dimecres, 30 de març de 2011

Les eleccions a rector suspeses cautelarment a la Universitat Complutense de Madrid (Hoja del Lunes 516 - 1/2)

L'article 20.3 de la LOMLOU diu: En el cas que els estatuts estableixin l'elecció del rector per la comunitat universitària, el vot serà ponderat pels diferents sectors de la comunitat universitària. En tot cas, la majoria correspondrà als professors doctors amb vinculació permanent a la universitat.
L’incompliment d'aquest article no admet dubtes i és molt clar i així ho ha interpretat el Jutjat Contenciós Administratiu n º 14 de Madrid i per això ha suspès cautelarment les eleccions a rector de la Universitat Complutense de Madrid previstes per al pròxim 6 d'abril. 

Un error inexplicable ha fet que es posés en el cens del "Resta del PDI" als Professors contractats doctors, professors titulars d'escola universitària doctors i professors col•laboradors doctors, en comptes d'en el cens de professors doctors amb vinculació permanent com els corresponia. 

Aquesta alteració té gran transcendència en els resultats, ja que el vot és ponderat i la diferent col•locació en el cens representa un pes quatre vegades inferior. La cacicada afecta més de 500 professors. 

El compliment de la Llei i el revés judicial fa pressuposar que s'haurà de modificar el calendari electoral i en conseqüència la data de les eleccions.

Les eleccions a rector suspeses cautelarment a la Universitat Complutense de Madrid (Hoja del Lunes 516 - 1/2)

L'article 20.3 de la LOMLOU diu: En el cas que els estatuts estableixin l'elecció del rector per la comunitat universitària, el vot serà ponderat pels diferents sectors de la comunitat universitària. En tot cas, la majoria correspondrà als professors doctors amb vinculació permanent a la universitat.
L’incompliment d'aquest article no admet dubtes i és molt clar i així ho ha interpretat el Jutjat Contenciós Administratiu n º 14 de Madrid i per això ha suspès cautelarment les eleccions a rector de la Universitat Complutense de Madrid previstes per al pròxim 6 d'abril. 

Un error inexplicable ha fet que es posés en el cens del "Resta del PDI" als Professors contractats doctors, professors titulars d'escola universitària doctors i professors col•laboradors doctors, en comptes d'en el cens de professors doctors amb vinculació permanent com els corresponia. 

Aquesta alteració té gran transcendència en els resultats, ja que el vot és ponderat i la diferent col•locació en el cens representa un pes quatre vegades inferior. La cacicada afecta més de 500 professors. 

El compliment de la Llei i el revés judicial fa pressuposar que s'haurà de modificar el calendari electoral i en conseqüència la data de les eleccions.

El Govern retira la modificació del règim de classes passives presentada la setmana passada (Hoja del Lunes 516 - 2/2)

La setmana passada es va presentar un avantprojecte de llei de mesures harmonitzadores del règim de les classes passives (RCP) que serien complementàries a les recollides en el Reial Decret Llei 13/2010, de 3 de desembre, d'actuacions en l'àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per fomentar la inversió i la creació d'ocupació, l'article 20 del qual estableix la inclusió, a partir de l'1 de gener de 2011, dels funcionaris de nou ingrés en el Règim General de la Seguretat Social (RGSS). 

L'harmonització que es proposava hagués afectat només als funcionaris integrats en classes passives a 31 de desembre de 2010 (900.000), atès que des d'aquesta data no hi ha noves incorporacions a aquest règim. 

La proposta regulava la possibilitat d'accedir a la jubilació a partir dels 65 anys d'edat, si s'acreditava un període de serveis efectius a l'Estat igual o superior a 38 anys i 6 mesos, sense cap tipus de coeficient reductor. 

D'altra banda, hauria cabut anticipar la jubilació a partir dels 63 anys d'edat, si s'acrediten 33 anys de serveis efectius a l'Estat, en aquest cas vinculada a l'aplicació d'un coeficient reductor del 1,875% de la pensió per cada trimestre o fracció de trimestre que el funcionari avanci l'edat de jubilació que correspongui. S'incloïa un període transitori segons el qual, des de l’1 de gener de 2013 fins al 31 de desembre de 2021, els funcionaris podrien accedir a la jubilació voluntària sense coeficient reductor sempre que es compleixi l'edat i s’acrediti la carència que s'estableix per a l’any de què es tracti (s'hagués incrementat en 4 mesos per any l'edat i la carència durant el període transitori).

Es proposava modificar la taula de percentatges aplicable a l’haver regulador, de manera harmònica amb la reforma duta a terme en el RGSS, en el sentit que no es modificaria el percentatge corresponent al període mínim de carència per causar dret a la pensió ordinària de jubilació / retir (15 anys), que hagués seguit sent del 26,92%, mentre que el percentatge restant, 73,08%, es distribuiria entre els 22 anys que resten per assolir els 37 anys de servei que donen dret al 100% de l’haver regulador.

Règim transitori

Fins al 31 de desembre de 2021, no s'hauria aplicat el coeficient reductor i l'interessat hauria pogut anticipar la jubilació o retir sempre que, en la data del fet causant, tingués complerta l'edat i acredités els anys de serveis efectius a l'Estat segons el que que s'establia en una taula. 

Col•lectius amb edat de jubilació als 70 anys
Hi ha col•lectius que tenen establerta una edat de jubilació forçosa als 70 anys, com són els Jutges, Magistrats, Fiscals, Secretaris Judicials, Lletrats del Tribunal Constitucional, Cossos Docents Universitaris, Registradors de la Propietat I Caminers de l'Estat.

Des de CCOO preocupa especialment el tractament unitari, perquè l'accés als cossos de funcionaris en les universitats s'ha produït després de molts anys de becari sense cotització.

Els canvis realitzats en la jubilació dels treballadors és un atac frontal a l'estat del benestar i suposa un retrocés de més de 50 anys inacceptable. Les generacions més joves, sobretot en l'àmbit universitari, són les més perjudicades, ja que comencen a cotitzar molt més tard. Aquest és un dels motius pels quals CCOO exigeix contractes laborals en comptes de beques. 

CCOO havia mostrat la seva oposició al text presentat i caldrà estar atents al que vol fer el Govern, un cop que l'ha retirat.

El Govern retira la modificació del règim de classes passives presentada la setmana passada (Hoja del Lunes 516 - 2/2)

La setmana passada es va presentar un avantprojecte de llei de mesures harmonitzadores del règim de les classes passives (RCP) que serien complementàries a les recollides en el Reial Decret Llei 13/2010, de 3 de desembre, d'actuacions en l'àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per fomentar la inversió i la creació d'ocupació, l'article 20 del qual estableix la inclusió, a partir de l'1 de gener de 2011, dels funcionaris de nou ingrés en el Règim General de la Seguretat Social (RGSS). 

L'harmonització que es proposava hagués afectat només als funcionaris integrats en classes passives a 31 de desembre de 2010 (900.000), atès que des d'aquesta data no hi ha noves incorporacions a aquest règim. 

La proposta regulava la possibilitat d'accedir a la jubilació a partir dels 65 anys d'edat, si s'acreditava un període de serveis efectius a l'Estat igual o superior a 38 anys i 6 mesos, sense cap tipus de coeficient reductor. 

D'altra banda, hauria cabut anticipar la jubilació a partir dels 63 anys d'edat, si s'acrediten 33 anys de serveis efectius a l'Estat, en aquest cas vinculada a l'aplicació d'un coeficient reductor del 1,875% de la pensió per cada trimestre o fracció de trimestre que el funcionari avanci l'edat de jubilació que correspongui. S'incloïa un període transitori segons el qual, des de l’1 de gener de 2013 fins al 31 de desembre de 2021, els funcionaris podrien accedir a la jubilació voluntària sense coeficient reductor sempre que es compleixi l'edat i s’acrediti la carència que s'estableix per a l’any de què es tracti (s'hagués incrementat en 4 mesos per any l'edat i la carència durant el període transitori).

Es proposava modificar la taula de percentatges aplicable a l’haver regulador, de manera harmònica amb la reforma duta a terme en el RGSS, en el sentit que no es modificaria el percentatge corresponent al període mínim de carència per causar dret a la pensió ordinària de jubilació / retir (15 anys), que hagués seguit sent del 26,92%, mentre que el percentatge restant, 73,08%, es distribuiria entre els 22 anys que resten per assolir els 37 anys de servei que donen dret al 100% de l’haver regulador.

Règim transitori

Fins al 31 de desembre de 2021, no s'hauria aplicat el coeficient reductor i l'interessat hauria pogut anticipar la jubilació o retir sempre que, en la data del fet causant, tingués complerta l'edat i acredités els anys de serveis efectius a l'Estat segons el que que s'establia en una taula. 

Col•lectius amb edat de jubilació als 70 anys
Hi ha col•lectius que tenen establerta una edat de jubilació forçosa als 70 anys, com són els Jutges, Magistrats, Fiscals, Secretaris Judicials, Lletrats del Tribunal Constitucional, Cossos Docents Universitaris, Registradors de la Propietat I Caminers de l'Estat.

Des de CCOO preocupa especialment el tractament unitari, perquè l'accés als cossos de funcionaris en les universitats s'ha produït després de molts anys de becari sense cotització.

Els canvis realitzats en la jubilació dels treballadors és un atac frontal a l'estat del benestar i suposa un retrocés de més de 50 anys inacceptable. Les generacions més joves, sobretot en l'àmbit universitari, són les més perjudicades, ja que comencen a cotitzar molt més tard. Aquest és un dels motius pels quals CCOO exigeix contractes laborals en comptes de beques. 

