dimarts, 27 de setembre de 2011

Les universitats públiques al límit (Hoja del Lunes 529)

Comença el curs, els estudiants omplen les aules, però nombroses universitats afronten serioses dificultats econòmiques a causa de les retallades efectuades i l'impagament, per part d'algunes comunitats autònomes de les transferències corrents compromeses. Moltes universitats, amb problemes molt greus de tresoreria, no veuen sortida a la situació i es troben amb grans dificultats per afrontar els pagaments i les nòmines dels treballadors i les treballadores.

A més, s'està produint la destrucció gradual de molts llocs de treball, amb la reducció dràstica de contractes temporals, la no substitució de baixes, jubilacions i de les descàrregues del professorat amb dret a reduccions horàries. D'altra banda, s'estan suprimint titulacions que van costar molt esforç implantar. La manca de planificació i de compromís amb les universitats de les CC.AA. ha posat a aquestes en una situació molt perillosa.

Les universitats públiques, durant els últims anys, han fet un esforç molt gran per millorar la gestió dels seus recursos. Han anat creixent en nombre d'estudiants i activitats, treballant contínuament en millorar, tal com demostren diferents indicadors de qualitat.

Moltes universitats acullen diversos centres de recerca, que normalment no s'autofinancen completament. Això fa que, en aquest moment, s'augmenti el dèficit estructural. En particular, les universitats amb bona producció científica són les més endeutades: no es pot pretendre tenir excel•lència sense finançament. Això no fa més que augmentar la precarietat en l'ocupació, creant-se bosses de joves investigadors en els seus centres de recerca sense cap futur laboral.

L'estratègia és clara: es tracta d'estrangular les universitats públiques, fer córrer la bola de la seva mala gestió, i quan la situació sigui insostenible, intervenir, atacant l'autonomia universitària i les formes de govern democràtiques. Precisament, aquest és el punt clau, ja que la governança i l'autonomia són un fre a la mercantilització. La universitat és, des de fa anys, un objectiu del mercat. Es pretén posar al servei del mercat la investigació, i controlar la formació dels ciutadans. L'esperit crític dels ciutadans és una veritable amenaça, per avançar en aquest objectiu.

En contrast, un dels objectius marcats per a aquesta dècada en l'Estratègia Europea 2020 és "Garantir que el finançament sigui eficaç: augmentar l'autonomia en matèria de governança de l'educació superior i invertir en educació de qualitat per respondre a les necessitats del mercat laboral". De fet, es pot veure que els països europeus que millor estan aguantant la crisi estan prenent un altre camí pel que fa a finançament universitari.

La universitat pública ha de jugar un paper central en el canvi social i de model productiu i ser motor del creixement econòmic del nostre país, i per això ha de seguir millorant la seva producció científica i la formació dels ciutadans. No ens podem permetre retrocedir.

La resignació no és el camí: cal mobilitzar-se. La comunitat universitària ha d'estar més unida que mai, per plantar cara als atacs que estem patint.

No et conformis amb el que està passant, nosaltres no som els culpables, mobilitza't amb CCOO en defensa de la universitat pública i en contra de les retallades.

Les universitats públiques al límit (Hoja del Lunes 529)

Comença el curs, els estudiants omplen les aules, però nombroses universitats afronten serioses dificultats econòmiques a causa de les retallades efectuades i l'impagament, per part d'algunes comunitats autònomes de les transferències corrents compromeses. Moltes universitats, amb problemes molt greus de tresoreria, no veuen sortida a la situació i es troben amb grans dificultats per afrontar els pagaments i les nòmines dels treballadors i les treballadores.

A més, s'està produint la destrucció gradual de molts llocs de treball, amb la reducció dràstica de contractes temporals, la no substitució de baixes, jubilacions i de les descàrregues del professorat amb dret a reduccions horàries. D'altra banda, s'estan suprimint titulacions que van costar molt esforç implantar. La manca de planificació i de compromís amb les universitats de les CC.AA. ha posat a aquestes en una situació molt perillosa.

Les universitats públiques, durant els últims anys, han fet un esforç molt gran per millorar la gestió dels seus recursos. Han anat creixent en nombre d'estudiants i activitats, treballant contínuament en millorar, tal com demostren diferents indicadors de qualitat.

Moltes universitats acullen diversos centres de recerca, que normalment no s'autofinancen completament. Això fa que, en aquest moment, s'augmenti el dèficit estructural. En particular, les universitats amb bona producció científica són les més endeutades: no es pot pretendre tenir excel•lència sense finançament. Això no fa més que augmentar la precarietat en l'ocupació, creant-se bosses de joves investigadors en els seus centres de recerca sense cap futur laboral.

L'estratègia és clara: es tracta d'estrangular les universitats públiques, fer córrer la bola de la seva mala gestió, i quan la situació sigui insostenible, intervenir, atacant l'autonomia universitària i les formes de govern democràtiques. Precisament, aquest és el punt clau, ja que la governança i l'autonomia són un fre a la mercantilització. La universitat és, des de fa anys, un objectiu del mercat. Es pretén posar al servei del mercat la investigació, i controlar la formació dels ciutadans. L'esperit crític dels ciutadans és una veritable amenaça, per avançar en aquest objectiu.

En contrast, un dels objectius marcats per a aquesta dècada en l'Estratègia Europea 2020 és "Garantir que el finançament sigui eficaç: augmentar l'autonomia en matèria de governança de l'educació superior i invertir en educació de qualitat per respondre a les necessitats del mercat laboral". De fet, es pot veure que els països europeus que millor estan aguantant la crisi estan prenent un altre camí pel que fa a finançament universitari.

La universitat pública ha de jugar un paper central en el canvi social i de model productiu i ser motor del creixement econòmic del nostre país, i per això ha de seguir millorant la seva producció científica i la formació dels ciutadans. No ens podem permetre retrocedir.

La resignació no és el camí: cal mobilitzar-se. La comunitat universitària ha d'estar més unida que mai, per plantar cara als atacs que estem patint.

No et conformis amb el que està passant, nosaltres no som els culpables, mobilitza't amb CCOO en defensa de la universitat pública i en contra de les retallades.

diumenge, 25 de setembre de 2011

Una situació cada cop més preocupant i extrema

El 21 de setembre es va reunir de nou la Mesa General d’Universitats. Com podeu imaginar, el debat es va centrar exclusivament en les (presents i futures) retallades aplicades per la Generalitat al conjunt de les Universitats catalanes.

