divendres, 25 de febrer de 2011

CCOO informa - Retallades de personal a les Universitats

Benvolguts companys i companyes,

Com ja informàvem a la “Hoja del Lunes 511”, ens trobem davant d’una retallada de finançament de les CC.AA. a les Universitats.

En el moment de la realització de l’anàlisi i estudi, les dades de Catalunya no estaven ni disponibles, ni publicades. Disposàvem de la publicació d’una instrucció de la Generalitat per a l’aplicació de mesures específiques en matèria de personal. Però, no disposàvem d’informació precisa de si aquesta instrucció afectaria o no a les universitats catalanes.

Per la informació obtinguda a través dels mitjans de comunicació, sembla ser que hi haurà una retallada del 10% de la despesa que es negociarà individualment amb cada universitat.
De moment seguim a l’espera de saber com afectarà concretament la mesura a les diferents universitats.

Seguirem informant puntualment, quant disposem de més informació concreta i precisa.

Salutacions cordials,
Secretariat interuniversitari de CCOO

CCOO informa - Retallades de personal a les Universitats

Benvolguts companys i companyes,

Com ja informàvem a la “Hoja del Lunes 511”, ens trobem davant d’una retallada de finançament de les CC.AA. a les Universitats.

En el moment de la realització de l’anàlisi i estudi, les dades de Catalunya no estaven ni disponibles, ni publicades. Disposàvem de la publicació d’una instrucció de la Generalitat per a l’aplicació de mesures específiques en matèria de personal. Però, no disposàvem d’informació precisa de si aquesta instrucció afectaria o no a les universitats catalanes.

Per la informació obtinguda a través dels mitjans de comunicació, sembla ser que hi haurà una retallada del 10% de la despesa que es negociarà individualment amb cada universitat.
De moment seguim a l’espera de saber com afectarà concretament la mesura a les diferents universitats.

Seguirem informant puntualment, quant disposem de més informació concreta i precisa.

Salutacions cordials,
Secretariat interuniversitari de CCOO

dijous, 24 de febrer de 2011

La pèrdua de poder adquisitiu i la preocupant situació del PDI-L

Com ja vam anunciar el desembre, CCOO va denunciar la retallada del 5% i per tant l’incompliment del conveni col•lectiu de PDI-L. A la retallada del 5% cal afegir la no actualització dels sous en funció de l’IPC.

Per tant, per aquest any, la pèrdua de sou anual (PDI Laboral) en funció de la categoria serà:


A més cal afegir la reducció aplicada a triennis i complements de docència i recerca (que pot variar en funció del nombre que cada un percep):


Alhora s’està incrementant la preocupació i el malestar davant dels plans d’austeritat de les diferents universitats i l’opacitat en els criteris d’acreditació que dificulta l’estabilització i promoció del PDI-L, un col•lectiu que és una evidència que està aportant molt i molt a que les Universitats Públiques Catalanes presentin els nivells més alts de tot l’estat en termes de recerca i qualitat docent.

Retallar indiscriminadament sense analitzar la situació de cada universitat, facultat o departament creiem que avocarà cap al fracàs absolut del nostre país. És per això que exigim que un Govern que es va prometre formar govern amb “els millors”, busqui solucions que no deteriorin més les nostres universitats i trobin noves fons d’ingressos que permetin millorar les ràtios no només reduint els denominadors.

Des de CCOO seguirem treballant amb més força que mai per garantir la universitat que realment es mereix la societat catalana. Exigint la negociació dels processos d’estabilització i promoció d’un PDI-L que exemplarment segueix treballant més, per menys sou i amb una situació contínua d’inestabilitats, situació contraproduent per una recerca i docència de qualitat.

Seguirem informant...

La pèrdua de poder adquisitiu i la preocupant situació del PDI-L

Com ja vam anunciar el desembre, CCOO va denunciar la retallada del 5% i per tant l’incompliment del conveni col•lectiu de PDI-L. A la retallada del 5% cal afegir la no actualització dels sous en funció de l’IPC.

Per tant, per aquest any, la pèrdua de sou anual (PDI Laboral) en funció de la categoria serà:


A més cal afegir la reducció aplicada a triennis i complements de docència i recerca (que pot variar en funció del nombre que cada un percep):


Alhora s’està incrementant la preocupació i el malestar davant dels plans d’austeritat de les diferents universitats i l’opacitat en els criteris d’acreditació que dificulta l’estabilització i promoció del PDI-L, un col•lectiu que és una evidència que està aportant molt i molt a que les Universitats Públiques Catalanes presentin els nivells més alts de tot l’estat en termes de recerca i qualitat docent.

