dimarts, 24 d’abril del 2012

Un nou cop per tombar la Universitat Pública i excloure a milers de joves del Sistema Universitari Espanyol

El dissabte 21 d'abril es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat el Reial decret-llei 14/2012, de 20 d'abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu.

El decret introdueix canvis en l'Educació no Universitària i Universitària, i curiosament apareix una disposició final segona que modifica l'Impost de Societats, que segur que té alguna intencionalitat que anirem veient sobre la marxa, en aquesta carrera accelerada a la privatització de l'educació pública. Què fa una disposició addicional com aquesta en un decret d'aquestes característiques? Segur que en breu ho sabrem.

Aquest decret-llei modifica la LOU en diversos articles en referència a la creació i supressió de títols, centres i estructures. Deixa la porta oberta a moltes coses. Crida l'atenció, la modificació de l'article 30 bis de la LOU, que queda redactat en els següents termes:

“Les Universitats, per al millor compliment de les seves funcions al servei de la societat, podran cooperar entre elles, amb Organismes Públics d'Investigació, amb empreses i amb altres agents socials del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació o pertanyents a altres països, mitjançant la creació d'aliances estratègiques que permetin desenvolupar conjuntament ensenyaments conduents a l'obtenció de títols universitaris de caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional o programes i projectes d'excel·lència internacional”.


Una vegada comprovada camí mercantilizador, el decret entra en el nus gordià del Règim de dedicació, que tantes i tantes Fulles del Dilluns hem dedicat. On va quedar tot el negociat i acordat en l'Estatut del PDI? Sembla com si el govern no tingués memòria i haguessin desaparegut del Ministeri tots els documents i tots els registres dels acords aconseguits.

La dedicació de l'activitat docent del PDI funcionari podrà variar en funció de l'activitat investigadora reconeguda. Amb caràcter general, serà de 24 crèdits ECTS. Serà de 16 crèdits ECTS per a aquells PDI que es trobin en les següents situacions:
  • Professors TU, TEU i CEU amb 3 o més avaluacions positives consecutives, havent-se superat la més recent en els últims sis anys.
  • CU amb quatre o més avaluacions positives consecutives, havent-se superat la més recent en els últims sis anys.
  • En tot cas, quan s'hagin superat favorablement cinc avaluacions.
És a dir, per a aquells que tinguin la fortuna de portar en el lloc més de 18 anys amb avaluació de la seva investigació positiva de forma consecutiva, la qual cosa representa un percentatge mínim de la plantilla, amb una edat no inferior als 55 anys.

Serà de 32 crèdits ECTS, qui es trobi en alguna de les següents situacions:
  • Que no hagi sotmès a avaluació el primer període o que hagi obtingut una avaluació negativa d'aquest període.
  • Que hagin transcorregut més de sis anys des de l'última avaluació positiva.

És a dir, per a la gran majoria, aquesta que combina de forma quotidiana la investigació amb la docència de qualitat i l'atenció individualitzada als seus alumnes i que dedica part de la seva activitat a tasques de gestió en les titulacions, en els departaments o en els centres. Que investiga, però no en exclusivitat, perquè habitualment ja dóna moltes classes i li esdevenen situacions diverses pròpies de la condició humana i/o política d'aquest país (retallades en la investigació, maternitat, baixa per malaltia, absència d'infraestructures i equips a la seva universitat, etc.)

A continuació en l'article 68.3 diu: "El govern, previ informe de les CCAA i del Consell d'Universitats, regularà les bases del règim general de dedicació del PDI." És a dir, se'ns anuncia que això solament és el començament, el veritablement demoledor, la berlusconizació de la universitat española, està encara per arribar.

És obvi que l'aplicació d'aquest decret tindrà una repercussió molt important en les plantilles de les universitats, en les quals s'accentuarà el conegut “efecte Mateo”, és a dir, aquell que investiga podrà investigar més, i el que no pot fer-ho, mai podrà, i en les quals el PDI laboral quedarà seriosament danyat, doncs senzillament serà impossible aconseguir els mèrits per aconseguir les successives acreditacions, amb aquestes condicions.