Informacions:

  • La retallada aplicada al pressupost de les Universitats per l’any 2011 és del 15%. Un 5% de mitjana en concepte reducció salarial (en el cas del PDI, aquesta la reducció real de sou oscil•la entre el 8 i el 10%, i en el del PAS va del 5 al 10%) i un 10% al global del pressupost de les universitats (2,5% despesa corrent, 2,5% inversions, 2,5% capítol de personal i un 2,5% altres despeses).
  • Presumiblement en el pressupost de l’any 2012 hi haurà una nova reducció del 5% en la partida destinada a les Universitats. Encara que vàrem insistir molt, el Director General d’Universitats no va poder confirmar el percentatge definitiu de reducció ni com afectarà aquest nou ajustament al personal universitari. Però va remarcar la necessitat de retallar màsters ja que que l’oferta es superior a la demanda i que la plantilla de PAS havia crescut masa. Per tant “intentarà” garantir els màxim de llocs de treball, però no pot assegurar-ho.
  • Nòmines: Aquest, com podeu imaginar, va ser el moment de màxima tensió. Per una banda, es va confirmar que la Generalitat reduirà la seva aportació ordinària a les Universitats un 40% durant els mesos de setembre i octubre, encara que s’ha compromès a liquidar totalment el pressupost ordinari a 31 de desembre. És a dir, hi hauran “tensions” o problemes de tresoreria a algunes universitats d’ara a final d’any. D’altra banda, la UPC va anunciar oficialment que no podrà pagar la paga extraordinària de Nadal (paga molt minvada per les reduccions salarials) a 21 o 22 de desembre i que retardarà el seu pagament a 5 de gener. La resta d’universitats vàrem afirmar taxativament que podran pagar les nòmines i la paga de desembre en les dates previstes.
  • Finalment, el director general d’universitats ens va confirmar que estan treballant en una proposta de jubilació anticipada pel PDI i pel PAS, en la reestructuració del programa Serra Hunter en un nou marc general de política de professorat, i en la progressiva pujada de taxes a l’estudiantat. Vàrem acordar que aquests temes són objecte de negociació i que properament ens tornarem a reunir per debatre sobre els mateixos.
Conclusió:

Des de CCOO volem manifestar la nostra profunda preocupació per la situació econòmica general i, molt concretament, per la situació pressupostària de les Universitats catalanes. Les reduccions de l’any 2011 són molt difícils de digerir i ens temem que les de l’any 2012 siguin encara pitjors. Tampoc hi ha que descartar que a partir de la propera primavera comencem a cobrar la nòmina amb retards, fet absolutament inadmissible. Tot dependrà del “bon govern de les universitats” i de la regularitat de les transferències corrents de la Generalitat.

D’altra banda, volem dir-vos que les universitats han de presentar a la Generalitat un pla d’ajustament 2011-2014 i no hi ha cap dubte que afectarà de ple al personal de les universitats catalanes. CCOO va fer constar en acta no te cap sentit presentar un pla d’ajustament abans de coneixer elements clau com les jubilacions incentivades o el programa Serra Hunter.

Per tant, demanem als rectors de les universitats catalanes una postura molt més forta i contundent tant pel que fa a la negociació dels retalls pressupostaris, com a l’exigència del pagament puntual dels diners compromesos amb les universitats.

Us recordem que els propers dies hauran mobilitzacions importants i us demanem la vostra participació contra les retallades a les universitats.

Una situació cada cop més preocupant i extrema

El 21 de setembre es va reunir de nou la Mesa General d’Universitats. Com podeu imaginar, el debat es va centrar exclusivament en les (presents i futures) retallades aplicades per la Generalitat al conjunt de les Universitats catalanes.

Informacions:

  • La retallada aplicada al pressupost de les Universitats per l’any 2011 és del 15%. Un 5% de mitjana en concepte reducció salarial (en el cas del PDI, aquesta la reducció real de sou oscil•la entre el 8 i el 10%, i en el del PAS va del 5 al 10%) i un 10% al global del pressupost de les universitats (2,5% despesa corrent, 2,5% inversions, 2,5% capítol de personal i un 2,5% altres despeses).
  • Presumiblement en el pressupost de l’any 2012 hi haurà una nova reducció del 5% en la partida destinada a les Universitats. Encara que vàrem insistir molt, el Director General d’Universitats no va poder confirmar el percentatge definitiu de reducció ni com afectarà aquest nou ajustament al personal universitari. Però va remarcar la necessitat de retallar màsters ja que que l’oferta es superior a la demanda i que la plantilla de PAS havia crescut masa. Per tant “intentarà” garantir els màxim de llocs de treball, però no pot assegurar-ho.
  • Nòmines: Aquest, com podeu imaginar, va ser el moment de màxima tensió. Per una banda, es va confirmar que la Generalitat reduirà la seva aportació ordinària a les Universitats un 40% durant els mesos de setembre i octubre, encara que s’ha compromès a liquidar totalment el pressupost ordinari a 31 de desembre. És a dir, hi hauran “tensions” o problemes de tresoreria a algunes universitats d’ara a final d’any. D’altra banda, la UPC va anunciar oficialment que no podrà pagar la paga extraordinària de Nadal (paga molt minvada per les reduccions salarials) a 21 o 22 de desembre i que retardarà el seu pagament a 5 de gener. La resta d’universitats vàrem afirmar taxativament que podran pagar les nòmines i la paga de desembre en les dates previstes.
  • Finalment, el director general d’universitats ens va confirmar que estan treballant en una proposta de jubilació anticipada pel PDI i pel PAS, en la reestructuració del programa Serra Hunter en un nou marc general de política de professorat, i en la progressiva pujada de taxes a l’estudiantat. Vàrem acordar que aquests temes són objecte de negociació i que properament ens tornarem a reunir per debatre sobre els mateixos.
Conclusió:

Des de CCOO volem manifestar la nostra profunda preocupació per la situació econòmica general i, molt concretament, per la situació pressupostària de les Universitats catalanes. Les reduccions de l’any 2011 són molt difícils de digerir i ens temem que les de l’any 2012 siguin encara pitjors. Tampoc hi ha que descartar que a partir de la propera primavera comencem a cobrar la nòmina amb retards, fet absolutament inadmissible. Tot dependrà del “bon govern de les universitats” i de la regularitat de les transferències corrents de la Generalitat.

D’altra banda, volem dir-vos que les universitats han de presentar a la Generalitat un pla d’ajustament 2011-2014 i no hi ha cap dubte que afectarà de ple al personal de les universitats catalanes. CCOO va fer constar en acta no te cap sentit presentar un pla d’ajustament abans de coneixer elements clau com les jubilacions incentivades o el programa Serra Hunter.

