix als punts 2 i 3 de l'ordre del dia de la vostra convocatòria (Programa Serra Hunter i Pla de jubilacions anticipades a les universitats) us reiterem la nostra voluntat de conèixer les intencions de la Direcció de Universitats respecte a aquests temes i la necessitat de, posteriorment, trobar el marc legal de negociació adient. 

3.- Pel que fa al primer punt (Mesures de reducció de la despesa de personal) us demanem la retirada del mateix, ja que ja va ser objecte de l’última reunió de las Mesa General d’Universitats i en ella ja vam deixar clara la nostra decisió de no participar en cap simulacre de negociació que pogués servir de coartada per les agressions a la autonomia universitària i als drets dels treballadors als que representem.” 

 --------

Reunió: 

1. Mesures de reducció de la despesa de personal 

Antoni Castellà (Secretari General d’Universitats) i Lluis Jofre (Director General d’Universitats) han explicat la decisió del Govern:

  • Tots els col·lectius de les Universitats Públiques Catalanes se’ls aplicarà una retallada de sou del 5% a tot el 2012
  • La distribució de la retallada s’ha de negociar amb els col·lectius laborals a les respectives paritàries. 
  • Al PDI Funcionari se li aplicarà el 5% també sobre tot el sou, i a efectes pràctics es farà efectiu i visible en els complements autonòmics de productivitat. En els casos que no s’arribi amb els trams autonòmics s’aplicarà mitjançant la compensació de l’IPC. 

CCOO: Hem mostrat la nostra disconformitat total, la injustícia de les formes i les retallades. S’ha demanat sobre la dificultat d’encaixar el model català actual d’universitat amb les lleis estatals.

2. Programa Serra Hunter 

Explicacions del Govern:

  • Taxa "reposició" per jubilació 50% (Nota CCOO: No és reposició donat que no son places realment noves de reposició, en tot cas de continuïtat).
  • Jubilacions forçoses i baixes definitives en el conjunt d’Universitats Públiques Catalanes: 230 
  • Total places a convocar Pla Serra Hunter II: 117 places de continuïtat [1] 

Places Serra Hunter II i Places Pròpies Universitat (Continuïtat de Lectors – Possibilitats de no ser acomiadats):



Notes: 
[1] Segons les dades finals hi ha un descompte d’1 plaça 
[2] Aquestes places poden ser d’agregats interins o similar, però tindran caràcter temporal 
[3] Aquestes 5 places extres formen part de l’excedent del 5% (6 places) sobre el total que la Conselleria pot adjudicar. 

  • No es convocarà cap plaça de col·laborador (temporal o permanent) ni de lector al llarg del 2012 (molt excepcionalment en àrees estratègiques). Han deixat molt i molt clar que el compromís de possibilitats de continuïtat a la Universitat només és per Lectors amb plaça abans de 2011 (confirmen la seva posició de l’anterior espai de diàleg). 
  • Els concursos convocats per Serra Hunter es realitzaran per doble convocatòria (agregat i visitant). Així els catalans que es vulguin presentar hauran de tenir l’acreditació corresponent d’AQU per un concurs d’agregat i els estrangers no. Si un estranger guanya el concurs serà visitant. 
  • Davant la pregunta: Si un estranger guanya una plaça de visitant i poc després, com és d’esperar, s’acredita, s’haurà de convocar un nou concurs obert d’agregat? La resposta ha estat feble i a priori han dit que sí (recordem que la durada màxima d’un contracte de visitant és de tres anys). 
  • Davant la pregunta: És compatible la convocatòria d’un concurs modalitat Serra Hunter amb els Estatuts de cada Universitat? Han explicat que no veuen molts problemes però que s’haurà d’estudiar en cada cas. 
  • Aquest mateix any sortirà la primera convocatòria de places Serra Hunter
  • La continuïtat dels Lectors que en el seu perfil no surti una convocatòria Serra Hunter es podrà fer mitjançant algun tipus de contracte (que no especifiquen) però que no pot ser permanent: Per tant no podran ser Agregats permanents. 
  • Els Ramon i Cajal, Becaris Postdoc i “Falsos” Visitants si volen alguna possibilitat de continuïtat hauran de competir amb els Lectors a les places Serra Hunter que surtin. 
  • Pel que es refereix a les convocatòries de places de PDI permanent que han sortit a algunes universitats de l’Estat el Secretari General diu que el Ministre ha anunciat que les impugnaran totes. 