CCOO havia mostrat la seva oposició al text presentat i caldrà estar atents al que vol fer el Govern, un cop que l'ha retirat.

dimarts, 29 de març de 2011

Las elecciones a rector suspendidas cautelarmente en la Universidad Complutense de Madrid (Hoja del Lunes 516 - 1/2)

El artículo 20.3 de la LOMLOU dice: En el caso de que los estatutos establezcan la elección del Rector por la comunidad universitaria, el voto será ponderado por los distintos sectores de la comunidad universitaria. En todo caso, la mayoría corresponderá a los profesores doctores con vinculación permanente a la universidad

El incumplimiento de este artículo no admite dudas y es meridianamente claro y así lo ha interpretado el Juzgado Contencioso-Administrativo nº14 de Madrid y por ello ha suspendido cautelarmente las elecciones a rector de la Universidad Complutense de Madrid previstas para el próximo 6 de abril.  

Un error inexplicable ha hecho que se pusiera en el censo del “Resto del PDI” a los Profesores contratados Doctores, Profesores Titulares de Escuela Universitaria doctores y Profesores Colaboradores doctores, en vez de en el censo de Profesores doctores con vinculación permanente como les correspondía.

Esta alteración tiene gran trascendencia en los resultados, ya que el voto es ponderado y la diferente colocación en el censo representa un peso cuatro veces inferior. La cacicada afecta a más de 500 profesores

El cumplimiento de la Ley y el varapalo judicial hace presuponer que se tendrá que modificar el calendario electoral y en consecuencia la fecha de las elecciones.

Las elecciones a rector suspendidas cautelarmente en la Universidad Complutense de Madrid (Hoja del Lunes 516 - 1/2)

El artículo 20.3 de la LOMLOU dice: En el caso de que los estatutos establezcan la elección del Rector por la comunidad universitaria, el voto será ponderado por los distintos sectores de la comunidad universitaria. En todo caso, la mayoría corresponderá a los profesores doctores con vinculación permanente a la universidad

El incumplimiento de este artículo no admite dudas y es meridianamente claro y así lo ha interpretado el Juzgado Contencioso-Administrativo nº14 de Madrid y por ello ha suspendido cautelarmente las elecciones a rector de la Universidad Complutense de Madrid previstas para el próximo 6 de abril.  

Un error inexplicable ha hecho que se pusiera en el censo del “Resto del PDI” a los Profesores contratados Doctores, Profesores Titulares de Escuela Universitaria doctores y Profesores Colaboradores doctores, en vez de en el censo de Profesores doctores con vinculación permanente como les correspondía.

Esta alteración tiene gran trascendencia en los resultados, ya que el voto es ponderado y la diferente colocación en el censo representa un peso cuatro veces inferior. La cacicada afecta a más de 500 profesores

El cumplimiento de la Ley y el varapalo judicial hace presuponer que se tendrá que modificar el calendario electoral y en consecuencia la fecha de las elecciones.

El Gobierno retira la modificación del Régimen de clases pasivas presentada la semana pasada (Hoja del Lunes 516 - 2/2)

La semana pasada se presentó un anteproyecto de ley de medidas armonizadoras del Régimen de las Clases Pasivas (RCP) que serían complementarias a las recogidas en el Real Decreto Ley 13/2010, de 3 de diciembre, de actuaciones en el ámbito fiscal, laboral y liberalizadoras para fomentar la inversión y la creación de empleo, cuyo artículo 20 establece la inclusión, a partir del 1 de enero de 2011, de los funcionarios de nuevo ingreso en el Régimen General de la Seguridad Social (RGSS). La armonización que se proponía hubiera afectado sólo a los funcionarios integrados en Clases Pasivas a 31 de diciembre de 2010 (900.000), dado que desde esa fecha no hay nuevas incorporaciones a este régimen.

La propuesta regulaba la posibilidad de acceder a la jubilación a partir de los 65 años de edad, si se acreditaba un periodo de servicios efectivos al Estado igual o superior a 38 años y 6 meses, sin ningún tipo de coeficiente reductor.

Por otro lado, hubiera cabido anticipar la jubilación a partir de los 63 años de edad, si se acreditan 33 años de servicios efectivos al Estado, en este caso vinculada a la aplicación de un coeficiente reductor del 1,875% de la pensión por cada trimestre o fracción de trimestre que el funcionario adelante la edad de jubilación que corresponda. Se incluía un período transitorio según el cual, desde el 1 de enero de 2013 hasta el 31 de diciembre de 2021, los funcionarios podrían acceder a la jubilación voluntaria sin coeficiente reductor siempre que se cumpla la edad y acredite la carencia que se establece para el año de que se trate (se hubiera incrementado en 4 meses al año la edad y la carencia durante el período transitorio).

Se proponía modificar la tabla de porcentajes aplicable al haber regulador, de forma armónica con la reforma llevada a cabo en el RGSS, en el sentido de que no se modificaría el porcentaje correspondiente al periodo mínimo de carencia para causar derecho a la pensión ordinaria de jubilación/retiro (15 años), que hubiera seguido siendo del 26,92%, mientras que el porcentaje restante, 73,08%, se distribuiría entre los 22 años que restan para alcanzar los 37 años de servicio que dan derecho al 100% del haber regulador. 

Régimen transitorio. 

Hasta el 31 de diciembre de 2021, no se hubiera aplicado el coeficiente reductor y el interesado hubiera podido anticipar la jubilación o retiro siempre que, en la fecha del hecho causante, tenga cumplida la edad y acredite los años de servicios efectivos al Estado según lo que se establecía en una tabla. 

Colectivos con edad de jubilación a los 70 años. 

Hay colectivos que tienen establecida una edad de jubilación forzosa a los 70 años, como son los Jueces, Magistrados, Fiscales, Secretarios Judiciales, Letrados del Tribunal Constitucional, Cuerpos docentes universitarios, Registradores de la Propiedad y Camineros del Estado. 

Desde CCOO preocupa especialmente el tratamiento unitario, porque el acceso a los cuerpos de funcionarios en las universidades se ha producido tras muchos años de becario sin cotización. 

Los cambios realizados en la jubilación de los trabajadores es un ataque frontal al estado del bienestar y supone un retroceso de más de 50 años inaceptable. Las generaciones más jóvenes, sobre todo en el ámbito universitario, serán de las más perjudicadas, ya que comienzan a cotizar mucho más tarde. Este es uno de los motivos por los que CCOO exige contratos laborales en vez de becas.

CCOO había mostrado su oposición al texto presentado y habrá que estar atentos a lo que quiere hacer el Gobierno, una vez que lo ha retirado.

El Gobierno retira la modificación del Régimen de clases pasivas presentada la semana pasada (Hoja del Lunes 516 - 2/2)

La semana pasada se presentó un anteproyecto de ley de medidas armonizadoras del Régimen de las Clases Pasivas (RCP) que serían complementarias a las recogidas en el Real Decreto Ley 13/2010, de 3 de diciembre, de actuaciones en el ámbito fiscal, laboral y liberalizadoras para fomentar la inversión y la creación de empleo, cuyo artículo 20 establece la inclusión, a partir del 1 de enero de 2011, de los funcionarios de nuevo ingreso en el Régimen General de la Seguridad Social (RGSS). La armonización que se proponía hubiera afectado sólo a los funcionarios integrados en Clases Pasivas a 31 de diciembre de 2010 (900.000), dado que desde esa fecha no hay nuevas incorporaciones a este régimen.

La propuesta regulaba la posibilidad de acceder a la jubilación a partir de los 65 años de edad, si se acreditaba un periodo de servicios efectivos al Estado igual o superior a 38 años y 6 meses, sin ningún tipo de coeficiente reductor.

Por otro lado, hubiera cabido anticipar la jubilación a partir de los 63 años de edad, si se acreditan 33 años de servicios efectivos al Estado, en este caso vinculada a la aplicación de un coeficiente reductor del 1,875% de la pensión por cada trimestre o fracción de trimestre que el funcionario adelante la edad de jubilación que corresponda. Se incluía un período transitorio según el cual, desde el 1 de enero de 2013 hasta el 31 de diciembre de 2021, los funcionarios podrían acceder a la jubilación voluntaria sin coeficiente reductor siempre que se cumpla la edad y acredite la carencia que se establece para el año de que se trate (se hubiera incrementado en 4 meses al año la edad y la carencia durante el período transitorio).

Se proponía modificar la tabla de porcentajes aplicable al haber regulador, de forma armónica con la reforma llevada a cabo en el RGSS, en el sentido de que no se modificaría el porcentaje correspondiente al periodo mínimo de carencia para causar derecho a la pensión ordinaria de jubilación/retiro (15 años), que hubiera seguido siendo del 26,92%, mientras que el porcentaje restante, 73,08%, se distribuiría entre los 22 años que restan para alcanzar los 37 años de servicio que dan derecho al 100% del haber regulador. 

Régimen transitorio. 

Hasta el 31 de diciembre de 2021, no se hubiera aplicado el coeficiente reductor y el interesado hubiera podido anticipar la jubilación o retiro siempre que, en la fecha del hecho causante, tenga cumplida la edad y acredite los años de servicios efectivos al Estado según lo que se establecía en una tabla. 

Colectivos con edad de jubilación a los 70 años. 

Hay colectivos que tienen establecida una edad de jubilación forzosa a los 70 años, como son los Jueces, Magistrados, Fiscales, Secretarios Judiciales, Letrados del Tribunal Constitucional, Cuerpos docentes universitarios, Registradores de la Propiedad y Camineros del Estado. 

Desde CCOO preocupa especialmente el tratamiento unitario, porque el acceso a los cuerpos de funcionarios en las universidades se ha producido tras muchos años de becario sin cotización. 

Los cambios realizados en la jubilación de los trabajadores es un ataque frontal al estado del bienestar y supone un retroceso de más de 50 años inaceptable. Las generaciones más jóvenes, sobre todo en el ámbito universitario, serán de las más perjudicadas, ya que comienzan a cotizar mucho más tarde. Este es uno de los motivos por los que CCOO exige contratos laborales en vez de becas.