Es modifica el 81.3 de la LOU referent als preus públics on parla d'imputació de despesa sense haver engegat la comptabilitat analítica, que especifica en l'article 7.2 que s'augmenta el termini de la seva aplicació fins al curs 2015/2016. Pel que pot entendre's que els percentatges són en el còmput dels ingressos i no de les despeses, o que es calcula el percentatge amb el total de les despeses, inclosos les despeses referents a la investigació i la transferència del coneixement i no és el percentatge de les despeses sobre la docència.

Arribats a aquest punt la pregunta és ¿Han de pagar les famílies les despeses dedicades a la investigació i la transferència del coneixement?

S'estableixen unes forquilles, on les CCAA decidiran on se situen els seus preus públics. Les forquilles per als Graus i Màsters que habilitin per a l'exercici d'activitats professionals regulades a Espanya: 15 i 25% primera matrícula, 30 i 40% segona matrícula, 65 i 75% tercera matrícula, i 90 i 100% a partir de la quarta matrícula. La resta de Màsters: 40 i 50% primera matrícula i entre el 65 i 75% a partir de la segona matrícula.

A més, els preus públics podran costar el 100% en els ensenyaments de Grau i Màster quan es tracti d'estudiants estrangers majors de 18 anys que no tinguin la condició de residents, exclosos els de Estats Membres de la UE i aquells que sigui aplicable el règim comunitari.

No queda reflectit en el decret, l'anunci del govern de suprimir els títols de menys de 55 estudiants de nou ingrés, cosa que era competència de les CCAA, i per tant aquestes decidiran que fan amb el seu mapa universitari.

A ningú se li escapa que amb l'augment tan desmesurat dels preus públics acabaran tancant-se molts títols, sobretot de Màsters no profesionalitzadors, perquè amb la situació econòmica del país i els baixos salaris, moltes famílies no su podran permetre.

Ens encaminem cap a una universitat d'elit i aquest govern ha pres la decisió d'excloure de la universitat als fills de la classe treballadora, perquè no hem d'oblidar que s'ha reduït 166 milions d'euros el programa de beques i ajudes a l'estudi en els PGE.

CCOO rebutja aquesta regulació autoritària, no negociada i absolutament inadmissible que acaba amb les millores educatives aconseguides, impossibilita la investigació de base a la Universitat pública espanyola i destrossa la plantilla de PDI laboral.

CCOO mostra la seva repulsa per la situació d'exclusió de molts dels nostres estudiants.

CCOO emplaça a tota la ciutadania a participar en les accions convocades, perquè l'educació i la sanitat pública és cosa de tots i totes i l'estan DESTROSSANT DE FORMA SISTEMÀTICA I PROGRAMADA, perquè VOLEN ACABAR AMB TOT ALLÒ PÚBLIC, PER DEIXAR INICIATIVA A “ELS SEUS” MERCATS.

Un nou cop per tombar la Universitat Pública i excloure a milers de joves del Sistema Universitari Espanyol

El dissabte 21 d'abril es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat el Reial decret-llei 14/2012, de 20 d'abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu.

El decret introdueix canvis en l'Educació no Universitària i Universitària, i curiosament apareix una disposició final segona que modifica l'Impost de Societats, que segur que té alguna intencionalitat que anirem veient sobre la marxa, en aquesta carrera accelerada a la privatització de l'educació pública. Què fa una disposició addicional com aquesta en un decret d'aquestes característiques? Segur que en breu ho sabrem.

Aquest decret-llei modifica la LOU en diversos articles en referència a la creació i supressió de títols, centres i estructures. Deixa la porta oberta a moltes coses. Crida l'atenció, la modificació de l'article 30 bis de la LOU, que queda redactat en els següents termes:

“Les Universitats, per al millor compliment de les seves funcions al servei de la societat, podran cooperar entre elles, amb Organismes Públics d'Investigació, amb empreses i amb altres agents socials del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació o pertanyents a altres països, mitjançant la creació d'aliances estratègiques que permetin desenvolupar conjuntament ensenyaments conduents a l'obtenció de títols universitaris de caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional o programes i projectes d'excel·lència internacional”.