3. Pla de jubilacions anticipades a les universitats 

La voluntat de la Generalitat és continuar o engegar a totes les universitats el “Pla de jubilacions anticipades”. Però el recent informe del “Tribunal de Cuentas” no. 935 (pàgines 142 a 154, i 236) atura de ple el pla. 

Nota pròpia de CCOO: Això vol dir que com les places de continuïtat pels lectors van directament lligades al 50% de les jubilacions, possiblement no es podrà garantir la continuïtat dels lectors en els propers anys i per tant el compromís per part del Govern de donar continuïtat als aproximadament 700 professors lectors. CCOO ha fet propostes alternatives per poder continuar els Plans de jubilació que seran estudiades. 

4. Consideracions sobre el RD 14/2012 en el corresponent àmbit d’Universitats

La Generalitat portarà el Decret al Tribunal Constitucional. 
A proposta de la Generalitat en el “Consejo de Universidades” del 23 de maig els rectors catalans demanaran que no s’apliqui tal i com està redactat el règim de dedicació fins el curs 2013-2014, però com a contrapartida accepten d’inici assumir pel proper curs 2012-2013 l’abast de la retallada en nombres globals. 
Creuen que el Decret no està totalment desplegat i que en breu es desplegarà, i també que hi ha algunes errades importants que també es modificaran. 

5. Torn obert de paraules 

No ha sorgit cap tema, però durant les aproximadament tres hores i mitja de reunió han sorgit temes com la delicada situació d’algunes universitats en termes de PDI-L, com pot ser la Universitat de Girona. Segons el Govern té una dimensió de professorat molt gran en relació a la docència que imparteixen. Situació complicada pels 74 lectors, 8 Ramon i Cajal, i 58 professors visitants (molts en situació de falsos visitants). 

En cap moment han exposat la situació del gran nombre d’acomiadaments de professorat associat, ni de la precarietat dels becaris d’investigació. 

Les valoracions pròpies, com veiem la situació futura i les possibles accions les posaren en comú amb tot vosaltres properament.

Resum de l’Espai de Diàleg (17/05/2012) – Secretaria d’Universitats i Recerca i Agents Socials

A continuació exposarem estrictament la informació donada de paraula pel Govern. En aquest document CCOO no entrarem en valoracions, ni en els comentaris aportats pels agents socials. Fet que realitzarem i ampliarem presencialment a les diferents assembles convocades a cada Universitat o a les Seccions Sindicals de CCOO Universitat.

 ------- 

L’ordre del dia de la reunió ha estat el següent:

  1. Mesures de reducció de la despesa de personal 
  2. Programa Serra Hunter 
  3. Pla de jubilacions anticipades a les universitats 
  4. Consideracions sobre el RD 14/2012 en el corresponen àmbit d’Universitats 
  5. Torn obert de paraules 

 ------- 

Resposta de CCOO a l’ordre del dia per escrit dia 15/05/2012: 

 “...en referència a la convocatòria rebuda per la reunió de "l'espai de diàleg i negociació" del proper dijous 17 de maig, el Secretariat Inter-Universitari de CCOO de Catalunya creu necessari fer les següents precisions: 

1.- Aquest "espai de diàleg i negociació" no té cap suport jurídic i per tant tot el que es pugui parlar en ell en cap cas suposa el compliment dels requisits de negociació marcats a l'article 37.1 de l'EBEP ni a cap altre norma legal. 

2.- Pel que es refereix als punts 2 i 3 de l'ordre del dia de la vostra convocatòria (Programa Serra Hunter i Pla de jubilacions anticipades a les universitats) us reiterem la nostra voluntat de conèixer les intencions de la Direcció de Universitats respecte a aquests temes i la necessitat de, posteriorment, trobar el marc legal de negociació adient. 

3.- Pel que fa al primer punt (Mesures de reducció de la despesa de personal) us demanem la retirada del mateix, ja que ja va ser objecte de l’última reunió de las Mesa General d’Universitats i en ella ja vam deixar clara la nostra decisió de no participar en cap simulacre de negociació que pogués servir de coartada per les agressions a la autonomia universitària i als drets dels treballadors als que representem.” 