CCOO había mostrado su oposición al texto presentado y habrá que estar atentos a lo que quiere hacer el Gobierno, una vez que lo ha retirado.

dimecres, 23 de març de 2011

La nova carrera horitzontal de l’Estatuto del PDI (Nota Informativa PDI nº 26)

El darrer 10 de gener, en el marc de la Mesa d'Universitats estatal, i desprès de dos anys de negociació amb el Ministeri d’Educació, es va arribar a un preacord sobre el text de l’Estatuto del PDI. Cal dir que aquest acord ha estat un procés molt laboriós i molt complex degut a la incerta situació econòmica actual. Per això, hem pactat un text de mínims que ha estat molt condicionat per la greu crisi econòmica i fiscal.

L’Estatuto del PDI tindrà el format de Decret Llei (aprovat pel Govern de l’Estat) i serà el marc normatiu i econòmic que determinarà, entre altres, la nostra dedicació docent, les retribucions, la promoció acadèmica, la mobilitat o la prejubilació. Per tant, és un text legal de capital importància per tot el PDI.

Entre les diverses novetats que incorpora l’Estatuto del PDI, hi ha un nou model de promoció acadèmica, amb efectes econòmics a partir de l’any 2014, que és la “Carrera Horitzontal o Carrera Acadèmica”. Som coneixedors que aquesta nova carrera acadèmica ha generat, entre determinats sectors del professorat universitari, una resposta molt dura carregada de greus desqualificacions que persegueixen l’objectiu de devaluar-la i ridiculitzar-la. Bé, des de CCOO no volem entrar en aquest joc ni generar més confusió, al contrari, volem explicar el perquè creiem que la “Carrera Horitzontal” és un pas en la bona direcció.

— Primer, som conscients que la primera avaluació, que inclou tota la nostra carrera acadèmica, serà confusa i pesada i, a més, tindrem que buscar molts papers, però no hi havia cap més opció. Les dos úniques fórmules que el Ministeri va acceptar per augmentar, en un futur, el nostre sou ha estat l’increment del complement de destinació (d’això parlarem un altre dia) i el desenvolupament de la nova carrera horitzontal (prevista a l’Estatuto Básico del Empleado Púplico) i que exigeix un nou procés d’avaluació. Bàsicament, la “carrera horitzontal” és un sistema de promoció horitzontal que valora tots els mèrits i que permet incrementar la retribució sense canviar de cos. Per tant, la nova proposta tindrà efectes econòmics i, a més, dóna la possibilitat d’acreditar-se a Càtedra. Així doncs, vàrem optar per recolzar aquest nou model de carrera acadèmica ja que beneficia a la majoria del professorat.

— Segon, a diferència del que succeeix amb els Sexennis i la CNEAI, el disseny de carrera horitzontal pactada amb el Ministeri permet mesurar objectivament els mèrits del professorat a través d’un sistema de punts. La carrera serà la mateixa per a tots els cossos docents (CU, TU, TEU) i constarà de 3 nivells o graus que seran remunerats amb l’equivalent d’una sisena part del salari brut anual. És a dir, per cada nivell aconseguit ens pagaran al voltant d’uns 175€ bruts mensuals per 14 pagues. La puntuació dels nivells és la següent:

NIVELL 1 40 PUNTS
NIVELL 2 70 PUNTS
NIVELL 3 100 PUNTS

A més, s’estableix un nivell d’excel•lència pel professorat que arribi a aconseguir 140 punts. D’altra banda, hi ha una novetat important. Tot el professorat que aconsegueixi 120 punts obtindrà l’acreditació de Càtedra i, com fins ara, seran les respectives Universitats les que, en darrer terme, tindran la potestat de convocar les places definitives de Càtedra. Per fer una petita aproximació al sistema: Els sexennis i quinquennis ja consolidats valdran 12 punts i 8 punts respectivament i l’antiguitat tindrà un valor màxim de 20 punts.

— El total de punts és de 200 i es reparteix de la següent manera:


Per què s’han repartit els punts d’aquesta manera?.

En primer lloc, aquest quadre mostra els criteris generals, no el barem definitiu de punts que encara ha de ser negociat amb el Ministeri. L’objectiu del sistema consisteix en valorar tota la carrera professional del professorat, sense primar ni perjudicar cap faceta, ja que totes són importants, encara que la recerca i la docència, com podeu observar, tenen un pes superior a la resta de mèrits.

En segon lloc, la possibilitat de poder aconseguir l’acreditació a Càtedra amb 120 punts és una proposta feta pel Ministeri i recolzada pels Sindicats. És una fórmula objectiva que prima la feina a llarg termini i que impedirà determinades “males pràctiques”

D’altra banda, no és cert com “alguns” afirmen que sense recerca es pot ser catedràtic/a. Pot haver professors que tinguin poca recerca (sexennis) però molta transferència tecnològica (és el cas de determinades Facultats o de les Universitats Politècniques). O que tinguin molta gestió, molta docència i poca recerca (a vegades, hi ha una correlació directa). La casuística és complexa, però és molt difícil que un professor/a obtingui 120 punts amb una baixa puntuació de Docència, Recerca o Transferència. Fixeu-vos que la Gestió, l’Antiguitat i la Formació donen un màxim de 60 punts i per aconseguir-los cal 20 anys de carrera acadèmica. A més, 6 quinquennis consolidats sumen 48 punts i calen 30 anys. Per tant, un professor que hagi fet poca recerca o transferència difícilment pot assolir els 120 punts que faciliten l’acreditació de Càtedra.

En darrer terme, cal dir que tots haguéssim desitjat un increment lineal del nostre sou. La negociació hagués estat molt més fàcil, però no ha estat possible. És evident que no hi ha cap col. lectiu tan avaluat com el nostre i això és bo. Però també cal dir que l’obsessió avaluativa per part de les autoritats polítiques, l’entorn mediàtic i la pressió de determinats “sectors” del PDI té conseqüències no sempre positives: ens ofega en papers i tasques burocràtiques i impossibilita qualsevol fórmula de promoció (vertical o horitzontal) i d’increment salarial que no passi per una nova avaluació. Finalment, dir que aquest nou sistema introduït a l’Estatut del PDI és una peça que pot donar resposta a la creixent complexitat en la que està immersa les funcions del professorat universitari. I és, a més, un nou model que permet crear mecanismes de reconeixement i d’anivellació salarial per tot el professorat. Penseu que a diferència dels actuals sexennis o quinquennis l’import dels nivells o graus de la carrera horitzontal seran iguals pels tres cossos (CU, TU, TEU) i estem convençuts que això és un pas endavant que cal consolidar amb els futurs quinquennis i sexennis: “mateixos mèrits mateixa remuneració”.

La nova carrera horitzontal de l’Estatuto del PDI (Nota Informativa PDI nº 26)

El darrer 10 de gener, en el marc de la Mesa d'Universitats estatal, i desprès de dos anys de negociació amb el Ministeri d’Educació, es va arribar a un preacord sobre el text de l’Estatuto del PDI. Cal dir que aquest acord ha estat un procés molt laboriós i molt complex degut a la incerta situació econòmica actual. Per això, hem pactat un text de mínims que ha estat molt condicionat per la greu crisi econòmica i fiscal.

L’Estatuto del PDI tindrà el format de Decret Llei (aprovat pel Govern de l’Estat) i serà el marc normatiu i econòmic que determinarà, entre altres, la nostra dedicació docent, les retribucions, la promoció acadèmica, la mobilitat o la prejubilació. Per tant, és un text legal de capital importància per tot el PDI.

Entre les diverses novetats que incorpora l’Estatuto del PDI, hi ha un nou model de promoció acadèmica, amb efectes econòmics a partir de l’any 2014, que és la “Carrera Horitzontal o Carrera Acadèmica”. Som coneixedors que aquesta nova carrera acadèmica ha generat, entre determinats sectors del professorat universitari, una resposta molt dura carregada de greus desqualificacions que persegueixen l’objectiu de devaluar-la i ridiculitzar-la. Bé, des de CCOO no volem entrar en aquest joc ni generar més confusió, al contrari, volem explicar el perquè creiem que la “Carrera Horitzontal” és un pas en la bona direcció.

— Primer, som conscients que la primera avaluació, que inclou tota la nostra carrera acadèmica, serà confusa i pesada i, a més, tindrem que buscar molts papers, però no hi havia cap més opció. Les dos úniques fórmules que el Ministeri va acceptar per augmentar, en un futur, el nostre sou ha estat l’increment del complement de destinació (d’això parlarem un altre dia) i el desenvolupament de la nova carrera horitzontal (prevista a l’Estatuto Básico del Empleado Púplico) i que exigeix un nou procés d’avaluació. Bàsicament, la “carrera horitzontal” és un sistema de promoció horitzontal que valora tots els mèrits i que permet incrementar la retribució sense canviar de cos. Per tant, la nova proposta tindrà efectes econòmics i, a més, dóna la possibilitat d’acreditar-se a Càtedra. Així doncs, vàrem optar per recolzar aquest nou model de carrera acadèmica ja que beneficia a la majoria del professorat.

— Segon, a diferència del que succeeix amb els Sexennis i la CNEAI, el disseny de carrera horitzontal pactada amb el Ministeri permet mesurar objectivament els mèrits del professorat a través d’un sistema de punts. La carrera serà la mateixa per a tots els cossos docents (CU, TU, TEU) i constarà de 3 nivells o graus que seran remunerats amb l’equivalent d’una sisena part del salari brut anual. És a dir, per cada nivell aconseguit ens pagaran al voltant d’uns 175€ bruts mensuals per 14 pagues. La puntuació dels nivells és la següent:

NIVELL 1 40 PUNTS
NIVELL 2 70 PUNTS
NIVELL 3 100 PUNTS

A més, s’estableix un nivell d’excel•lència pel professorat que arribi a aconseguir 140 punts. D’altra banda, hi ha una novetat important. Tot el professorat que aconsegueixi 120 punts obtindrà l’acreditació de Càtedra i, com fins ara, seran les respectives Universitats les que, en darrer terme, tindran la potestat de convocar les places definitives de Càtedra. Per fer una petita aproximació al sistema: Els sexennis i quinquennis ja consolidats valdran 12 punts i 8 punts respectivament i l’antiguitat tindrà un valor màxim de 20 punts.