Una vegada comprovada camí mercantilizador, el decret entra en el nus gordià del Règim de dedicació, que tantes i tantes Fulles del Dilluns hem dedicat. On va quedar tot el negociat i acordat en l'Estatut del PDI? Sembla com si el govern no tingués memòria i haguessin desaparegut del Ministeri tots els documents i tots els registres dels acords aconseguits.

La dedicació de l'activitat docent del PDI funcionari podrà variar en funció de l'activitat investigadora reconeguda. Amb caràcter general, serà de 24 crèdits ECTS. Serà de 16 crèdits ECTS per a aquells PDI que es trobin en les següents situacions:
  • Professors TU, TEU i CEU amb 3 o més avaluacions positives consecutives, havent-se superat la més recent en els últims sis anys.
  • CU amb quatre o més avaluacions positives consecutives, havent-se superat la més recent en els últims sis anys.
  • En tot cas, quan s'hagin superat favorablement cinc avaluacions.
És a dir, per a aquells que tinguin la fortuna de portar en el lloc més de 18 anys amb avaluació de la seva investigació positiva de forma consecutiva, la qual cosa representa un percentatge mínim de la plantilla, amb una edat no inferior als 55 anys.

Serà de 32 crèdits ECTS, qui es trobi en alguna de les següents situacions:
  • Que no hagi sotmès a avaluació el primer període o que hagi obtingut una avaluació negativa d'aquest període.
  • Que hagin transcorregut més de sis anys des de l'última avaluació positiva.

És a dir, per a la gran majoria, aquesta que combina de forma quotidiana la investigació amb la docència de qualitat i l'atenció individualitzada als seus alumnes i que dedica part de la seva activitat a tasques de gestió en les titulacions, en els departaments o en els centres. Que investiga, però no en exclusivitat, perquè habitualment ja dóna moltes classes i li esdevenen situacions diverses pròpies de la condició humana i/o política d'aquest país (retallades en la investigació, maternitat, baixa per malaltia, absència d'infraestructures i equips a la seva universitat, etc.)

A continuació en l'article 68.3 diu: "El govern, previ informe de les CCAA i del Consell d'Universitats, regularà les bases del règim general de dedicació del PDI." És a dir, se'ns anuncia que això solament és el començament, el veritablement demoledor, la berlusconizació de la universitat española, està encara per arribar.

És obvi que l'aplicació d'aquest decret tindrà una repercussió molt important en les plantilles de les universitats, en les quals s'accentuarà el conegut “efecte Mateo”, és a dir, aquell que investiga podrà investigar més, i el que no pot fer-ho, mai podrà, i en les quals el PDI laboral quedarà seriosament danyat, doncs senzillament serà impossible aconseguir els mèrits per aconseguir les successives acreditacions, amb aquestes condicions.

Es modifica el 81.3 de la LOU referent als preus públics on parla d'imputació de despesa sense haver engegat la comptabilitat analítica, que especifica en l'article 7.2 que s'augmenta el termini de la seva aplicació fins al curs 2015/2016. Pel que pot entendre's que els percentatges són en el còmput dels ingressos i no de les despeses, o que es calcula el percentatge amb el total de les despeses, inclosos les despeses referents a la investigació i la transferència del coneixement i no és el percentatge de les despeses sobre la docència.

Arribats a aquest punt la pregunta és ¿Han de pagar les famílies les despeses dedicades a la investigació i la transferència del coneixement?

S'estableixen unes forquilles, on les CCAA decidiran on se situen els seus preus públics. Les forquilles per als Graus i Màsters que habilitin per a l'exercici d'activitats professionals regulades a Espanya: 15 i 25% primera matrícula, 30 i 40% segona matrícula, 65 i 75% tercera matrícula, i 90 i 100% a partir de la quarta matrícula. La resta de Màsters: 40 i 50% primera matrícula i entre el 65 i 75% a partir de la segona matrícula.

A més, els preus públics podran costar el 100% en els ensenyaments de Grau i Màster quan es tracti d'estudiants estrangers majors de 18 anys que no tinguin la condició de residents, exclosos els de Estats Membres de la UE i aquells que sigui aplicable el règim comunitari.