 --------

Reunió: 

1. Mesures de reducció de la despesa de personal 

Antoni Castellà (Secretari General d’Universitats) i Lluis Jofre (Director General d’Universitats) han explicat la decisió del Govern:

  • Tots els col·lectius de les Universitats Públiques Catalanes se’ls aplicarà una retallada de sou del 5% a tot el 2012
  • La distribució de la retallada s’ha de negociar amb els col·lectius laborals a les respectives paritàries. 
  • Al PDI Funcionari se li aplicarà el 5% també sobre tot el sou, i a efectes pràctics es farà efectiu i visible en els complements autonòmics de productivitat. En els casos que no s’arribi amb els trams autonòmics s’aplicarà mitjançant la compensació de l’IPC. 

CCOO: Hem mostrat la nostra disconformitat total, la injustícia de les formes i les retallades. S’ha demanat sobre la dificultat d’encaixar el model català actual d’universitat amb les lleis estatals.

2. Programa Serra Hunter 

Explicacions del Govern:

  • Taxa "reposició" per jubilació 50% (Nota CCOO: No és reposició donat que no son places realment noves de reposició, en tot cas de continuïtat).
  • Jubilacions forçoses i baixes definitives en el conjunt d’Universitats Públiques Catalanes: 230 
  • Total places a convocar Pla Serra Hunter II: 117 places de continuïtat [1] 

Places Serra Hunter II i Places Pròpies Universitat (Continuïtat de Lectors – Possibilitats de no ser acomiadats):



Notes: 
[1] Segons les dades finals hi ha un descompte d’1 plaça 
[2] Aquestes places poden ser d’agregats interins o similar, però tindran caràcter temporal 
[3] Aquestes 5 places extres formen part de l’excedent del 5% (6 places) sobre el total que la Conselleria pot adjudicar. 

  • No es convocarà cap plaça de col·laborador (temporal o permanent) ni de lector al llarg del 2012 (molt excepcionalment en àrees estratègiques). Han deixat molt i molt clar que el compromís de possibilitats de continuïtat a la Universitat només és per Lectors amb plaça abans de 2011 (confirmen la seva posició de l’anterior espai de diàleg). 
  • Els concursos convocats per Serra Hunter es realitzaran per doble convocatòria (agregat i visitant). Així els catalans que es vulguin presentar hauran de tenir l’acreditació corresponent d’AQU per un concurs d’agregat i els estrangers no. Si un estranger guanya el concurs serà visitant. 
  • Davant la pregunta: Si un estranger guanya una plaça de visitant i poc després, com és d’esperar, s’acredita, s’haurà de convocar un nou concurs obert d’agregat? La resposta ha estat feble i a priori han dit que sí (recordem que la durada màxima d’un contracte de visitant és de tres anys). 
  • Davant la pregunta: És compatible la convocatòria d’un concurs modalitat Serra Hunter amb els Estatuts de cada Universitat? Han explicat que no veuen molts problemes però que s’haurà d’estudiar en cada cas. 
  • Aquest mateix any sortirà la primera convocatòria de places Serra Hunter
  • La continuïtat dels Lectors que en el seu perfil no surti una convocatòria Serra Hunter es podrà fer mitjançant algun tipus de contracte (que no especifiquen) però que no pot ser permanent: Per tant no podran ser Agregats permanents. 
  • Els Ramon i Cajal, Becaris Postdoc i “Falsos” Visitants si volen alguna possibilitat de continuïtat hauran de competir amb els Lectors a les places Serra Hunter que surtin. 
  • Pel que es refereix a les convocatòries de places de PDI permanent que han sortit a algunes universitats de l’Estat el Secretari General diu que el Ministre ha anunciat que les impugnaran totes. 

3. Pla de jubilacions anticipades a les universitats 

La voluntat de la Generalitat és continuar o engegar a totes les universitats el “Pla de jubilacions anticipades”. Però el recent informe del “Tribunal de Cuentas” no. 935 (pàgines 142 a 154, i 236) atura de ple el pla. 

Nota pròpia de CCOO: Això vol dir que com les places de continuïtat pels lectors van directament lligades al 50% de les jubilacions, possiblement no es podrà garantir la continuïtat dels lectors en els propers anys i per tant el compromís per part del Govern de donar continuïtat als aproximadament 700 professors lectors. CCOO ha fet propostes alternatives per poder continuar els Plans de jubilació que seran estudiades. 