— El total de punts és de 200 i es reparteix de la següent manera:


Per què s’han repartit els punts d’aquesta manera?.

En primer lloc, aquest quadre mostra els criteris generals, no el barem definitiu de punts que encara ha de ser negociat amb el Ministeri. L’objectiu del sistema consisteix en valorar tota la carrera professional del professorat, sense primar ni perjudicar cap faceta, ja que totes són importants, encara que la recerca i la docència, com podeu observar, tenen un pes superior a la resta de mèrits.

En segon lloc, la possibilitat de poder aconseguir l’acreditació a Càtedra amb 120 punts és una proposta feta pel Ministeri i recolzada pels Sindicats. És una fórmula objectiva que prima la feina a llarg termini i que impedirà determinades “males pràctiques”

D’altra banda, no és cert com “alguns” afirmen que sense recerca es pot ser catedràtic/a. Pot haver professors que tinguin poca recerca (sexennis) però molta transferència tecnològica (és el cas de determinades Facultats o de les Universitats Politècniques). O que tinguin molta gestió, molta docència i poca recerca (a vegades, hi ha una correlació directa). La casuística és complexa, però és molt difícil que un professor/a obtingui 120 punts amb una baixa puntuació de Docència, Recerca o Transferència. Fixeu-vos que la Gestió, l’Antiguitat i la Formació donen un màxim de 60 punts i per aconseguir-los cal 20 anys de carrera acadèmica. A més, 6 quinquennis consolidats sumen 48 punts i calen 30 anys. Per tant, un professor que hagi fet poca recerca o transferència difícilment pot assolir els 120 punts que faciliten l’acreditació de Càtedra.

En darrer terme, cal dir que tots haguéssim desitjat un increment lineal del nostre sou. La negociació hagués estat molt més fàcil, però no ha estat possible. És evident que no hi ha cap col. lectiu tan avaluat com el nostre i això és bo. Però també cal dir que l’obsessió avaluativa per part de les autoritats polítiques, l’entorn mediàtic i la pressió de determinats “sectors” del PDI té conseqüències no sempre positives: ens ofega en papers i tasques burocràtiques i impossibilita qualsevol fórmula de promoció (vertical o horitzontal) i d’increment salarial que no passi per una nova avaluació. Finalment, dir que aquest nou sistema introduït a l’Estatut del PDI és una peça que pot donar resposta a la creixent complexitat en la que està immersa les funcions del professorat universitari. I és, a més, un nou model que permet crear mecanismes de reconeixement i d’anivellació salarial per tot el professorat. Penseu que a diferència dels actuals sexennis o quinquennis l’import dels nivells o graus de la carrera horitzontal seran iguals pels tres cossos (CU, TU, TEU) i estem convençuts que això és un pas endavant que cal consolidar amb els futurs quinquennis i sexennis: “mateixos mèrits mateixa remuneració”.

Més precarietat per als joves i jubilació als 75 anys: El gran futur de la Universitat (Hoja del Lunes 515)

La Llei de la Ciència envaeix la d'Universitats i aposta per la precarietat


El 2011.03.16 la comissió de Ciència del Congrés va aprovar el projecte de llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació i ara passa al Senat.

El text suposa un cop molt dur que precaritza més encara el sector de la investigació, i és un avenç imparable cap a la privatització encoberta del sistema públic. A més incorpora canvis en les condicions d'ocupació que certament desregularan el Sistema Universitari Espanyol si es desenvolupen en les universitats públiques.

Es modifica la LOMLOU en permetre tres noves modalitats contractuals de personal investigador de caràcter laboral, que tenen una regulació específica i diferent al PDI en matèria de contractació, avaluació i promoció. Les universitats públiques poden contractar, únicament quan siguin perceptores de fons de finançament que incloguin la contractació de personal laboral, en les següents figures:

Contracte predoctoral: Tindran la condició de personal investigador predoctoral en formació. El contracte serà de durada determinada a temps complet. La contractació en aquesta modalitat no podrà excedir els 4 anys, per una o diferents entitats. La seva retribució: el 56% els dos primers anys, el 60% el tercer i el 75% el quart, de les retribucions fixades per les categories equivalents en els convenis col•lectius. No podrà ser inferior al salari mínim interprofessional (641 euros el 2011). S'estableix, a més, una reducció del 30% de la quota empresarial a la Seguretat Social.

Contracte d'accés al Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació: Doctors. Amb una durada màxima de 5 anys en aquesta modalitat per una o diferents entitats. Les retribucions no podran ser inferiors a les del personal investigador que faci activitats anàlogues. Podrà col•laborar en tasques docents fins a un màxim de 80 hores anuals. Als 2 anys podrà ser sotmès a avaluació de l'activitat investigadora desenvolupada. L'informe negatiu extern serà de caràcter vinculant. Realitzat aquest per una de les agències citades en el text.

Contracte d'investigador distingit: personal investigador nacional o estranger de reconegut prestigi. Doctor. El contracte tindrà la durada que les parts acordin. Les seves condicions laborals estaran fixades en les clàusules del contracte. El contracte podrà extingir-se per desistiment de l'empresa.

Cita al Personal Investigador Laboral Fix de les universitats sense donar més detalls. Se suposa que es tracta del ja existent en alguns convenis col•lectius, o el que es desenvolupi a partir d'ara.

En el termini de dos anys s'elaborarà l'Estatut del Personal Investigador Predoctoral en formació, que equivaldria als actuals becaris però amb menor cost, que tindrien contracte laboral i no està previst que puguin donar docència.

Es tracta d'una carrera laboral en què prima la precarietat, amb contractes de curta durada sotmesos a avaluacions permanents i amb salaris vergonyosos (56 per 100 del salari d'un investigador i en el cas dels fixos s'aclareix que mai podran tenir el règim salarial dels funcionaris). En canvi els contractes d'investigador sènior es regulen directament i exclusiva pels pactes entre Universitat i professional, que preveu indemnitzacions de fins a 45 dies per any de servei.

D'altra banda s'exclouen tots els contractes d'obra per projecte d'investigació, de les garanties antiprecarietat que estableix l'article 15 de l'Estatut dels Treballadors.

Però crida més l’atenció que es prevegi la possibilitat que el personal investigador indefinit, pugui ser acreditat a professor titular amb informe positiu de la seva activitat docent i investigadora d'acord amb el procediment que estableixi el Govern. És a dir que es possibiliten dues portes d'accés diferents. CCOO ha vingut sostenint que l'establiment de dos col•lectius en el mateix cos i amb diferents regulacions dins el mateix àmbit universitari, seria font de conflictes i problemes. La universitat té funcions docents i investigadores i l'actual regulació - més encara amb l'Estatut del PDI - és prou flexible per diversificar l'activitat del seu personal que és docent i investigador. La LOMLOU preveu la possibilitat d'incorporar Contractats Doctors per a una activitat investigadora preferent i el projecte d'Estatut PDI contempla la possibilitat d'intensificar activitats docents o investigadores i existeixen procediments per a la gradual incorporació d'investigadors purs a les universitats (I3, ... ).

També es modifica la LOMLOU en aspectes, significatius com:

"Article 7: Centres i estructures: Les universitats públiques estaran integrades per Escoles, Facultats, Departaments, Instituts Universitaris de Recerca, Escoles de Doctorat, i per aquells altres centres o estructures necessaris per a l'exercici de funcions."

En l'article 48 s'afegeix un "3 bis: Així mateix podran contractar personal investigador d'acord amb el que preveu la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació."

L'article 48.4 adquireix un nou redactat: El personal docent i investigador contractat, computat en equivalències a temps complet, no podrà superar el 49 per cent del total de personal docent i investigador de la universitat. No es computarà com a professorat contractat aquells que no imparteixin docència en els ensenyaments conduents a l'obtenció dels Títols oficials, així com el personal propi dels instituts de recerca adscrits a la universitat i de les escoles de doctorat ".

El projecte de la Llei de la Ciència també modifica el previst i acordat sobre la mobilitat en l'esborrany de l'Estatut del PDI.


Llei d'economia sostenible: Per a qui decideixi quedar-se per sempre


Amb el títol: "Llei Orgànica 4 / 2011, de 11 de març, complementària a la Llei d'Economia sostenible", res no fa pensar que es prevegi la curiosa Disposició addicional segona: Prolongació voluntària del servei actiu dels funcionaris pertanyents als cossos docents universitaris i professors d'investigació del CSIC una vegada assolida la jubilació forçosa.

Aquesta disposició diu que en el període de 6 mesos, el govern promourà la posada en marxa de mecanismes que facilitin la prolongació del servei actiu per un període màxim de 5 anys addicionals, dels funcionaris dels cossos docents universitaris i professors d'investigació del CSIC en els quals concorrin mèrits excepcionals. Tot això s'ha disposat "sorprenentment" en una normativa l'objecte de regulació de la qual no és el PDI de les universitats, que no ha estat negociada i pot topar amb el futur Estatut del Personal Docent i Investigador.

Més precarietat per als joves i jubilació als 75 anys: El gran futur de la Universitat (Hoja del Lunes 515)

La Llei de la Ciència envaeix la d'Universitats i aposta per la precarietat


El 2011.03.16 la comissió de Ciència del Congrés va aprovar el projecte de llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació i ara passa al Senat.