Per tant, demanem als rectors de les universitats catalanes una postura molt més forta i contundent tant pel que fa a la negociació dels retalls pressupostaris, com a l’exigència del pagament puntual dels diners compromesos amb les universitats.

Us recordem que els propers dies hauran mobilitzacions importants i us demanem la vostra participació contra les retallades a les universitats.

dimecres, 21 de setembre de 2011

La transferència per pagar les nòmines dels professors de les universitats es pot retardar

Després d’haver vist minvat considerablement els nostres sous (9% - 15%), després d’un gran esforç per reduir la despesa i veure molts companys i companyes “no renovats” sembla que això només acaba de començar. Segons publica La Vanguardia “Les transferències corrents que cada mes fa el Govern a les universitats públiques, en les quals s'inclou la partida per a les nòmines dels professors i el personal d'administració i serveis, poden patir retards durant els pròxims mesos”.


Avui està convocada la mesa general d’universitats i esperem rebre de primera mà la situació actual, fet que a dia d’avui no ha estat transmesa de forma oficial a juntes i comitès.

La transferència per pagar les nòmines dels professors de les universitats es pot retardar

Després d’haver vist minvat considerablement els nostres sous (9% - 15%), després d’un gran esforç per reduir la despesa i veure molts companys i companyes “no renovats” sembla que això només acaba de començar. Segons publica La Vanguardia “Les transferències corrents que cada mes fa el Govern a les universitats públiques, en les quals s'inclou la partida per a les nòmines dels professors i el personal d'administració i serveis, poden patir retards durant els pròxims mesos”.


Avui està convocada la mesa general d’universitats i esperem rebre de primera mà la situació actual, fet que a dia d’avui no ha estat transmesa de forma oficial a juntes i comitès.

dimarts, 13 de setembre de 2011

Tramitació de l'Estatut del PDI (Sessió de la Mesa Sectorial d'Universitats de 6 de setembre de 2011)

Quan crèiem que el projecte d'Estatut del PDI era a punt de passar a la història després de la paralització de la negociació i el gairebé inexistent contacte amb els sindicats des del passat 4 d'abril, el Ministeri va convocar la Mesa Sectorial d'Universitats per informar als sindicats sobre l'estat de la tramitació de l'Estatut del PDI i la seva memòria econòmica.

Com ja hem vingut informant, els sindicats ens hem oposat frontalment al nou text manejat pel Ministeri a partir de la seva reunió amb els Rectors i Comunitats Autònomes. Es tracta d'un text que es distancia substancialment del text ACORDAT en el si de la Mesa Sectorial del 7 de gener i 4 d'abril amb els sindicats en matèries tan sensibles com la jornada (el seu còmput segons l'activitat), la diversificació en la dedicació (docent, investigadora o transferent), o la mobilitat, entre uns altres. I tot això, malgrat el compromís del Director General d'Universitats de defensar el text negociat i acordat.

En la versió que s'ha presentat en la sessió del 6 de setembre, el Ministeri, fent cas omís de la creixent oposició als seus plantejaments, no solament manté el text modificat el 25 de maig després de la reunió del Consell d'universitats (el dels rectors) sinó que ha continuat incorporant noves propostes i alguna que altres ocurrències que empitjoren encara mes si cap el text definitiu. En línies generals es liberalitza la dedicació docent i la jornada, deixant-la a l'arbitri de cada universitat, s'incrementa el poder d'aquestes per decidir sobre aspectes determinants de l'activitat professional del PDI (la seva dedicació a la investigació, o la docència, o el nombre d'hores lectives) així com de la carrera professional (avaluacions, barems, etc.) i es limita i condiciona la participació dels docents en la determinació de les seves condicions de treball a través dels seus representants.

Els sindicats UNÀNIMEMENT manifestem la nostra oposició al text presentat i exigim que es torni a prendre com a text de referència l’acordat pel Secretari General d'Universitats amb els Sindicats en la sessió del 7 de gener i de 4 d'abril de la Mesa Sectorial d'Universitats. A tal fi recordem les pròpies declaracions del Director General d'Universitats en les quals va afirmar (consta així en acta) que l'acord aconseguit en la mesa (de 4 d'abril) ho fa seu el Ministeri i així ho defensarà en tots els fòrums que correspongui.

Paral•lelament i per demostrar la flexibilitat i la permanent voluntat d'aconseguir un acord satisfactori per a la majoria, Comissions Obreres va mostrar la seva disposició al fet que es convidi a una representació dels Rectors a la Mesa Sectorial per, sobre la base de l'únic text que té la naturalesa d'acord –l’aconseguit en aquesta mesa el 4 d’abril-, fer un últim esforç per intentar aproximar i eventualment incorporar, en el cas que així es considerés, algunes de les propostes o reivindicacions dels rectors.

Així tindríem la possibilitat de contrastar i aclarir les postures de sindicats i rectors mitjançant el contacte directe, procediment que podria ser més efectiu, clar i transparent que el que s'ha desenvolupat fins al moment amb la intermediació que no sempre ha pogut resultar clara o efectiva de la Direcció general d'Universitats.

A l'espera de la contestació del Secretari General d'Universitats a la nostra proposta, (encara que sembla evident que està absolutament lliurat al text dels rectors) des de Comissions Obreres declarem que no cessarem en la defensa de l'acord aconseguit amb el Ministeri el 7 de gener i 4 d'abril d'aquest any, fins i tot per la via judicial si calgués. Que estem oberts al diàleg però no a l'empassa-t’ho d'un text que xoca obertament amb els interessos del personal docent i investigador.


FEM UNA CRIDA A TOTS EL PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR A SUMAR-SE A LA PRESSIÓ I LA MOBILITZACIÓ PER A LA DEFENSA D'UN TEXT DE L'ESTATUT QUE RECULLI ADEQUADAMENT ELS NOSTRES DRETS.

Si encara no ho has fet, signa el manifest

Tramitació de l'Estatut del PDI (Sessió de la Mesa Sectorial d'Universitats de 6 de setembre de 2011)

Quan crèiem que el projecte d'Estatut del PDI era a punt de passar a la història després de la paralització de la negociació i el gairebé inexistent contacte amb els sindicats des del passat 4 d'abril, el Ministeri va convocar la Mesa Sectorial d'Universitats per informar als sindicats sobre l'estat de la tramitació de l'Estatut del PDI i la seva memòria econòmica.