4. Consideracions sobre el RD 14/2012 en el corresponent àmbit d’Universitats

La Generalitat portarà el Decret al Tribunal Constitucional. 
A proposta de la Generalitat en el “Consejo de Universidades” del 23 de maig els rectors catalans demanaran que no s’apliqui tal i com està redactat el règim de dedicació fins el curs 2013-2014, però com a contrapartida accepten d’inici assumir pel proper curs 2012-2013 l’abast de la retallada en nombres globals. 
Creuen que el Decret no està totalment desplegat i que en breu es desplegarà, i també que hi ha algunes errades importants que també es modificaran. 

5. Torn obert de paraules 

No ha sorgit cap tema, però durant les aproximadament tres hores i mitja de reunió han sorgit temes com la delicada situació d’algunes universitats en termes de PDI-L, com pot ser la Universitat de Girona. Segons el Govern té una dimensió de professorat molt gran en relació a la docència que imparteixen. Situació complicada pels 74 lectors, 8 Ramon i Cajal, i 58 professors visitants (molts en situació de falsos visitants). 

En cap moment han exposat la situació del gran nombre d’acomiadaments de professorat associat, ni de la precarietat dels becaris d’investigació. 

Les valoracions pròpies, com veiem la situació futura i les possibles accions les posaren en comú amb tot vosaltres properament.

dimecres, 16 de maig de 2012

Penses que ens sobren motius per a una vaga general d’universitats el 22 de maig?



Les universitats públiques porten anys sofrint molt directament la contenció de la despesa pública en un període de creixement. Les administracions, autonòmica i central, no han actuat amb responsabilitat i s’han produït grans canvis sense cap tipus de planificació i compromís. D’altra banda, continua sense fer-se el debat sobre el model d’universitat que la societat catalana vol i necessita.

Paral·lelament, les universitats han incrementat la seva producció científica d’una manera notable amb un finançament molt inferior als països del seu entorn.

En aquest context, ja complicat, els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2012, juntament amb el Reial decret-llei 14/2012, la Llei de Pressupostos de la Generalitat i la Llei d’acompanyament, impliquen una agressió sense precedents a la universitat pública.

A la dràstica pujada dels preus públics, s’hi afegeix un descens considerable de les beques i ajudes a l’estudi, junt amb els anunciats canvis que endureixen els criteris acadèmics per a la seva obtenció: tot plegat expulsa literalment de la universitat pública milers de joves.
 
En aquestes condicions desapareixeran graus i, sobretot, màsters a causa de la disminució considerable de la demanda. Es tracta d’una situació del tot previsible per l’alt índex de desocupació i de salaris precaris. Des de l’entrada en vigor de la LRU, la universitat pública s’havia convertit en un element central per a la cohesió social incorporant-hi els fills de la classe treballadora. La universitat pública és un dels pilars fonamentals del nostre estat del semibenestar, i exerceix un paper fonamental en el que hauria d’esdevenir l’educació acadèmica d’un esperit crític i emancipador.

L’augment del 33% de la dedicació docent en el PDI funcionari sense un “sexenni actiu” suposarà, a més, una retallada de plantilles i la condemna a no poder investigar a una part important del PDI.

El Personal d’Administració i Serveis està sofrint la privatització de nombrosos serveis, i veurà a més l’aparició de consorcis que, amb el descens de les plantilles de PDI, l’afectaran indirectament atès que l’aplicació del decret obre la porta a l’eliminació titulacions, centres, departaments i fins i tot d’universitats.

Així mateix, la retallada del 25.5% en R+D+I afectarà directament les plantilles d’investigadors, posant en perill molts projectes i centres d’investigació.
 
Per tant, penses que ens sobren motius per a una vaga general d’universitats el 22 de maig? Què hi has de dir?

Penses que ens sobren motius per a una vaga general d’universitats el 22 de maig?



Les universitats públiques porten anys sofrint molt directament la contenció de la despesa pública en un període de creixement. Les administracions, autonòmica i central, no han actuat amb responsabilitat i s’han produït grans canvis sense cap tipus de planificació i compromís. D’altra banda, continua sense fer-se el debat sobre el model d’universitat que la societat catalana vol i necessita.

Paral·lelament, les universitats han incrementat la seva producció científica d’una manera notable amb un finançament molt inferior als països del seu entorn.

En aquest context, ja complicat, els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2012, juntament amb el Reial decret-llei 14/2012, la Llei de Pressupostos de la Generalitat i la Llei d’acompanyament, impliquen una agressió sense precedents a la universitat pública.