El text suposa un cop molt dur que precaritza més encara el sector de la investigació, i és un avenç imparable cap a la privatització encoberta del sistema públic. A més incorpora canvis en les condicions d'ocupació que certament desregularan el Sistema Universitari Espanyol si es desenvolupen en les universitats públiques.

Es modifica la LOMLOU en permetre tres noves modalitats contractuals de personal investigador de caràcter laboral, que tenen una regulació específica i diferent al PDI en matèria de contractació, avaluació i promoció. Les universitats públiques poden contractar, únicament quan siguin perceptores de fons de finançament que incloguin la contractació de personal laboral, en les següents figures:

Contracte predoctoral: Tindran la condició de personal investigador predoctoral en formació. El contracte serà de durada determinada a temps complet. La contractació en aquesta modalitat no podrà excedir els 4 anys, per una o diferents entitats. La seva retribució: el 56% els dos primers anys, el 60% el tercer i el 75% el quart, de les retribucions fixades per les categories equivalents en els convenis col•lectius. No podrà ser inferior al salari mínim interprofessional (641 euros el 2011). S'estableix, a més, una reducció del 30% de la quota empresarial a la Seguretat Social.

Contracte d'accés al Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació: Doctors. Amb una durada màxima de 5 anys en aquesta modalitat per una o diferents entitats. Les retribucions no podran ser inferiors a les del personal investigador que faci activitats anàlogues. Podrà col•laborar en tasques docents fins a un màxim de 80 hores anuals. Als 2 anys podrà ser sotmès a avaluació de l'activitat investigadora desenvolupada. L'informe negatiu extern serà de caràcter vinculant. Realitzat aquest per una de les agències citades en el text.

Contracte d'investigador distingit: personal investigador nacional o estranger de reconegut prestigi. Doctor. El contracte tindrà la durada que les parts acordin. Les seves condicions laborals estaran fixades en les clàusules del contracte. El contracte podrà extingir-se per desistiment de l'empresa.

Cita al Personal Investigador Laboral Fix de les universitats sense donar més detalls. Se suposa que es tracta del ja existent en alguns convenis col•lectius, o el que es desenvolupi a partir d'ara.

En el termini de dos anys s'elaborarà l'Estatut del Personal Investigador Predoctoral en formació, que equivaldria als actuals becaris però amb menor cost, que tindrien contracte laboral i no està previst que puguin donar docència.

Es tracta d'una carrera laboral en què prima la precarietat, amb contractes de curta durada sotmesos a avaluacions permanents i amb salaris vergonyosos (56 per 100 del salari d'un investigador i en el cas dels fixos s'aclareix que mai podran tenir el règim salarial dels funcionaris). En canvi els contractes d'investigador sènior es regulen directament i exclusiva pels pactes entre Universitat i professional, que preveu indemnitzacions de fins a 45 dies per any de servei.

D'altra banda s'exclouen tots els contractes d'obra per projecte d'investigació, de les garanties antiprecarietat que estableix l'article 15 de l'Estatut dels Treballadors.

Però crida més l’atenció que es prevegi la possibilitat que el personal investigador indefinit, pugui ser acreditat a professor titular amb informe positiu de la seva activitat docent i investigadora d'acord amb el procediment que estableixi el Govern. És a dir que es possibiliten dues portes d'accés diferents. CCOO ha vingut sostenint que l'establiment de dos col•lectius en el mateix cos i amb diferents regulacions dins el mateix àmbit universitari, seria font de conflictes i problemes. La universitat té funcions docents i investigadores i l'actual regulació - més encara amb l'Estatut del PDI - és prou flexible per diversificar l'activitat del seu personal que és docent i investigador. La LOMLOU preveu la possibilitat d'incorporar Contractats Doctors per a una activitat investigadora preferent i el projecte d'Estatut PDI contempla la possibilitat d'intensificar activitats docents o investigadores i existeixen procediments per a la gradual incorporació d'investigadors purs a les universitats (I3, ... ).

També es modifica la LOMLOU en aspectes, significatius com:

"Article 7: Centres i estructures: Les universitats públiques estaran integrades per Escoles, Facultats, Departaments, Instituts Universitaris de Recerca, Escoles de Doctorat, i per aquells altres centres o estructures necessaris per a l'exercici de funcions."

En l'article 48 s'afegeix un "3 bis: Així mateix podran contractar personal investigador d'acord amb el que preveu la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació."

L'article 48.4 adquireix un nou redactat: El personal docent i investigador contractat, computat en equivalències a temps complet, no podrà superar el 49 per cent del total de personal docent i investigador de la universitat. No es computarà com a professorat contractat aquells que no imparteixin docència en els ensenyaments conduents a l'obtenció dels Títols oficials, així com el personal propi dels instituts de recerca adscrits a la universitat i de les escoles de doctorat ".

El projecte de la Llei de la Ciència també modifica el previst i acordat sobre la mobilitat en l'esborrany de l'Estatut del PDI.


Llei d'economia sostenible: Per a qui decideixi quedar-se per sempre


Amb el títol: "Llei Orgànica 4 / 2011, de 11 de març, complementària a la Llei d'Economia sostenible", res no fa pensar que es prevegi la curiosa Disposició addicional segona: Prolongació voluntària del servei actiu dels funcionaris pertanyents als cossos docents universitaris i professors d'investigació del CSIC una vegada assolida la jubilació forçosa.

Aquesta disposició diu que en el període de 6 mesos, el govern promourà la posada en marxa de mecanismes que facilitin la prolongació del servei actiu per un període màxim de 5 anys addicionals, dels funcionaris dels cossos docents universitaris i professors d'investigació del CSIC en els quals concorrin mèrits excepcionals. Tot això s'ha disposat "sorprenentment" en una normativa l'objecte de regulació de la qual no és el PDI de les universitats, que no ha estat negociada i pot topar amb el futur Estatut del Personal Docent i Investigador.

dimarts, 22 de març de 2011

Más precariedad para los jóvenes y jubilación a los 75 años: El gran futuro de la Universidad (Hoja del Lunes 515 - 1/2)

LA LEY DE LA CIENCIA INVADE LA DE UNIVERSIDADES Y APUESTA POR LA PRECARIEDAD

El 16-03-2011 se aprobó en la comisión de Ciencia del Congreso el proyecto de ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación y ahora pasa al Senado.

El texto supone un golpe muy duro que precariza más todavía el sector de la investigación, y es un avance imparable a la privatización encubierta del sistema público. Además incorpora cambios en las condiciones de empleo que ciertamente desregularán el Sistema Universitario Español si se desarrollan en las Universidades Públicas.

Se modifica la LOMLOU al permitirse tres nuevas modalidades contractuales de Personal investigador de carácter laboral, que tienen una regulación específica y diferente al PDI en materia de contratación, evaluación y promoción. Las Universidades públicas podrán contratar, únicamente cuando sean perceptoras de fondos cuyo destino incluya la contratación de personal laboral, en las siguientes figuras:

Contrato predoctoral: Tendrán la condición de personal investigador predoctoral en formación. El contrato será de duración determinada a tiempo completo. No podrá exceder a 4 años la contratación de esta modalidad, por una o diferentes entidades. Su retribución: el 56% los dos primeros años, el 60% el tercero y el 75% el cuarto, de las retribuciones fijadas de las categorías equivalentes en los convenios colectivos. No podrá ser inferior al salario mínimo interprofesional (641 euros en 2011). Se establece además, una reducción del 30% de la cuota empresarial a la Seguridad Social.

Contrato de acceso al Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación: Doctores. Con una duración máxima de 5 años en esta modalidad por una o diferentes entidades. Las retribuciones no podrán ser inferiores al personal investigador que realice actividades análogas. Podrá colaborar en tareas docentes hasta un máximo de 80 horas anuales. A los 2 años podrá ser sometido a evaluación de la actividad investigadora desarrollada. El informe negativo externo será de carácter vinculante. Realizado este por una de las agencias citadas en el texto.

Contrato de investigador distinguido: Personal investigador nacional o extranjero de reconocido prestigio. Doctor. El contrato tendrá la duración que las partes acuerden. Sus condiciones laborales estarán fijadas en las cláusulas del contrato. El contrato podrá extinguirse por desistimiento del empleador.

Cita al Personal Investigador Laboral Fijo de las universidades sin dar más detalles. Se supone que se trata del ya existente en algunos convenios colectivos, o los que se desarrollen a partir de ahora.
En el plazo de dos años se elaborará el Estatuto del personal investigador predoctoral en formación, que equivaldría a los actuales becarios pero con menor coste, que tendrían contrato laboral y no está previsto que puedan dar docencia.

Se trata de una carrera laboral en la que prima la precariedad, con contratos de corta duración sometidos a evaluaciones permanentes y con salarios vergonzosos (56 por 100 del salario de un investigador y en el caso de los fijos se aclara que nunca podrán tener el régimen salarial de los funcionarios). En cambio los contratos de investigador senior se regulan directa y exclusivamente por los pactos entre Universidad y profesional, que prevé indemnizaciones de hasta 45 días por año de servicio

Por otro lado se excluyen todos los contratos de obra por proyecto de investigación, de las garantías antiprecariedad que establece el artículo 15 del Estatuto de los Trabajadores.

Pero resulta aún más llamativo que se prevea la posibilidad de que el personal investigador indefinido, pueda ser acreditado a profesor Titular con informe positivo de su actividad docente e Investigadora de acuerdo con el procedimiento que establezca el Gobierno. Es decir que se posibilitan dos puertas de acceso diferentes. 

CCOO ha venido sosteniendo que el establecimiento de dos colectivos en el mismo cuerpo y diferentes regulaciones dentro del mismo ámbito universitario, sería fuente de conflictos y problemas. La universidad tiene funciones docentes e investigadoras y la actual regulación —más aún con el Estatuto del PDI— es suficien-temente flexible para diversificar la actividad de su personal que es Docente e Investigador. La LOMLOU prevé la posibilidad de incorporar Contratados Doctores para una actividad investigadora preferente y el proyecto de Estatuto PDI contempla la posibilidad de intensificar actividades docentes o investigadoras y existen procedimien-tos para la paulatina incorporación de investigadores puros a las Universidades (I3, ...). 