Com ja hem vingut informant, els sindicats ens hem oposat frontalment al nou text manejat pel Ministeri a partir de la seva reunió amb els Rectors i Comunitats Autònomes. Es tracta d'un text que es distancia substancialment del text ACORDAT en el si de la Mesa Sectorial del 7 de gener i 4 d'abril amb els sindicats en matèries tan sensibles com la jornada (el seu còmput segons l'activitat), la diversificació en la dedicació (docent, investigadora o transferent), o la mobilitat, entre uns altres. I tot això, malgrat el compromís del Director General d'Universitats de defensar el text negociat i acordat.

En la versió que s'ha presentat en la sessió del 6 de setembre, el Ministeri, fent cas omís de la creixent oposició als seus plantejaments, no solament manté el text modificat el 25 de maig després de la reunió del Consell d'universitats (el dels rectors) sinó que ha continuat incorporant noves propostes i alguna que altres ocurrències que empitjoren encara mes si cap el text definitiu. En línies generals es liberalitza la dedicació docent i la jornada, deixant-la a l'arbitri de cada universitat, s'incrementa el poder d'aquestes per decidir sobre aspectes determinants de l'activitat professional del PDI (la seva dedicació a la investigació, o la docència, o el nombre d'hores lectives) així com de la carrera professional (avaluacions, barems, etc.) i es limita i condiciona la participació dels docents en la determinació de les seves condicions de treball a través dels seus representants.

Els sindicats UNÀNIMEMENT manifestem la nostra oposició al text presentat i exigim que es torni a prendre com a text de referència l’acordat pel Secretari General d'Universitats amb els Sindicats en la sessió del 7 de gener i de 4 d'abril de la Mesa Sectorial d'Universitats. A tal fi recordem les pròpies declaracions del Director General d'Universitats en les quals va afirmar (consta així en acta) que l'acord aconseguit en la mesa (de 4 d'abril) ho fa seu el Ministeri i així ho defensarà en tots els fòrums que correspongui.

Paral•lelament i per demostrar la flexibilitat i la permanent voluntat d'aconseguir un acord satisfactori per a la majoria, Comissions Obreres va mostrar la seva disposició al fet que es convidi a una representació dels Rectors a la Mesa Sectorial per, sobre la base de l'únic text que té la naturalesa d'acord –l’aconseguit en aquesta mesa el 4 d’abril-, fer un últim esforç per intentar aproximar i eventualment incorporar, en el cas que així es considerés, algunes de les propostes o reivindicacions dels rectors.

Així tindríem la possibilitat de contrastar i aclarir les postures de sindicats i rectors mitjançant el contacte directe, procediment que podria ser més efectiu, clar i transparent que el que s'ha desenvolupat fins al moment amb la intermediació que no sempre ha pogut resultar clara o efectiva de la Direcció general d'Universitats.

A l'espera de la contestació del Secretari General d'Universitats a la nostra proposta, (encara que sembla evident que està absolutament lliurat al text dels rectors) des de Comissions Obreres declarem que no cessarem en la defensa de l'acord aconseguit amb el Ministeri el 7 de gener i 4 d'abril d'aquest any, fins i tot per la via judicial si calgués. Que estem oberts al diàleg però no a l'empassa-t’ho d'un text que xoca obertament amb els interessos del personal docent i investigador.


FEM UNA CRIDA A TOTS EL PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR A SUMAR-SE A LA PRESSIÓ I LA MOBILITZACIÓ PER A LA DEFENSA D'UN TEXT DE L'ESTATUT QUE RECULLI ADEQUADAMENT ELS NOSTRES DRETS.

Si encara no ho has fet, signa el manifest

Informe de CCOO sobre la proposta de Decret de Prolongació de la Vida Activa del Professorat i Investigadors fins als 75 anys

El Ministeri d'Educació, en el marc de la Mesa Sectorial d'Universitats del 6 de setembre de 2011, va presentar perquè fos informat pels Sindicats el Projecte de reial decret pel qual es regula la prolongació voluntària de la permanència en el servei actiu del personal funcionari pertanyent als cossos docents universitaris i del personal investigador funcionari de carrera pertanyent a l'Escala de Professorat d'Investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques, una vegada aconseguida l'edat de jubilació.

Es tracta d'una proposta per desenvolupar les previsions d'una disposició aïllada de la Llei Complementària de la Llei d'Economia sostenible que deia:

1. El Govern, previ informe de les Comunitats Autònomes i del Consell d'Universitats, promourà l'engegada, en el curs dels propers sis mesos, de mecanismes que facilitin la prolongació en el servei actiu, per un període màxim de cinc anys addicionals, dels funcionaris pertanyents als cossos docents universitaris i professorat d'investigació del CSIC en els quals concorrin mèrits excepcionals. 

2. La permanència en el servei actiu del professorat i investigadors que voluntàriament ho sol•licitin comportarà assumir les obligacions que d'ordinari conformen les seves obligacions com a professorat universitari o professorat d'investigació. A tals efectes, l'allargament del servei actiu estarà sotmès a informe anual segons fixin les normes d'aplicació, podent tant l'interessat com la Universitat, la Comunitat Autònoma o el CSIC renunciar a la seva renovació.

3. L'establert en els apartats anteriors s'entén sense perjudici dels mecanismes ja establerts per a la designació de professorat emèrits que, en conseqüència, i d'acord amb l'establert en la seva normativa reguladora, podran seguir participant en tota la docència universitària.

Comissions Obreres ha mostrat la seva més radical oposició al projecte de decret tant per la seva falta d'oportunitat com per la inadequació dels continguts de les fórmules proposades. Tot això amb base en els següents arguments.

PRIMER: Comissions Obreres no s'oposa a, sinó que estimula el manteniment i foment del talent sènior en el sistema universitari i investigador espanyol. No obstant això, entenem que existeixen ja procediments per a això (entre uns altres la figura dels emèrits i altres formes de vinculació més o menys formals) o podrien derivar-se d'altres reformes legals, com la de la Llei de la Ciència.

SEGON: Rebutgem que el procediment per retenir el talent sigui irrompre com a elefant en ferreteria en una matèria tan sensible i delicada com l'edat de jubilació forçosa. De tal manera que, al socaire de la recerca d'una solució particularitzada a un col•lectiu molt definit de professorat universitaris i investigadors, s'obre la via per a una prolongació de l'edat de jubilació que a la llarga no seria tan excepcional ni particular com sembla.