A la dràstica pujada dels preus públics, s’hi afegeix un descens considerable de les beques i ajudes a l’estudi, junt amb els anunciats canvis que endureixen els criteris acadèmics per a la seva obtenció: tot plegat expulsa literalment de la universitat pública milers de joves.
 
En aquestes condicions desapareixeran graus i, sobretot, màsters a causa de la disminució considerable de la demanda. Es tracta d’una situació del tot previsible per l’alt índex de desocupació i de salaris precaris. Des de l’entrada en vigor de la LRU, la universitat pública s’havia convertit en un element central per a la cohesió social incorporant-hi els fills de la classe treballadora. La universitat pública és un dels pilars fonamentals del nostre estat del semibenestar, i exerceix un paper fonamental en el que hauria d’esdevenir l’educació acadèmica d’un esperit crític i emancipador.

L’augment del 33% de la dedicació docent en el PDI funcionari sense un “sexenni actiu” suposarà, a més, una retallada de plantilles i la condemna a no poder investigar a una part important del PDI.

El Personal d’Administració i Serveis està sofrint la privatització de nombrosos serveis, i veurà a més l’aparició de consorcis que, amb el descens de les plantilles de PDI, l’afectaran indirectament atès que l’aplicació del decret obre la porta a l’eliminació titulacions, centres, departaments i fins i tot d’universitats.

Així mateix, la retallada del 25.5% en R+D+I afectarà directament les plantilles d’investigadors, posant en perill molts projectes i centres d’investigació.
 
Per tant, penses que ens sobren motius per a una vaga general d’universitats el 22 de maig? Què hi has de dir?

dimecres, 9 de maig de 2012

La Declaració de Bucarest o l'últim assalt privatitzador al procés de Bolonya. Una crònica


A Bucarest els dies 26 i 27 d'abril de 2012, ha tingut lloc la vuitena Conferència de Ministres del Procés de Bolonya durant la qual hem assistit a l'intent de fer desaparèixer de la Declaració de Bucarest (enllaç), tota referència al finançament públic de l'educació superior.

En l'esborrany de la declaració que es va tractar en el Grup de Seguiment (*BFUG), reunit amb caràcter previ a la conferència ministerial en el matí del dijous 26, no apareixia el caràcter públic del finançament de l'educació superior mentre que s'al·ludia únicament a “totes les fonts de finançament adequades”. I per molt que van preguntar els membres de la delegació de la Internacional de l'Educació (IE) no els van saber dir què fonts de finançament es considerarien “no adequades”. Recordem que la *IE (a la qual està afiliada CCOO-Ensenyament) és una organització que representa a 30 milions de docents i un altre personal de l'educació de tot el món, i és membre consultiu del Procés de Bolonya. En aquesta reunió, els representants de la *IE, recolzats pels “European Students’ Union “ (*ESU) i diversos governs, van aconseguir esmenar el text de la declaració que va sortir del Grup de Seguiment com segueix:

“...we commit to securing the highest possible level of public funding for higher education, while drawing on other appropriate sources, as an investment in our future.”

Aquest és el text que es va discutir en les sessions paral·leles i en el ple de la Conferència Ministerial i que si bé no és perfecte, és molt millor que l'inicial.

Durant el ple de la conferència, els partidaris de la privatització es van veure ajudats per la tendenciosa actuació del president de la sessió, el ministre danès de Ciència, Innovació i Educació Superior, Morten Østergaard. La facció privatitzadora va estar capitanejada pel ministre anglès qui en un to desagradablement irònic va comentar la irresponsable actitud d'aquells que s'obliden que a casa els esperen els ministres de finances, argumentant en contra del caràcter públic del finançament de l’educació superior, i posant com a exemple la seva política d'augment de taxes acadèmiques i préstecs. Aquesta intervenció va ser, immediatament, recolzada per la secretària general d'universitats espanyola, María Emparo Cambrer, una de les més fermes defensores de la privatització de la nostra educació superior.

Va ser llavors quan el ministre de la comunitat francòfona de Bèlgica va proposar un redactat (que mai va arribar a plasmar-se per escrit) en el qual desapareixia el compromís del màxim finançament públic i es posaven al mateix nivell el finançament públic i les altres “fonts adequades”. Espanya va intervenir de nou per recolzar aquest redactat al que es van sumar Itàlia i Alemanya. Ara eren els partidaris de “l’ equilibri".