También se modifica la LOMLOU en aspectos, significativos como: 

“Artículo 7: Centros y estructuras, 

Las universidades públicas estarán integradas por Escuelas, Facultades, Departamentos, Institutos Universitarios de Investigación, Escuelas de Doctorado, y por aquellos otros centros o estructuras necesarios para el desempeño de funciones.”

En el artículo 48 se añade un “3.bis: Asimismo podrán contratar personal investigador conforme a lo previsto en la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación.” 

El artículo 48.4 adquiere un nuevo redactado: El personal docente e investigador contratado, computado en equivalencias a tiempo completo, no podrá superar el 49 por ciento del total de personal docente e investigador de la universidad. No se computará como profesorado contratado a quienes no impartan docencia en las enseñanzas conducentes a la obtención de los Titulos oficiales, así como al personal propio de los institutos de investigación adscritos a la universidad y de las escuelas de doctorado”

El proyecto de la Ley de la Ciencia también modifica lo previsto y acordado sobre la movilidad en el borrador del Estatuto del PDI.

Más precariedad para los jóvenes y jubilación a los 75 años: El gran futuro de la Universidad (Hoja del Lunes 515 - 1/2)

LA LEY DE LA CIENCIA INVADE LA DE UNIVERSIDADES Y APUESTA POR LA PRECARIEDAD

El 16-03-2011 se aprobó en la comisión de Ciencia del Congreso el proyecto de ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación y ahora pasa al Senado.

El texto supone un golpe muy duro que precariza más todavía el sector de la investigación, y es un avance imparable a la privatización encubierta del sistema público. Además incorpora cambios en las condiciones de empleo que ciertamente desregularán el Sistema Universitario Español si se desarrollan en las Universidades Públicas.

Se modifica la LOMLOU al permitirse tres nuevas modalidades contractuales de Personal investigador de carácter laboral, que tienen una regulación específica y diferente al PDI en materia de contratación, evaluación y promoción. Las Universidades públicas podrán contratar, únicamente cuando sean perceptoras de fondos cuyo destino incluya la contratación de personal laboral, en las siguientes figuras:

Contrato predoctoral: Tendrán la condición de personal investigador predoctoral en formación. El contrato será de duración determinada a tiempo completo. No podrá exceder a 4 años la contratación de esta modalidad, por una o diferentes entidades. Su retribución: el 56% los dos primeros años, el 60% el tercero y el 75% el cuarto, de las retribuciones fijadas de las categorías equivalentes en los convenios colectivos. No podrá ser inferior al salario mínimo interprofesional (641 euros en 2011). Se establece además, una reducción del 30% de la cuota empresarial a la Seguridad Social.

Contrato de acceso al Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación: Doctores. Con una duración máxima de 5 años en esta modalidad por una o diferentes entidades. Las retribuciones no podrán ser inferiores al personal investigador que realice actividades análogas. Podrá colaborar en tareas docentes hasta un máximo de 80 horas anuales. A los 2 años podrá ser sometido a evaluación de la actividad investigadora desarrollada. El informe negativo externo será de carácter vinculante. Realizado este por una de las agencias citadas en el texto.

Contrato de investigador distinguido: Personal investigador nacional o extranjero de reconocido prestigio. Doctor. El contrato tendrá la duración que las partes acuerden. Sus condiciones laborales estarán fijadas en las cláusulas del contrato. El contrato podrá extinguirse por desistimiento del empleador.

Cita al Personal Investigador Laboral Fijo de las universidades sin dar más detalles. Se supone que se trata del ya existente en algunos convenios colectivos, o los que se desarrollen a partir de ahora.
En el plazo de dos años se elaborará el Estatuto del personal investigador predoctoral en formación, que equivaldría a los actuales becarios pero con menor coste, que tendrían contrato laboral y no está previsto que puedan dar docencia.

Se trata de una carrera laboral en la que prima la precariedad, con contratos de corta duración sometidos a evaluaciones permanentes y con salarios vergonzosos (56 por 100 del salario de un investigador y en el caso de los fijos se aclara que nunca podrán tener el régimen salarial de los funcionarios). En cambio los contratos de investigador senior se regulan directa y exclusivamente por los pactos entre Universidad y profesional, que prevé indemnizaciones de hasta 45 días por año de servicio

Por otro lado se excluyen todos los contratos de obra por proyecto de investigación, de las garantías antiprecariedad que establece el artículo 15 del Estatuto de los Trabajadores.

Pero resulta aún más llamativo que se prevea la posibilidad de que el personal investigador indefinido, pueda ser acreditado a profesor Titular con informe positivo de su actividad docente e Investigadora de acuerdo con el procedimiento que establezca el Gobierno. Es decir que se posibilitan dos puertas de acceso diferentes. 

CCOO ha venido sosteniendo que el establecimiento de dos colectivos en el mismo cuerpo y diferentes regulaciones dentro del mismo ámbito universitario, sería fuente de conflictos y problemas. La universidad tiene funciones docentes e investigadoras y la actual regulación —más aún con el Estatuto del PDI— es suficien-temente flexible para diversificar la actividad de su personal que es Docente e Investigador. La LOMLOU prevé la posibilidad de incorporar Contratados Doctores para una actividad investigadora preferente y el proyecto de Estatuto PDI contempla la posibilidad de intensificar actividades docentes o investigadoras y existen procedimien-tos para la paulatina incorporación de investigadores puros a las Universidades (I3, ...). 

También se modifica la LOMLOU en aspectos, significativos como: 

“Artículo 7: Centros y estructuras, 

Las universidades públicas estarán integradas por Escuelas, Facultades, Departamentos, Institutos Universitarios de Investigación, Escuelas de Doctorado, y por aquellos otros centros o estructuras necesarios para el desempeño de funciones.”

En el artículo 48 se añade un “3.bis: Asimismo podrán contratar personal investigador conforme a lo previsto en la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación.” 

El artículo 48.4 adquiere un nuevo redactado: El personal docente e investigador contratado, computado en equivalencias a tiempo completo, no podrá superar el 49 por ciento del total de personal docente e investigador de la universidad. No se computará como profesorado contratado a quienes no impartan docencia en las enseñanzas conducentes a la obtención de los Titulos oficiales, así como al personal propio de los institutos de investigación adscritos a la universidad y de las escuelas de doctorado”

El proyecto de la Ley de la Ciencia también modifica lo previsto y acordado sobre la movilidad en el borrador del Estatuto del PDI.

Ley de Economía Sostenible: Para los que decidan quedarse para siempre (Hoja del Lunes 515 - 2/2)

Con el título: “Ley Orgánica 4/2011, de 11 de marzo, complementaria a la Ley de Economía sostenible”, nada hace pensar que se prevea la curiosa Disposición adicional segunda: Prolongación voluntaria del servicio activo de los funcionarios pertenecientes a los cuerpos docentes universitarios y profesores de investigación del CSIC una vez alcanzada la jubilación forzosa

Esta disposición dice que en el período de 6 meses, el gobierno promoverá la puesta en marcha de mecanismos que faciliten la prolongación del servicio activo por un período máximo de 5 años adicionales, de los funcionarios de los cuerpos docentes universitarios y profesores de investigación del CSIC en los que concurran méritos excepcionales. Todo ello se ha dispuesto “sorprendentemente” en una normativa cuyo objeto de regulación no es el PDI de las universidades, no ha sido negociada y puede colisionar con el futuro Estatuto del Personal Docente e Investigador.

Ley de Economía Sostenible: Para los que decidan quedarse para siempre (Hoja del Lunes 515 - 2/2)

Con el título: “Ley Orgánica 4/2011, de 11 de marzo, complementaria a la Ley de Economía sostenible”, nada hace pensar que se prevea la curiosa Disposición adicional segunda: Prolongación voluntaria del servicio activo de los funcionarios pertenecientes a los cuerpos docentes universitarios y profesores de investigación del CSIC una vez alcanzada la jubilación forzosa

Esta disposición dice que en el período de 6 meses, el gobierno promoverá la puesta en marcha de mecanismos que faciliten la prolongación del servicio activo por un período máximo de 5 años adicionales, de los funcionarios de los cuerpos docentes universitarios y profesores de investigación del CSIC en los que concurran méritos excepcionales. Todo ello se ha dispuesto “sorprendentemente” en una normativa cuyo objeto de regulación no es el PDI de las universidades, no ha sido negociada y puede colisionar con el futuro Estatuto del Personal Docente e Investigador.

divendres, 18 de març de 2011

Jornada: La Universitat Pública en perill i la crisi per excusa

Jornada organitzada per la Secció Sindical CCOO-UB

La Universitat Pública en perill i la crisi per excusa

DIA: 22 de març
HORARI: 11 a 14h
LLOC: AULA MAGNA EDIFICI CENTRAL UB

11,00h: presentació de la Jornada. César Marín, secretari general de la Secció Sindical de CCOO a la UB.

11,15h: intervencions

  • Sistema universitari espanyol. Situació actual i reptes de futur. Ma. José Saura, professora de la UPC i responsable d’universitats estatal de CCOO
  • Externalització de serveis? fragmentació de plantilla? Juan José Bravo, PAS i secretari general de la Secció Sindical de CCOO a la UAB
  • Agressions que haurà d’afrontar la universitat pública en els pròxims anys. Aldo Reverte, coordinador de la comissió política universitària de l’AEP
  • L’hegemonia cultural del capital en l’activitat universitària. Albert Recio, professor titular del Departament d’Economia Aplicada en la UAB
  • Governança i finançament. Josep Ferrer, exrector de la UPC

13,00h: preguntes del públic a la Taula
  • Presentació i moderador: Antonio Madrid, professor titular de la UB 

14,00h: clausura. Joan Carles Gallego, secretari general de la CONC.