Si del que es tracta és d'alterar les regles de la jubilació forçosa del professorat i investigadors, no pot ni ha d'oblidar-se que la Llei Orgànica de Modificació de la LOU publicada el 13 d'abril de 2007, en la seva disposició vintè-tercera, també emplaça al Govern a promoure les fórmules de jubilació anticipada del professorat universitari, per la qual cosa si s'aborda el tema de la jubilació ha de ser en el seu sentit més ampli, no solament en el que interessa a un col•lectiu puntual, sinó abordant processos com els de jubilació anticipada que tenen gran interès per a la renovació de les plantilles i l'augment de l'ocupació a les Universitats, fonamentalment en uns moments d'implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior amb canvis metodològics profunds en la docència universitària.

La citada llei d'universitats va instaurar un sistema d'acreditació externa per valorar al professorat universitari tant en l'accés com en la seva carrera professional. En canvi la proposta de RD no preveu el mateix sistema per valorar els mèrits excepcionals que contempla la Llei Orgànica 4/2011, d'11 de març, que permet la prolongació de la jubilació.

Aquest fet constata un escandalós desequilibri i suposa que l'excepcionalitat prevista no sigui tal, ja que “fins a tant es reguli la carrera horitzontal acadèmica, els mèrits seran considerats excepcionals quan s'acrediti un total de nou períodes entre els de activitat docent reconeguda i els de activitat investigadora, d'acord amb les previsions del Reial decret 1086/1989, de 28 d'agost, sobre retribucions del professorat universitari, o mèrits equivalents”.

Fins a fa dos anys no s'ha implantat el programa DOCENTIA per avaluar la docència universitària per l'Agència Nacional d'Avaluació Acadèmica i per tant tots els períodes anteriors no estan suficientment contrastats per poder determinar l'excepcionalitat.

Així mateix, l'esborrany de RD introdueix un desequilibri inexplicable, entre el personal docent i investigador dels cossos docents universitaris, i el personal pertanyent a l'Escala de Professorat d'Investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques que presti els seus serveis en els Organismes Públics d'Investigació, ja que mentre als primers se'ls considera excepcionals amb nou trams de mèrits docents i investigadors, als segons se'ls exigeixen dotze períodes entre els corresponents al complement específic per mèrits investigadors per l'activitat prestada en el Consell Superior d'Investigacions Científiques realitzada cada cinc anys, i els que corresponguin al complement de productivitat per activitat d'investigació realitzada cada sis anys.

TERCER: Pel que es refereix als investigadors cal tenir en compte que l'actual context de congelació i amortització de places fa que el nombre d'incorporacions sigui ridícul (en el CSIC, 22 places sobre un col•lectiu de 3.200 investigadors) pel que la prolongació per la via proposada taponaría el procés de renovació i modernització del nostre sistema científic, perllongant, en alguns casos, l'endogàmia i impedint de fet que els equips i projectes científics es modernitzin, tema crucial en èpoques de canvi accelerat. L'edat mitjana actual dels investigadors del CSIC és de 53 anys i l'entrada fixa en plantilla sobre els 40.

D'altra banda la situació actual és molt raonable i s'aproxima bastant a la realitat dels "països del nostre entorn" que tenen posicions fins i tot més restrictives. En l'actualitat els científics espanyols amb 70 anys i totes les avaluacions positives sotmeten a una avaluació externa la seva proposta de continuar en actiu, però cobrant la pensió i sense poder liderar projectes. Això significa que poden aportar la seva experiència i contactes, però no tenen poder executiu que és la clau per assegurar la renovació. D'altra banda, des del punt de vista econòmic resulta obvi que amb les partides econòmiques destinades a finançar una plaça d'un professor d'investigació al final del seu recorregut i amb les corresponents avaluacions positives es podria incorporar a dos científics contrastats.

El contrari apunta a consolidar un sistema cada vegada més desequilibrat amb un nombre reduït de personal fix i de major edat que ordenen el treball d'un col•lectiu cada vegada més creixent de personal precari i sense drets.

QUART: La transitòria única pretén la incorporació al servei actiu de personal que en la data de publicació de l'ara esborrany de RD estigui ja jubilada si aquest fet ha ocorregut posteriorment al 13 de març de 2011, data d'entrada en vigor de la Llei Orgànica 4/2011.

Si més no resulta grotesca aquesta disposició transitòria, donats els greuges que es poguessin derivar, i les possibles reclamacions de caràcter individual o col•lectiu.

En uns moments de grans retallades en el finançament del sistema universitari espanyol i en el qual s'ha engegat una reforma laboral que també afecta als joves investigadors i futurs professors, és difícilment explicable que es proposin normatives que no estan en la drecera marcada per modernitzar les universitats, ja que el que implícitament se està proposant és una prolongació de la jubilació fins als 75 anys per gairebé tot el que desitgi acollir-se a ella quedant molt lluny l'excepcionalitat pretesa, en la qual hauria d'estar clar el ben social amb funcions específiques ben determinades i delimitades.

Informe de CCOO sobre la proposta de Decret de Prolongació de la Vida Activa del Professorat i Investigadors fins als 75 anys

El Ministeri d'Educació, en el marc de la Mesa Sectorial d'Universitats del 6 de setembre de 2011, va presentar perquè fos informat pels Sindicats el Projecte de reial decret pel qual es regula la prolongació voluntària de la permanència en el servei actiu del personal funcionari pertanyent als cossos docents universitaris i del personal investigador funcionari de carrera pertanyent a l'Escala de Professorat d'Investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques, una vegada aconseguida l'edat de jubilació.

Es tracta d'una proposta per desenvolupar les previsions d'una disposició aïllada de la Llei Complementària de la Llei d'Economia sostenible que deia:

1. El Govern, previ informe de les Comunitats Autònomes i del Consell d'Universitats, promourà l'engegada, en el curs dels propers sis mesos, de mecanismes que facilitin la prolongació en el servei actiu, per un període màxim de cinc anys addicionals, dels funcionaris pertanyents als cossos docents universitaris i professorat d'investigació del CSIC en els quals concorrin mèrits excepcionals. 

2. La permanència en el servei actiu del professorat i investigadors que voluntàriament ho sol•licitin comportarà assumir les obligacions que d'ordinari conformen les seves obligacions com a professorat universitari o professorat d'investigació. A tals efectes, l'allargament del servei actiu estarà sotmès a informe anual segons fixin les normes d'aplicació, podent tant l'interessat com la Universitat, la Comunitat Autònoma o el CSIC renunciar a la seva renovació.

3. L'establert en els apartats anteriors s'entén sense perjudici dels mecanismes ja establerts per a la designació de professorat emèrits que, en conseqüència, i d'acord amb l'establert en la seva normativa reguladora, podran seguir participant en tota la docència universitària.

Comissions Obreres ha mostrat la seva més radical oposició al projecte de decret tant per la seva falta d'oportunitat com per la inadequació dels continguts de les fórmules proposades. Tot això amb base en els següents arguments.