I la sessió s'estava allargant bastant amb una nova ronda d'intervencions a favor de l'esmena valona, els uns, i a favor del finançament públic, els altres, fins que va intervenir el ministre francès... I com no li convenia, el president danès no entenia la postura del ministre francès... I, el ministre francès no entenia el text proposat pel ministre de la comunitat francòfona belga...I allí semblàvem tots ximples...

I “voilà”! el ministre francès va proposar el text finalment adoptat, que empitjora el que la *IE havia introduït al matí, però que manté el màxim finançament públic possible encara que no de forma tan preeminent. Així, la declaració queda:

“...we commit to securing the highest possible level of public funding for higher education and drawing on other appropriate sources, as an investment in our future”.

Tot per canviar un “while” per un “and”.

Però s'ha aconseguit preservar, en el paper, el caràcter públic de les nostres institucions d'educació superior a Europa. Fins al proper envit.

La Declaració de Bucarest o l'últim assalt privatitzador al procés de Bolonya. Una crònica


A Bucarest els dies 26 i 27 d'abril de 2012, ha tingut lloc la vuitena Conferència de Ministres del Procés de Bolonya durant la qual hem assistit a l'intent de fer desaparèixer de la Declaració de Bucarest (enllaç), tota referència al finançament públic de l'educació superior.

En l'esborrany de la declaració que es va tractar en el Grup de Seguiment (*BFUG), reunit amb caràcter previ a la conferència ministerial en el matí del dijous 26, no apareixia el caràcter públic del finançament de l'educació superior mentre que s'al·ludia únicament a “totes les fonts de finançament adequades”. I per molt que van preguntar els membres de la delegació de la Internacional de l'Educació (IE) no els van saber dir què fonts de finançament es considerarien “no adequades”. Recordem que la *IE (a la qual està afiliada CCOO-Ensenyament) és una organització que representa a 30 milions de docents i un altre personal de l'educació de tot el món, i és membre consultiu del Procés de Bolonya. En aquesta reunió, els representants de la *IE, recolzats pels “European Students’ Union “ (*ESU) i diversos governs, van aconseguir esmenar el text de la declaració que va sortir del Grup de Seguiment com segueix:

“...we commit to securing the highest possible level of public funding for higher education, while drawing on other appropriate sources, as an investment in our future.”

Aquest és el text que es va discutir en les sessions paral·leles i en el ple de la Conferència Ministerial i que si bé no és perfecte, és molt millor que l'inicial.

Durant el ple de la conferència, els partidaris de la privatització es van veure ajudats per la tendenciosa actuació del president de la sessió, el ministre danès de Ciència, Innovació i Educació Superior, Morten Østergaard. La facció privatitzadora va estar capitanejada pel ministre anglès qui en un to desagradablement irònic va comentar la irresponsable actitud d'aquells que s'obliden que a casa els esperen els ministres de finances, argumentant en contra del caràcter públic del finançament de l’educació superior, i posant com a exemple la seva política d'augment de taxes acadèmiques i préstecs. Aquesta intervenció va ser, immediatament, recolzada per la secretària general d'universitats espanyola, María Emparo Cambrer, una de les més fermes defensores de la privatització de la nostra educació superior.

Va ser llavors quan el ministre de la comunitat francòfona de Bèlgica va proposar un redactat (que mai va arribar a plasmar-se per escrit) en el qual desapareixia el compromís del màxim finançament públic i es posaven al mateix nivell el finançament públic i les altres “fonts adequades”. Espanya va intervenir de nou per recolzar aquest redactat al que es van sumar Itàlia i Alemanya. Ara eren els partidaris de “l’ equilibri".

I la sessió s'estava allargant bastant amb una nova ronda d'intervencions a favor de l'esmena valona, els uns, i a favor del finançament públic, els altres, fins que va intervenir el ministre francès... I com no li convenia, el president danès no entenia la postura del ministre francès... I, el ministre francès no entenia el text proposat pel ministre de la comunitat francòfona belga...I allí semblàvem tots ximples...

I “voilà”! el ministre francès va proposar el text finalment adoptat, que empitjora el que la *IE havia introduït al matí, però que manté el màxim finançament públic possible encara que no de forma tan preeminent. Així, la declaració queda:

“...we commit to securing the highest possible level of public funding for higher education and drawing on other appropriate sources, as an investment in our future”.

Tot per canviar un “while” per un “and”.

Però s'ha aconseguit preservar, en el paper, el caràcter públic de les nostres institucions d'educació superior a Europa. Fins al proper envit.