Jornada: La Universitat Pública en perill i la crisi per excusa

Jornada organitzada per la Secció Sindical CCOO-UB

La Universitat Pública en perill i la crisi per excusa

DIA: 22 de març
HORARI: 11 a 14h
LLOC: AULA MAGNA EDIFICI CENTRAL UB

11,00h: presentació de la Jornada. César Marín, secretari general de la Secció Sindical de CCOO a la UB.

11,15h: intervencions

  • Sistema universitari espanyol. Situació actual i reptes de futur. Ma. José Saura, professora de la UPC i responsable d’universitats estatal de CCOO
  • Externalització de serveis? fragmentació de plantilla? Juan José Bravo, PAS i secretari general de la Secció Sindical de CCOO a la UAB
  • Agressions que haurà d’afrontar la universitat pública en els pròxims anys. Aldo Reverte, coordinador de la comissió política universitària de l’AEP
  • L’hegemonia cultural del capital en l’activitat universitària. Albert Recio, professor titular del Departament d’Economia Aplicada en la UAB
  • Governança i finançament. Josep Ferrer, exrector de la UPC

13,00h: preguntes del públic a la Taula
  • Presentació i moderador: Antonio Madrid, professor titular de la UB 

14,00h: clausura. Joan Carles Gallego, secretari general de la CONC.


dimarts, 8 de març de 2011

Alguns rectors plantegen problemes a l'Estatut del PDI i a la negociació col.lectiva (Hoja del Lunes 513)

Els primers comentaris de la CRUE (Conferència de Rectors) sobre l'esborrany de l'Estatut del PDI no són positius.

Després de més de dos anys de negociació, i malgrat la necessitat d'actualitzar una normativa de més de 25 anys que permeti la regulació del PDI, la CRUE posa dificultats significatives perquè l'Estatut del PDI sigui una realitat.

Les seves crítiques se centren en tres aspectes fonamentals: la dedicació docent, la possibilitat de la intensificació en les activitats del professorat, i l'exigència de negociació pel que fa a les condicions de treball del personal docent i investigador (PDI).

Respecte a la dedicació docent, la Conferència de Rectors al•lega que estan massa detallades totes les activitats del professorat. Per CC.OO. aquest detall és una garantia per al PDI ja que clarifica millor tant les seves tasques com la seva dedicació. La modificació de la LOU va passar fa quatre anys i les universitats han d'adaptar-se a una realitat que en cap cas suposa variacions importants en les seves plantilles en haver-se reduït la durada de la majoria de les titulacions. A més, una manca de regulació explícita mínima introduiria una heterogeneïtat interuniversitària que podria donar lloc a un diferent còmput com a càrrega de treball d'una mateixa activitat, depenent de la universitat en la qual es desenvolupi la tasca, amb la conseqüent repercussió en la mobilitat i la coordinació universitària.

Pel que fa a la possibilitat d'intensificació del PDI en tasques docents, investigadores o de gestió, el redactat actual indica clarament que les orientacions són de caràcter voluntari, i el que es salvaguarda és que, sigui quina sigui la intensificació triada, el PDI podrà optar a l'esglaó màxim en la seva carrera si ha desenvolupat aquesta tasca convenientment. Així mateix sempre hi haurà un mínim obligatori de dedicació a la resta de tasques pròpies del PDI, i les intensificacions no tenen caràcter permanent. Creiem que cal donar-li el reconeixement que mereixen certes tasques que fins ara, estaven catalogades com a menors, com és el cas de la docència de qualitat.

Quant a la negociació de les condicions de treball del PDI, la incomoditat deriva del fet que quedi explícit en el text aquesta obligatorietat. Alguns encara no s'han adaptat a la Constitució i els és incòmode tenir en compte la veu dels representants dels empleats públics i no poder decidir unilateralment aspectes que afecten a les seves condicions de treball, però recordem que l'article 37.1 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic dicta les matèries objecte de negociació i les lleis les aproven les Corts Generals i són d'obligat compliment per a tots.

L'esborrany de l'Estatut recull totes aquelles matèries que són objecte de negociació per llei i les cita a l'àmbit corresponent. S'ha optat per la descentralització i la flexibilitat donant un impuls important a l'autonomia universitària, en traslladar la negociació a l'administració més propera, ja que alguns aspectes són d'especial transcendència donada la diversitat del sistema universitari espanyol.

Es podia haver optat per un Estatut on es deixessin fixades totes aquestes matèries amb una intenció homogeneïtzadora de les universitats, però s'ha optat per donar més capacitat de decisió a les universitats i les CC.AA. a l'hora de planificar, i implementar certs aspectes tenint en compte que la realitat existent és diversa.

Com a valoració final cal destacar que, des de que va començar la negociació, CC.OO. era conscient de la situació econòmica i per això va acceptar temporalitzar els efectes econòmics, ja que creiem molt important la regularització del professorat en el nou context de l'EEES. Però hi ha uns criteris mínims davant dels quals no es pot cedir, com són la dedicació del professorat, l'establiment de criteris transparents per a la progressió en la carrera, i l'establiment del context adequat que permeti la negociació amb els representants dels treballadors en tot allò que per llei és obligat.

Apel.lem a la responsabilitat del Ministeri i de la CRUE perquè facin l'esforç necessari de cara a aconseguir tancar un text que reguli i vetlli per unes condicions mínimes del personal docent i investigador i acabi amb l'actual situació d'incertesa.

Alguns rectors plantegen problemes a l'Estatut del PDI i a la negociació col.lectiva (Hoja del Lunes 513)

Els primers comentaris de la CRUE (Conferència de Rectors) sobre l'esborrany de l'Estatut del PDI no són positius.

Després de més de dos anys de negociació, i malgrat la necessitat d'actualitzar una normativa de més de 25 anys que permeti la regulació del PDI, la CRUE posa dificultats significatives perquè l'Estatut del PDI sigui una realitat.

Les seves crítiques se centren en tres aspectes fonamentals: la dedicació docent, la possibilitat de la intensificació en les activitats del professorat, i l'exigència de negociació pel que fa a les condicions de treball del personal docent i investigador (PDI).

Respecte a la dedicació docent, la Conferència de Rectors al•lega que estan massa detallades totes les activitats del professorat. Per CC.OO. aquest detall és una garantia per al PDI ja que clarifica millor tant les seves tasques com la seva dedicació. La modificació de la LOU va passar fa quatre anys i les universitats han d'adaptar-se a una realitat que en cap cas suposa variacions importants en les seves plantilles en haver-se reduït la durada de la majoria de les titulacions. A més, una manca de regulació explícita mínima introduiria una heterogeneïtat interuniversitària que podria donar lloc a un diferent còmput com a càrrega de treball d'una mateixa activitat, depenent de la universitat en la qual es desenvolupi la tasca, amb la conseqüent repercussió en la mobilitat i la coordinació universitària.

Pel que fa a la possibilitat d'intensificació del PDI en tasques docents, investigadores o de gestió, el redactat actual indica clarament que les orientacions són de caràcter voluntari, i el que es salvaguarda és que, sigui quina sigui la intensificació triada, el PDI podrà optar a l'esglaó màxim en la seva carrera si ha desenvolupat aquesta tasca convenientment. Així mateix sempre hi haurà un mínim obligatori de dedicació a la resta de tasques pròpies del PDI, i les intensificacions no tenen caràcter permanent. Creiem que cal donar-li el reconeixement que mereixen certes tasques que fins ara, estaven catalogades com a menors, com és el cas de la docència de qualitat.

Quant a la negociació de les condicions de treball del PDI, la incomoditat deriva del fet que quedi explícit en el text aquesta obligatorietat. Alguns encara no s'han adaptat a la Constitució i els és incòmode tenir en compte la veu dels representants dels empleats públics i no poder decidir unilateralment aspectes que afecten a les seves condicions de treball, però recordem que l'article 37.1 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic dicta les matèries objecte de negociació i les lleis les aproven les Corts Generals i són d'obligat compliment per a tots.

L'esborrany de l'Estatut recull totes aquelles matèries que són objecte de negociació per llei i les cita a l'àmbit corresponent. S'ha optat per la descentralització i la flexibilitat donant un impuls important a l'autonomia universitària, en traslladar la negociació a l'administració més propera, ja que alguns aspectes són d'especial transcendència donada la diversitat del sistema universitari espanyol.

Es podia haver optat per un Estatut on es deixessin fixades totes aquestes matèries amb una intenció homogeneïtzadora de les universitats, però s'ha optat per donar més capacitat de decisió a les universitats i les CC.AA. a l'hora de planificar, i implementar certs aspectes tenint en compte que la realitat existent és diversa.

Com a valoració final cal destacar que, des de que va començar la negociació, CC.OO. era conscient de la situació econòmica i per això va acceptar temporalitzar els efectes econòmics, ja que creiem molt important la regularització del professorat en el nou context de l'EEES. Però hi ha uns criteris mínims davant dels quals no es pot cedir, com són la dedicació del professorat, l'establiment de criteris transparents per a la progressió en la carrera, i l'establiment del context adequat que permeti la negociació amb els representants dels treballadors en tot allò que per llei és obligat.

Apel.lem a la responsabilitat del Ministeri i de la CRUE perquè facin l'esforç necessari de cara a aconseguir tancar un text que reguli i vetlli per unes condicions mínimes del personal docent i investigador i acabi amb l'actual situació d'incertesa.

dijous, 3 de març de 2011

CCOO guanya les eleccions de PDI a la UAB

Resultats de PDI Laboral (nombre de delegats):

CCOO (10), CGT (7), CSIF (6), UGT (4)

Resultats de PDI Funcionari (nombre de delegats):  

CCOO (9), UGT (6), CSIF (5), CGT (3)

Amb aquest resultats CCOO seguim sent el sindicat majoritàri a les Universitats Públiques Catalanes.