No queda reflectit en el decret, l'anunci del govern de suprimir els títols de menys de 55 estudiants de nou ingrés, cosa que era competència de les CCAA, i per tant aquestes decidiran que fan amb el seu mapa universitari.

A ningú se li escapa que amb l'augment tan desmesurat dels preus públics acabaran tancant-se molts títols, sobretot de Màsters no profesionalitzadors, perquè amb la situació econòmica del país i els baixos salaris, moltes famílies no su podran permetre.

Ens encaminem cap a una universitat d'elit i aquest govern ha pres la decisió d'excloure de la universitat als fills de la classe treballadora, perquè no hem d'oblidar que s'ha reduït 166 milions d'euros el programa de beques i ajudes a l'estudi en els PGE.

CCOO rebutja aquesta regulació autoritària, no negociada i absolutament inadmissible que acaba amb les millores educatives aconseguides, impossibilita la investigació de base a la Universitat pública espanyola i destrossa la plantilla de PDI laboral.

CCOO mostra la seva repulsa per la situació d'exclusió de molts dels nostres estudiants.

CCOO emplaça a tota la ciutadania a participar en les accions convocades, perquè l'educació i la sanitat pública és cosa de tots i totes i l'estan DESTROSSANT DE FORMA SISTEMÀTICA I PROGRAMADA, perquè VOLEN ACABAR AMB TOT ALLÒ PÚBLIC, PER DEIXAR INICIATIVA A “ELS SEUS” MERCATS.

dimecres, 18 d’abril del 2012

A qui li interessa falsejar les dades? (Hoja del Lunes 541)


En amb prou feines un mes, segons l'última enquesta de Metroscopia, el Partit Popular ha perdut 8 punts en intenció de vot. No és d'estranyar, ja que una setmana després de presentats els Pressupostos Generals de l'Estat ha decidit retallar 10.000 milions d'euros en capítols que en campanya electoral eren intocables: educació i sanitat. Resulta increïble: Com és possible que en només una setmana s'adonin que no han calculat bé els comptes presentats?

Recordem que els pressupostos no van ser presentats abans, malgrat la urgència, perquè segons ells calia realitzar-los tenint molt clars quines eren les dades.

Quina classe d'experts tria el govern del PP per elaborar quelcom tan important com els Pressupostos Generals de l'Estat, que ha de reconèixer pocs dies després que s'han desviat 10.000 milions ni més ni menys en les partides de Sanitat i Educació, pilars fonamentals de l'estat del benestar?

Qualsevol ciutadà a hores d'ara ja haurà pogut comprovar que tenim un govern molt irresponsable, poc expert, i que es dedica a improvisar cada dia. En cent dies s'han dit tantes barbaritats, s'han produït tantes declaracions contradictòries entre ministres, s'ha canviat d'opinió tantes vegades, que el futur es presenta aterridor.

En tota la història de la nostra democràcia no havia succeït gens igual: l'intent desmesurat de carregar-se tots i cadascun dels drets civils i constitucionals d'una manera extremadament ràpida per impedir la reacció de la ciutadania.

La retallada prevista per a universitats suposa un descens del 62,5%. Els contractes de ciència es redueixen en un 43%. La contractació total als programes de R+D “Ramón y Cajal” i “Juan de la Cierva” no superarà aquest any les 340 places, la qual cosa suposa una reducció del 43% respecte al 2011, amb 250 i 350 places respectivament en aquestes convocatòries. La xifra global destinada a R+D+i és de 6.397,62 milions d'euros, la qual cosa suposa un descens del 25,52% sobre la xifra del pressupost aprovada en el 2011. És la major retallada des que existeixen els plans de R+D i està per sobre de la retallada mitjana prevista als Pressupostos Generals de l'Estat. Amb tot això queda clar que la R+D deixa de ser definitivament una prioritat estratègica per a aquest govern.

A tot això cal afegir la reducció de 166 milions d'euros (un 11,6%) al programa de beques i ajudes a l'estudi, amb el que el panorama és desolador. A més, el ministeri ha decidit modificar el criteri de la convocatòria de beques, on la renda de les famílies deixarà de ser la variable preferent.