Retallar indiscriminadament sense analitzar la situació de cada universitat, facultat o departament creiem que avocarà cap al fracàs absolut del nostre país. És per això que exigim que un Govern que es va prometre formar govern amb “els millors”, busqui solucions que no deteriorin més les nostres universitats i trobin noves fons d’ingressos que permetin millorar les ràtios no només reduint els denominadors.

Des de CCOO seguirem treballant amb més força que mai per garantir la universitat que realment es mereix la societat catalana. Exigint la negociació dels processos d’estabilització i promoció d’un PDI-L que exemplarment segueix treballant més, per menys sou i amb una situació contínua d’inestabilitats, situació contraproduent per una recerca i docència de qualitat.

Seguirem informant...

dimarts, 22 de febrer de 2011

La baixada financera a les universitats espanyoles (Hoja del Lunes 511)

El finançament de les universitats per CC.AA. sempre ha estat una mica difícil de comparar i de disposar de dades actualitzades per observar l'evolució i poder valorar la situació.

El passat 15 de febrer, es va presentar el llibre de la "Universitat Espanyola en xifres 2010", elaborat per la CRUE. Aquesta publicació recull molta informació interessant, però les dades són del 2008. Des del 2008 fins a la data el panorama és ben diferent, i la situació financera de les universitats ha passat a ser alarmant.

Prenent l'evolució de la partida dedicada a ensenyament universitari a les CC.AA. entre els anys 2010 i 2011, i utilitzant com a criteri general el pressupost global de les corresponents direccions generals d'Universitats, ja podem observar diferències entre CC.AA.

Les quantitats que s'exposen no representen la despesa real de les universitats, fonamentalment perquè en el pressupost real de les universitats intervenen altres factors com, ingressos per investigació científica i innovació, ingressos per preus públics, ingressos procedents d'ajudes públiques, ... que aquí no es consideren.


Les dades de Balears i Catalunya del 2011 no estan encara publicades, però va aparèixer a la premsa balear la setmana passada que la partida destinada a universitats seria d'un -7.5%.

S'observa que hi ha comunitats autònomes amb importants retallades consecutives en el 2010 i 2011, com és el cas de Galícia.

En el document de Finançament Universitari 2010 (Eix de l'Estratègia Universitat 2015) que es va presentar a l'abril al Consell d'Universitats, Espanya presentava una situació molt propera a la mitjana de l'OCDE i equiparable a la UE 19 en situar la despesa pública d'Espanya en el 1,1% del PIB mentre la mitjana de l'OCDE és del 1,4% i la despesa anual en institucions d'educació superior per estudiant a Espanya és 11.087 USD davant 12.336 de la mitjana de l'OCDE i 11.520 de la UE (19).

Els pressupostos del 2011 són clarament regressius i ens allunya de la situació recollida en l'esmentat document del Ministeri, en un moment molt crític en què s'estan implantant els nous títols amb sistemes metodològics i d'avaluació diferents, segons el que preveu l'EEES, no es poden aplicar amb plantilles reduïdes i baixades salarials. El compliment de moltes de les mesures plurianuals i de consolidació de plantilles, poden quedar seriosament afectades, i si a això s'afegeix el descens en els pressupostos per a investigació, el panorama és encara pitjor.

On queda l'estratègia 2015 del Ministeri d'Educació?

Són mals moments per a les universitats en les que a causa de la paràlisi financera, l'estabilitat en l'ocupació i les promocions passaran a millor vida. Per tant els EREs també poden arribar a aquest àmbit i el personal en general ha d'estar alerta.

La baixada financera a les universitats espanyoles (Hoja del Lunes 511)

El finançament de les universitats per CC.AA. sempre ha estat una mica difícil de comparar i de disposar de dades actualitzades per observar l'evolució i poder valorar la situació.

El passat 15 de febrer, es va presentar el llibre de la "Universitat Espanyola en xifres 2010", elaborat per la CRUE. Aquesta publicació recull molta informació interessant, però les dades són del 2008. Des del 2008 fins a la data el panorama és ben diferent, i la situació financera de les universitats ha passat a ser alarmant.

Prenent l'evolució de la partida dedicada a ensenyament universitari a les CC.AA. entre els anys 2010 i 2011, i utilitzant com a criteri general el pressupost global de les corresponents direccions generals d'Universitats, ja podem observar diferències entre CC.AA.