PRIMER: Comissions Obreres no s'oposa a, sinó que estimula el manteniment i foment del talent sènior en el sistema universitari i investigador espanyol. No obstant això, entenem que existeixen ja procediments per a això (entre uns altres la figura dels emèrits i altres formes de vinculació més o menys formals) o podrien derivar-se d'altres reformes legals, com la de la Llei de la Ciència.

SEGON: Rebutgem que el procediment per retenir el talent sigui irrompre com a elefant en ferreteria en una matèria tan sensible i delicada com l'edat de jubilació forçosa. De tal manera que, al socaire de la recerca d'una solució particularitzada a un col•lectiu molt definit de professorat universitaris i investigadors, s'obre la via per a una prolongació de l'edat de jubilació que a la llarga no seria tan excepcional ni particular com sembla.

Si del que es tracta és d'alterar les regles de la jubilació forçosa del professorat i investigadors, no pot ni ha d'oblidar-se que la Llei Orgànica de Modificació de la LOU publicada el 13 d'abril de 2007, en la seva disposició vintè-tercera, també emplaça al Govern a promoure les fórmules de jubilació anticipada del professorat universitari, per la qual cosa si s'aborda el tema de la jubilació ha de ser en el seu sentit més ampli, no solament en el que interessa a un col•lectiu puntual, sinó abordant processos com els de jubilació anticipada que tenen gran interès per a la renovació de les plantilles i l'augment de l'ocupació a les Universitats, fonamentalment en uns moments d'implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior amb canvis metodològics profunds en la docència universitària.

La citada llei d'universitats va instaurar un sistema d'acreditació externa per valorar al professorat universitari tant en l'accés com en la seva carrera professional. En canvi la proposta de RD no preveu el mateix sistema per valorar els mèrits excepcionals que contempla la Llei Orgànica 4/2011, d'11 de març, que permet la prolongació de la jubilació.

Aquest fet constata un escandalós desequilibri i suposa que l'excepcionalitat prevista no sigui tal, ja que “fins a tant es reguli la carrera horitzontal acadèmica, els mèrits seran considerats excepcionals quan s'acrediti un total de nou períodes entre els de activitat docent reconeguda i els de activitat investigadora, d'acord amb les previsions del Reial decret 1086/1989, de 28 d'agost, sobre retribucions del professorat universitari, o mèrits equivalents”.

Fins a fa dos anys no s'ha implantat el programa DOCENTIA per avaluar la docència universitària per l'Agència Nacional d'Avaluació Acadèmica i per tant tots els períodes anteriors no estan suficientment contrastats per poder determinar l'excepcionalitat.

Així mateix, l'esborrany de RD introdueix un desequilibri inexplicable, entre el personal docent i investigador dels cossos docents universitaris, i el personal pertanyent a l'Escala de Professorat d'Investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques que presti els seus serveis en els Organismes Públics d'Investigació, ja que mentre als primers se'ls considera excepcionals amb nou trams de mèrits docents i investigadors, als segons se'ls exigeixen dotze períodes entre els corresponents al complement específic per mèrits investigadors per l'activitat prestada en el Consell Superior d'Investigacions Científiques realitzada cada cinc anys, i els que corresponguin al complement de productivitat per activitat d'investigació realitzada cada sis anys.

TERCER: Pel que es refereix als investigadors cal tenir en compte que l'actual context de congelació i amortització de places fa que el nombre d'incorporacions sigui ridícul (en el CSIC, 22 places sobre un col•lectiu de 3.200 investigadors) pel que la prolongació per la via proposada taponaría el procés de renovació i modernització del nostre sistema científic, perllongant, en alguns casos, l'endogàmia i impedint de fet que els equips i projectes científics es modernitzin, tema crucial en èpoques de canvi accelerat. L'edat mitjana actual dels investigadors del CSIC és de 53 anys i l'entrada fixa en plantilla sobre els 40.

D'altra banda la situació actual és molt raonable i s'aproxima bastant a la realitat dels "països del nostre entorn" que tenen posicions fins i tot més restrictives. En l'actualitat els científics espanyols amb 70 anys i totes les avaluacions positives sotmeten a una avaluació externa la seva proposta de continuar en actiu, però cobrant la pensió i sense poder liderar projectes. Això significa que poden aportar la seva experiència i contactes, però no tenen poder executiu que és la clau per assegurar la renovació. D'altra banda, des del punt de vista econòmic resulta obvi que amb les partides econòmiques destinades a finançar una plaça d'un professor d'investigació al final del seu recorregut i amb les corresponents avaluacions positives es podria incorporar a dos científics contrastats.

El contrari apunta a consolidar un sistema cada vegada més desequilibrat amb un nombre reduït de personal fix i de major edat que ordenen el treball d'un col•lectiu cada vegada més creixent de personal precari i sense drets.

QUART: La transitòria única pretén la incorporació al servei actiu de personal que en la data de publicació de l'ara esborrany de RD estigui ja jubilada si aquest fet ha ocorregut posteriorment al 13 de març de 2011, data d'entrada en vigor de la Llei Orgànica 4/2011.

Si més no resulta grotesca aquesta disposició transitòria, donats els greuges que es poguessin derivar, i les possibles reclamacions de caràcter individual o col•lectiu.

En uns moments de grans retallades en el finançament del sistema universitari espanyol i en el qual s'ha engegat una reforma laboral que també afecta als joves investigadors i futurs professors, és difícilment explicable que es proposin normatives que no estan en la drecera marcada per modernitzar les universitats, ja que el que implícitament se està proposant és una prolongació de la jubilació fins als 75 anys per gairebé tot el que desitgi acollir-se a ella quedant molt lluny l'excepcionalitat pretesa, en la qual hauria d'estar clar el ben social amb funcions específiques ben determinades i delimitades.

dimarts, 6 de setembre de 2011

Contra la Reforma de la Constitució: Referèndum ja! (Hoja del Lunes 528 - 1/3)

CCOO ha manifestat el rebuig a la reforma de la Constitució i ha exigit que sigui sotmesa a referèndum.

Aquesta reforma és regressiva i innecessària. Posa en risc el manteniment del sistema del benestar i obre les portes a més retallades en les prestacions socials i drets laborals.

CCOO fa una crida a la Comunitat Universitària a que participi en les mobilitzacions convocades en tot l'Estat pels sindicats i les organitzacions socials per exigir la convocatòria d'un referèndum.