No és cert que la despesa espanyola en educació superior sigui similar al de l'OCDE. Segons les últimes dades del 2008 va ser un 25% inferior a la seva mitjana, que va ser de l'1,5% del PIB (taula B.2.1, Panorama Educación 2011). En aquest any Espanya va aconseguir un màxim de despesa en educació d'un 1,2% sobre el PIB, que des de llavors no ha fet més que decréixer. I el Ministre no parla, per exemple, de les diferents taxes en percentatge d'investigadors, ni de la comparació del PIB dedicat a R+D+i, que són indicadors imprescindibles per als objectius enunciats. Seria exigible un major rigor en les dades econòmiques a les noves autoritats en el Ministeri.

Tampoc és cert el dantesc panorama que dibuixa en referir-se a l'abandó universitari. Les dades de l'OCDE (Panorama de l'Educació, gràfic A.4.1) no parlen d'un 30%, sinó d'un 24% de persones que accedeixen a l'educació terciària i no obtenen titulació, una xifra que és un 25% inferior a la mitjana de l'OCDE (31%) o la UE (31%) i de la qual hi ha a Estats Units (amb moltes universitats en els rànquings) o Nova Zelanda, els dos països de l'OCDE amb major fracàs escolar. Curiosament, la despesa privada en l'educació superior en aquests països supera àmpliament el 50% del total, que és el gran canvi que intuïm que pretén el nostre Ministeri.

De moment, hem vist que els experts del Ministeri no han estat del tot encertats. Ara ens informen que el Ministeri ha nomenat a onze experts per a la reforma universitària anunciada. Algun d'ells pertany a l'Escola de Chicago, la més sanguinària en les retallades del planeta. Així que ja sabem de què morirem, perquè això és Espanya, no Islàndia.

A qui li interessa falsejar les dades? Per què aquesta manipulació? Per què interessa enganyar a l'opinió pública? L'objectiu és clar. Difamar, desprestigiar i després entrar com un elefant per carregar-se sense pietat la universitat pública i privatitzar-la.

Però el Ministre tertulià hauria de saber que als treballadors de les universitats no se'ns enganya tan fàcilment, i que sabem a on vol portar-nos i pensem resistir-nos. Una reducció del 62% és del tot inviable tret que es pretengui col·lapsar el sistema universitari.

CCOO, com a sindicat majoritari en el sector, segueix en lluita per defensar, ara amb més intensitat encara, a la Universitat Pública de tots els atacs que aquest govern pretén iniciar. CCOO s'adhereix al manifiesto en defensa de una Universidad Pública de qualitat perquè el nostre sistema universitari necessita una profunda reforma. Però no la seva,  senyor Wert. Actua tu també i signa el manifest!

VOLEN ACABAR AMB TOT!

A qui li interessa falsejar les dades? (Hoja del Lunes 541)


En amb prou feines un mes, segons l'última enquesta de Metroscopia, el Partit Popular ha perdut 8 punts en intenció de vot. No és d'estranyar, ja que una setmana després de presentats els Pressupostos Generals de l'Estat ha decidit retallar 10.000 milions d'euros en capítols que en campanya electoral eren intocables: educació i sanitat. Resulta increïble: Com és possible que en només una setmana s'adonin que no han calculat bé els comptes presentats?

Recordem que els pressupostos no van ser presentats abans, malgrat la urgència, perquè segons ells calia realitzar-los tenint molt clars quines eren les dades.

Quina classe d'experts tria el govern del PP per elaborar quelcom tan important com els Pressupostos Generals de l'Estat, que ha de reconèixer pocs dies després que s'han desviat 10.000 milions ni més ni menys en les partides de Sanitat i Educació, pilars fonamentals de l'estat del benestar?

Qualsevol ciutadà a hores d'ara ja haurà pogut comprovar que tenim un govern molt irresponsable, poc expert, i que es dedica a improvisar cada dia. En cent dies s'han dit tantes barbaritats, s'han produït tantes declaracions contradictòries entre ministres, s'ha canviat d'opinió tantes vegades, que el futur es presenta aterridor.