CCOO guanya les eleccions de PDI a la UAB

Resultats de PDI Laboral (nombre de delegats):

CCOO (10), CGT (7), CSIF (6), UGT (4)

Resultats de PDI Funcionari (nombre de delegats):  

CCOO (9), UGT (6), CSIF (5), CGT (3)

Amb aquest resultats CCOO seguim sent el sindicat majoritàri a les Universitats Públiques Catalanes.

dimecres, 2 de març de 2011

Mas-Colell aposta per eliminar les oposicions a professor a la universitat

Segons publica el Diari Avui Mas-Colell aposta per eliminar les oposicions a professor a la universitat i defensa les contractacions permanents a través de les figures de professor agregat i catedràtic.

Un dels aspectes per millorar l'eficiència universitària és la modificació de la política de contractació de professorat... En opinió del conseller, s'ha d'avançar cap a un sistema més flexible. “Res impedeix a una universitat no convocar cap plaça de funcionari acadèmic en els pròxims anys”...

Llegir: http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/377338-mas-colell-aposta-per-eliminar-les-oposicions-a-professor-a-la-universitat.html

Properament publicarem un anàlisi detallada de la situació.

Mas-Colell aposta per eliminar les oposicions a professor a la universitat

Segons publica el Diari Avui Mas-Colell aposta per eliminar les oposicions a professor a la universitat i defensa les contractacions permanents a través de les figures de professor agregat i catedràtic.

Un dels aspectes per millorar l'eficiència universitària és la modificació de la política de contractació de professorat... En opinió del conseller, s'ha d'avançar cap a un sistema més flexible. “Res impedeix a una universitat no convocar cap plaça de funcionari acadèmic en els pròxims anys”...

Llegir: http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/377338-mas-colell-aposta-per-eliminar-les-oposicions-a-professor-a-la-universitat.html

Properament publicarem un anàlisi detallada de la situació.

dimarts, 1 de març de 2011

Investigación: todo por la patria, y sin rechistar! (Hoja del Lunes 512)

En los Presupuestos Generales de Estado del 2011, hay un descenso de recursos presupuestados en materia de I+D+i en un 7.38% en términos corrientes, lo que se sitúa en un 10% en términos constantes, si se añade la inflación prevista. Esta reducción profundiza el recorte del 5.5% que se produjo en el pasado año respecto al 2009, que entierra definitivamente la etapa de crecimiento del gasto de I+D+i en la anterior legislatura (2005-2008).

En respuesta a esta situación, Cristina Garmendia, ministra de Ciencia e Innovación, publicaba en el diario El Mundo el 24-02-2011 un artículo titulado “Por una ciencia de Calidad y sin complejos”. 

Empieza el artículo: “En La Peste, de Albert Camus, el Dr. Bernard Rieux, protagonista y cronista de la novela, reúne todos los medios a su alcance para luchar contra la terrible enfermedad que asola Orán. En un episodio memorable Tarrou, un esforzado voluntario, confiesa a Rieux las razones íntimas que le han llevado a trabajar en silencio y sin descanso por una causa que muchos dan por perdida...”

Aquí la entradilla del artículo, pero este continúa en referencia a la situación de la ciencia en nuestro país: “…no hemos superado la percepción pública negativa que buena parte de la sociedad tiene sobre el estado de nuestra I+D. Pesan demasiado los victimismos, los complejos y los prejuicios sobre la situación de nuestra Ciencia, como la idea de que hay que emigrar del País para hacer Ciencia de Calidad. España padece un problema de paro del que no se escapa la profesión de científico, pero denunciar una fuga de cerebros es insultar a los miles de investigadores de prestigio internacional que trabajan aquí”. “El pesimismo acompaña la mentalidad española desde el origen de nuestra ciencia moderna…”

“El pesimismo patrio se estrella, como en otras ocasiones, contra los reconocimientos que vienen del exterior…” 

Después nos menciona una retahíla de excelentes científicos añadiendo; “ellos también querrían más recursos a su disposición, sin embargo después de cada premio,… vuelven al laboratorio para investigar con la misma tenacidad y discreción. Y lo hacen porque saben que su trabajo es un ejemplo, como el de Tarrou combatiendo la peste, de lo que ahora más necesitamos: compromiso con el futuro de España”. 

Con esta exaltación al patriotismo de los científicos la ministra finaliza el artículo. 

Desde CCOO instamos a la Ministra a que sea igualmente tenaz y discreta para abordar el cambio de modelo económico, que tan necesario es en nuestro país. 

Si las políticas públicas no van más allá de inyecciones interminables de recursos y ayudas fiscales a la I+D+i, no se cambiará el modelo. El Estado debe asumir su responsabilidad y su papel determinante diseñando instrumentos capaces de movilizar recursos públicos y privados, promoviendo la corresponsabilidad y no la subsidiariedad de lo público, incorporando transparencia y orientación en el destino de los excedentes empresariales. Especialmente importante es la participación de centros tecnológicos, Oficinas de Transferencia de Resultados de Investigación (OTRIS) y otros organismos que actúen como interfaces entre los sectores productivos y el SCTE (Sistema de Ciencia y Tecnología Español). Hay que profundizar en las formas de colaboración entre actores, en el necesario aprendizaje de la interrelación y no de la pura transferencia. Es imprescindible potenciar y favorecer el cambio cultural y organizativo necesario para que las empresas pasen de la innovación más o menos ocasional a la innovación sistemática, haciendo posible la transformación eficiente del conocimiento en bienes y servicios para la sociedad.

Así que, en nuestra Ciencia no pesan los victimismos, los complejos y los perjuicios, lo que si pesan y mucho, son las políticas equivocadas. Y le pedimos a la ministra, sin entrar en pesimismos patrios, que empiece a trabajar en silencio y sin descanso, para el cambio de modelo.

Investigación: todo por la patria, y sin rechistar! (Hoja del Lunes 512)

En los Presupuestos Generales de Estado del 2011, hay un descenso de recursos presupuestados en materia de I+D+i en un 7.38% en términos corrientes, lo que se sitúa en un 10% en términos constantes, si se añade la inflación prevista. Esta reducción profundiza el recorte del 5.5% que se produjo en el pasado año respecto al 2009, que entierra definitivamente la etapa de crecimiento del gasto de I+D+i en la anterior legislatura (2005-2008).

En respuesta a esta situación, Cristina Garmendia, ministra de Ciencia e Innovación, publicaba en el diario El Mundo el 24-02-2011 un artículo titulado “Por una ciencia de Calidad y sin complejos”. 

Empieza el artículo: “En La Peste, de Albert Camus, el Dr. Bernard Rieux, protagonista y cronista de la novela, reúne todos los medios a su alcance para luchar contra la terrible enfermedad que asola Orán. En un episodio memorable Tarrou, un esforzado voluntario, confiesa a Rieux las razones íntimas que le han llevado a trabajar en silencio y sin descanso por una causa que muchos dan por perdida...”

Aquí la entradilla del artículo, pero este continúa en referencia a la situación de la ciencia en nuestro país: “…no hemos superado la percepción pública negativa que buena parte de la sociedad tiene sobre el estado de nuestra I+D. Pesan demasiado los victimismos, los complejos y los prejuicios sobre la situación de nuestra Ciencia, como la idea de que hay que emigrar del País para hacer Ciencia de Calidad. España padece un problema de paro del que no se escapa la profesión de científico, pero denunciar una fuga de cerebros es insultar a los miles de investigadores de prestigio internacional que trabajan aquí”. “El pesimismo acompaña la mentalidad española desde el origen de nuestra ciencia moderna…”

“El pesimismo patrio se estrella, como en otras ocasiones, contra los reconocimientos que vienen del exterior…” 

Después nos menciona una retahíla de excelentes científicos añadiendo; “ellos también querrían más recursos a su disposición, sin embargo después de cada premio,… vuelven al laboratorio para investigar con la misma tenacidad y discreción. Y lo hacen porque saben que su trabajo es un ejemplo, como el de Tarrou combatiendo la peste, de lo que ahora más necesitamos: compromiso con el futuro de España”. 

Con esta exaltación al patriotismo de los científicos la ministra finaliza el artículo. 

Desde CCOO instamos a la Ministra a que sea igualmente tenaz y discreta para abordar el cambio de modelo económico, que tan necesario es en nuestro país. 

Si las políticas públicas no van más allá de inyecciones interminables de recursos y ayudas fiscales a la I+D+i, no se cambiará el modelo. El Estado debe asumir su responsabilidad y su papel determinante diseñando instrumentos capaces de movilizar recursos públicos y privados, promoviendo la corresponsabilidad y no la subsidiariedad de lo público, incorporando transparencia y orientación en el destino de los excedentes empresariales. Especialmente importante es la participación de centros tecnológicos, Oficinas de Transferencia de Resultados de Investigación (OTRIS) y otros organismos que actúen como interfaces entre los sectores productivos y el SCTE (Sistema de Ciencia y Tecnología Español). Hay que profundizar en las formas de colaboración entre actores, en el necesario aprendizaje de la interrelación y no de la pura transferencia. Es imprescindible potenciar y favorecer el cambio cultural y organizativo necesario para que las empresas pasen de la innovación más o menos ocasional a la innovación sistemática, haciendo posible la transformación eficiente del conocimiento en bienes y servicios para la sociedad.

Así que, en nuestra Ciencia no pesan los victimismos, los complejos y los perjuicios, lo que si pesan y mucho, son las políticas equivocadas. Y le pedimos a la ministra, sin entrar en pesimismos patrios, que empiece a trabajar en silencio y sin descanso, para el cambio de modelo.