Per CCOO és inacceptable que una reforma constitucional d'aquest calat es faci sense referèndum, sense debat polític i sense tenir en compte l'opinió de les organitzacions socials i dels ciutadans.

Aquesta reforma imposa, a més, una greu limitació en la capacitat d'autogovern pressupostari de les diferents Administracions.

La proposta pactada per PSOE-PP constitueix una amenaça per a les prestacions i institucions de l'Estat del benestar, les polítiques socials i la cooperació per al desenvolupament.


CCOO recorda que la Constitució en la seva Títol preliminar diu:

"Article 1. 

1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

2. La sobirania nacional resideix en el poble éspanyol, del que emanen els poders de l'Estat."

Així mateix, la política econòmica deu tenir com a principals objectius: la creació d'ocupació, garantir la protecció dels aturats, la racionalització de la despesa, la lluita contra el frau fiscal, i l'augment de les aportacions fiscals de les rendes més altes.

La reforma aprovada pel PSOE i PP en el Parlament posen en qüestió el compliment dels principis i el consens que van inspirar la Constitució de 1978.

Contra la Reforma de la Constitució: Referèndum ja! (Hoja del Lunes 528 - 1/3)

CCOO ha manifestat el rebuig a la reforma de la Constitució i ha exigit que sigui sotmesa a referèndum.

Aquesta reforma és regressiva i innecessària. Posa en risc el manteniment del sistema del benestar i obre les portes a més retallades en les prestacions socials i drets laborals.

CCOO fa una crida a la Comunitat Universitària a que participi en les mobilitzacions convocades en tot l'Estat pels sindicats i les organitzacions socials per exigir la convocatòria d'un referèndum.

Per CCOO és inacceptable que una reforma constitucional d'aquest calat es faci sense referèndum, sense debat polític i sense tenir en compte l'opinió de les organitzacions socials i dels ciutadans.

Aquesta reforma imposa, a més, una greu limitació en la capacitat d'autogovern pressupostari de les diferents Administracions.

La proposta pactada per PSOE-PP constitueix una amenaça per a les prestacions i institucions de l'Estat del benestar, les polítiques socials i la cooperació per al desenvolupament.


CCOO recorda que la Constitució en la seva Títol preliminar diu:

"Article 1. 

1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

2. La sobirania nacional resideix en el poble éspanyol, del que emanen els poders de l'Estat."

Així mateix, la política econòmica deu tenir com a principals objectius: la creació d'ocupació, garantir la protecció dels aturats, la racionalització de la despesa, la lluita contra el frau fiscal, i l'augment de les aportacions fiscals de les rendes més altes.

La reforma aprovada pel PSOE i PP en el Parlament posen en qüestió el compliment dels principis i el consens que van inspirar la Constitució de 1978.

La nova Reforma Laboral precaritza encara més l'ocupació dels joves i dels sectors més desfavorits (Hoja del Lunes 528 - 2/3)

CCOO manifesta que el nou contracte de formació, en ampliar l'edat de contractació fins als 30 anys, o fins i tot en determinades circumstancies fins als 33 anys, condemna als joves a la temporalitat i baixos salaris i impedeix, en la pràctica, contractes estables. 

L'eliminació de l'encadenament de contractes, en suspendre l'article 15.5 de l'Estatut dels Treballadors, va a deixar en la indefensió total a centenars de milers de persones amb contractes temporals sense causa, a més de legalitzar el frau de llei, tan comuna al nostre mercat laboral. Aquestes mesures afectaran, sens dubte, als contractes en les Administracions Públiques, concretament a les Universitats, al Personal del Capítol 6 i al PAS. 

La nova Reforma Laboral precaritza encara més l'ocupació dels joves i dels sectors més desfavorits (Hoja del Lunes 528 - 2/3)

CCOO manifesta que el nou contracte de formació, en ampliar l'edat de contractació fins als 30 anys, o fins i tot en determinades circumstancies fins als 33 anys, condemna als joves a la temporalitat i baixos salaris i impedeix, en la pràctica, contractes estables. 

L'eliminació de l'encadenament de contractes, en suspendre l'article 15.5 de l'Estatut dels Treballadors, va a deixar en la indefensió total a centenars de milers de persones amb contractes temporals sense causa, a més de legalitzar el frau de llei, tan comuna al nostre mercat laboral. Aquestes mesures afectaran, sens dubte, als contractes en les Administracions Públiques, concretament a les Universitats, al Personal del Capítol 6 i al PAS. 

Mesa sectorial del 6 de setembre (Hoja del Lunes 528 - 3/3)

El 6 de setembre està convocada la Mesa Sectorial de Universitats, que en principi estava prevista per continuar amb l'esborrany del Estatut del PDI.

Finalment la DGU ha incorporat nous punts en l'ordre del dia.

Informarem detalladament una vegada celebrada la reunió de la Mesa.

CCOO segueix en la posició que recull el Manifest signat per tots els sindicats presents en la Mesa Sectorial abans de l'estiu, respecte a l'Estatut del PDI, CCOO s'oposa al text sorgit després de les reunions mantingudes des de gener entre el Ministeri d'Educació, el Consell d'Universitats i la Conferència General de Política Universitària, al marge de la Mesa Sectorial d'Universitats.

Informarem detalladament una vegada celebrada la reunió de la Mesa.

Si encara no has signat t'animem al fet que ho facis aquí.

Mesa sectorial del 6 de setembre (Hoja del Lunes 528 - 3/3)

El 6 de setembre està convocada la Mesa Sectorial de Universitats, que en principi estava prevista per continuar amb l'esborrany del Estatut del PDI.

Finalment la DGU ha incorporat nous punts en l'ordre del dia.

Informarem detalladament una vegada celebrada la reunió de la Mesa.

CCOO segueix en la posició que recull el Manifest signat per tots els sindicats presents en la Mesa Sectorial abans de l'estiu, respecte a l'Estatut del PDI, CCOO s'oposa al text sorgit després de les reunions mantingudes des de gener entre el Ministeri d'Educació, el Consell d'Universitats i la Conferència General de Política Universitària, al marge de la Mesa Sectorial d'Universitats.

Informarem detalladament una vegada celebrada la reunió de la Mesa.

Si encara no has signat t'animem al fet que ho facis aquí.

dilluns, 5 de setembre de 2011

Contra la reforma de la Constitución: Referendum Ya! (Hoja del Lunes 528 - 1/3)

CCOO ha manifestado el rechazo a la reforma de la Constitución y ha exigido que sea sometida a referéndum. 