En tota la història de la nostra democràcia no havia succeït gens igual: l'intent desmesurat de carregar-se tots i cadascun dels drets civils i constitucionals d'una manera extremadament ràpida per impedir la reacció de la ciutadania.

La retallada prevista per a universitats suposa un descens del 62,5%. Els contractes de ciència es redueixen en un 43%. La contractació total als programes de R+D “Ramón y Cajal” i “Juan de la Cierva” no superarà aquest any les 340 places, la qual cosa suposa una reducció del 43% respecte al 2011, amb 250 i 350 places respectivament en aquestes convocatòries. La xifra global destinada a R+D+i és de 6.397,62 milions d'euros, la qual cosa suposa un descens del 25,52% sobre la xifra del pressupost aprovada en el 2011. És la major retallada des que existeixen els plans de R+D i està per sobre de la retallada mitjana prevista als Pressupostos Generals de l'Estat. Amb tot això queda clar que la R+D deixa de ser definitivament una prioritat estratègica per a aquest govern.

A tot això cal afegir la reducció de 166 milions d'euros (un 11,6%) al programa de beques i ajudes a l'estudi, amb el que el panorama és desolador. A més, el ministeri ha decidit modificar el criteri de la convocatòria de beques, on la renda de les famílies deixarà de ser la variable preferent.

No és cert que la despesa espanyola en educació superior sigui similar al de l'OCDE. Segons les últimes dades del 2008 va ser un 25% inferior a la seva mitjana, que va ser de l'1,5% del PIB (taula B.2.1, Panorama Educación 2011). En aquest any Espanya va aconseguir un màxim de despesa en educació d'un 1,2% sobre el PIB, que des de llavors no ha fet més que decréixer. I el Ministre no parla, per exemple, de les diferents taxes en percentatge d'investigadors, ni de la comparació del PIB dedicat a R+D+i, que són indicadors imprescindibles per als objectius enunciats. Seria exigible un major rigor en les dades econòmiques a les noves autoritats en el Ministeri.

Tampoc és cert el dantesc panorama que dibuixa en referir-se a l'abandó universitari. Les dades de l'OCDE (Panorama de l'Educació, gràfic A.4.1) no parlen d'un 30%, sinó d'un 24% de persones que accedeixen a l'educació terciària i no obtenen titulació, una xifra que és un 25% inferior a la mitjana de l'OCDE (31%) o la UE (31%) i de la qual hi ha a Estats Units (amb moltes universitats en els rànquings) o Nova Zelanda, els dos països de l'OCDE amb major fracàs escolar. Curiosament, la despesa privada en l'educació superior en aquests països supera àmpliament el 50% del total, que és el gran canvi que intuïm que pretén el nostre Ministeri.

De moment, hem vist que els experts del Ministeri no han estat del tot encertats. Ara ens informen que el Ministeri ha nomenat a onze experts per a la reforma universitària anunciada. Algun d'ells pertany a l'Escola de Chicago, la més sanguinària en les retallades del planeta. Així que ja sabem de què morirem, perquè això és Espanya, no Islàndia.

A qui li interessa falsejar les dades? Per què aquesta manipulació? Per què interessa enganyar a l'opinió pública? L'objectiu és clar. Difamar, desprestigiar i després entrar com un elefant per carregar-se sense pietat la universitat pública i privatitzar-la.

Però el Ministre tertulià hauria de saber que als treballadors de les universitats no se'ns enganya tan fàcilment, i que sabem a on vol portar-nos i pensem resistir-nos. Una reducció del 62% és del tot inviable tret que es pretengui col·lapsar el sistema universitari.

CCOO, com a sindicat majoritari en el sector, segueix en lluita per defensar, ara amb més intensitat encara, a la Universitat Pública de tots els atacs que aquest govern pretén iniciar. CCOO s'adhereix al manifiesto en defensa de una Universidad Pública de qualitat perquè el nostre sistema universitari necessita una profunda reforma. Però no la seva,  senyor Wert. Actua tu també i signa el manifest!

VOLEN ACABAR AMB TOT!