Esta reforma es regresiva e innecesaria. Pone en riesgo el mantenimiento del sistema del bienestar y abre las puertas a más recortes en las prestaciones sociales y derechos laborales. CCOO hace un llamamiento a la Comunidad Universitaria a que participe en las movilizaciones convocadas en todo el Estado por los sindicatos y las organizaciones sociales para exigir la convocatoria de un referéndum. 

Para CCOO es inaceptable que una reforma constitucional de este calado se haga sin referéndum, sin debate político y sin tener en cuenta la opinión de las organizaciones sociales y de los ciudadanos. Esta reforma impone, además, una grave limitación en la capacidad de autogobierno presupues-tario de las diferentes Administraciones. 

La propuesta pactada por PSOE-PP constituye una amenaza para las prestaciones e institucio-nes del Estado del bienestar, las políticas sociales y la cooperación para el desarrollo. 


CCOO recuerda que la Constitución en su Título preliminar dice: Artículo uno. 1. España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político. 2. La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.

Así mismo, la política económica debe de tener como principales objetivos: la creación de empleo, garantizar la protección de los desempleados, la racionalización del gasto, la lucha contra el fraude fiscal, y el aumento de las aportaciones fiscales de las rentas más altas.

La reforma aprobada por el PSOE y PP en el Parlamento ponen en cuestión el cumplimiento de los principios y el consenso que inspiraron la Constitución de 1978.

Contra la reforma de la Constitución: Referendum Ya! (Hoja del Lunes 528 - 1/3)

CCOO ha manifestado el rechazo a la reforma de la Constitución y ha exigido que sea sometida a referéndum. 

Esta reforma es regresiva e innecesaria. Pone en riesgo el mantenimiento del sistema del bienestar y abre las puertas a más recortes en las prestaciones sociales y derechos laborales. CCOO hace un llamamiento a la Comunidad Universitaria a que participe en las movilizaciones convocadas en todo el Estado por los sindicatos y las organizaciones sociales para exigir la convocatoria de un referéndum. 

Para CCOO es inaceptable que una reforma constitucional de este calado se haga sin referéndum, sin debate político y sin tener en cuenta la opinión de las organizaciones sociales y de los ciudadanos. Esta reforma impone, además, una grave limitación en la capacidad de autogobierno presupues-tario de las diferentes Administraciones. 

La propuesta pactada por PSOE-PP constituye una amenaza para las prestaciones e institucio-nes del Estado del bienestar, las políticas sociales y la cooperación para el desarrollo. 


CCOO recuerda que la Constitución en su Título preliminar dice: Artículo uno. 1. España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político. 2. La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.

Así mismo, la política económica debe de tener como principales objetivos: la creación de empleo, garantizar la protección de los desempleados, la racionalización del gasto, la lucha contra el fraude fiscal, y el aumento de las aportaciones fiscales de las rentas más altas.

La reforma aprobada por el PSOE y PP en el Parlamento ponen en cuestión el cumplimiento de los principios y el consenso que inspiraron la Constitución de 1978.

La nueva Reforma Laboral precariza aún más el empleo de los jóvenes y de los sectores más desfavorecidos (Hoja del Lunes 528 - 2/3)

CCOO manifiesta que el nuevo contrato de formación, al ampliar la edad de contratación hasta los 30 años, o incluso en determinadas circunstancias hasta los 33 años, condena a los jóvenes a la temporalidad y bajos salarios e impide, en la práctica, contratos estables. 

La eliminación del encadenamiento de contratos, al suspenderse el artículo 15.5 del Estatuto de los Trabajadores, va a dejar en la indefensión total a cientos de miles de personas con contratos temporales sin causa, además de legalizar el fraude de ley, tan común en nuestro mercado laboral. Estas medidas afectarán, sin duda, a los contratados en las Administraciones Públicas, concretamente en las Universidades, al Personal del capítulo 6 y al PAS.

Enlace recomendado: "Los cuatro errores de las reformas laborales del PSOE

La nueva Reforma Laboral precariza aún más el empleo de los jóvenes y de los sectores más desfavorecidos (Hoja del Lunes 528 - 2/3)

CCOO manifiesta que el nuevo contrato de formación, al ampliar la edad de contratación hasta los 30 años, o incluso en determinadas circunstancias hasta los 33 años, condena a los jóvenes a la temporalidad y bajos salarios e impide, en la práctica, contratos estables. 

La eliminación del encadenamiento de contratos, al suspenderse el artículo 15.5 del Estatuto de los Trabajadores, va a dejar en la indefensión total a cientos de miles de personas con contratos temporales sin causa, además de legalizar el fraude de ley, tan común en nuestro mercado laboral. Estas medidas afectarán, sin duda, a los contratados en las Administraciones Públicas, concretamente en las Universidades, al Personal del capítulo 6 y al PAS.

Enlace recomendado: "Los cuatro errores de las reformas laborales del PSOE

Mesa sectorial del 6 de setiembre (Hoja del Lunes 528 - 3/3)

El 6 de septiembre está convocada la Mesa Sectorial de Universidades, que en principio estaba prevista para continuar con el borrador del Estatuto del PDI. Finalmente la DGU ha incorporado nuevos puntos en el orden del día. 

Informaremos detalladamente una vez celebrada la reunión de la Mesa. 

CCOO sigue en la posición que recoge el Manifiesto firmado por todos los sindicatos presentes en la Mesa Sectorial antes del verano, respecto al Estatuto del PDI, CCOO se opone al texto surgido tras las reuniones mantenidas desde enero entre el Ministerio de Educación, el Consejo de Universidades y la Conferencia General de Política Universitaria, al margen de la Mesa Sectorial de Universidades. 

Informaremos detalladamente una vez celebrada la reunión de la Mesa. 

Si todavía no has firmado te animamos a que lo hagas aquí.

Mesa sectorial del 6 de setiembre (Hoja del Lunes 528 - 3/3)

El 6 de septiembre está convocada la Mesa Sectorial de Universidades, que en principio estaba prevista para continuar con el borrador del Estatuto del PDI. Finalmente la DGU ha incorporado nuevos puntos en el orden del día. 

Informaremos detalladamente una vez celebrada la reunión de la Mesa. 

CCOO sigue en la posición que recoge el Manifiesto firmado por todos los sindicatos presentes en la Mesa Sectorial antes del verano, respecto al Estatuto del PDI, CCOO se opone al texto surgido tras las reuniones mantenidas desde enero entre el Ministerio de Educación, el Consejo de Universidades y la Conferencia General de Política Universitaria, al margen de la Mesa Sectorial de Universidades. 

Informaremos detalladamente una vez celebrada la reunión de la Mesa. 

Si todavía no has firmado te animamos a que lo hagas aquí.