Les quantitats que s'exposen no representen la despesa real de les universitats, fonamentalment perquè en el pressupost real de les universitats intervenen altres factors com, ingressos per investigació científica i innovació, ingressos per preus públics, ingressos procedents d'ajudes públiques, ... que aquí no es consideren.


Les dades de Balears i Catalunya del 2011 no estan encara publicades, però va aparèixer a la premsa balear la setmana passada que la partida destinada a universitats seria d'un -7.5%.

S'observa que hi ha comunitats autònomes amb importants retallades consecutives en el 2010 i 2011, com és el cas de Galícia.

En el document de Finançament Universitari 2010 (Eix de l'Estratègia Universitat 2015) que es va presentar a l'abril al Consell d'Universitats, Espanya presentava una situació molt propera a la mitjana de l'OCDE i equiparable a la UE 19 en situar la despesa pública d'Espanya en el 1,1% del PIB mentre la mitjana de l'OCDE és del 1,4% i la despesa anual en institucions d'educació superior per estudiant a Espanya és 11.087 USD davant 12.336 de la mitjana de l'OCDE i 11.520 de la UE (19).

Els pressupostos del 2011 són clarament regressius i ens allunya de la situació recollida en l'esmentat document del Ministeri, en un moment molt crític en què s'estan implantant els nous títols amb sistemes metodològics i d'avaluació diferents, segons el que preveu l'EEES, no es poden aplicar amb plantilles reduïdes i baixades salarials. El compliment de moltes de les mesures plurianuals i de consolidació de plantilles, poden quedar seriosament afectades, i si a això s'afegeix el descens en els pressupostos per a investigació, el panorama és encara pitjor.

On queda l'estratègia 2015 del Ministeri d'Educació?

Són mals moments per a les universitats en les que a causa de la paràlisi financera, l'estabilitat en l'ocupació i les promocions passaran a millor vida. Per tant els EREs també poden arribar a aquest àmbit i el personal en general ha d'estar alerta.

La bajada financiera en las universidades españolas (Hoja del Lunes 511)

La financiación de las Universidades por CC.AA. siempre ha sido algo difícil de comparar y de disponer de datos actualizados para observar la evolución y poder valorar la situación.

El pasado 15 de febrero, se presentó el libro de la “Universidad Española en cifras 2010”, elaborado por la CRUE. Esta publicación recoge mucha información interesante, pero los datos son del 2008. Desde el 2008 hasta la fecha el panorama es bien distinto, y la situación financiera de las universidades ha pasado a ser alarmante.

Tomando la evolución de la partida dedicada a enseñanza universitaria en las CC.AA. entre los años 2010 y 2011, y utilizando como criterio general el presupuesto global de las correspondientes Direcciones Generales de Universidades, ya podemos observar diferencias entre CC.AA.

Las cantidades que se exponen no representan el gasto real de las universidades, fundamentalmente porque en el presupuesto real de las universidades intervienen otros factores como, ingresos por investigación científica e innovación, ingresos por precios públicos, ingresos procedentes de ayudas públicas,… que aquí no se consideran.


Los datos de Baleares y Catalunya del 2011 no están todavía publicados, pero apareció en la prensa balear la semana pasada que la partida destinada a universidades iba a ser de un -7.5%.

Se observa que hay comunidades autónomas con importantes recortes consecutivos en el 2010 y 2011, como es el caso de Galicia.

En el documento de Financiación Universitaria 2010 (Eje de la Estrategia Universidad 2015) que se presentó en abril al Consejo de Universidades, España presentaba una situación muy próxima a la media de la OCDE y equiparable a la UE 19 al situarse el gasto público de España en el 1,1% del PIB mientras la media de la OCDE es del 1,4% y el gasto anual en Instituciones de educación superior por estudiante en España es 11.087 USD frente a 12.336 de la media de la OCDE y 11.520 de la UE(19).

Los presupuestos del 2011 son claramente regresivos y nos aleja de la situación recogida en el mencionado documento del Ministerio, en un momento muy crítico en el que se están implantando los nuevos títulos con sistemas metodológicos y de evaluación diferentes, según lo previsto en el EEES, no se pueden aplicar con plantillas reducidas y bajadas salariales. El cumplimiento de muchas de las medidas plurianuales y de consolidación de plantillas, pueden quedar seriamente afectadas, y si a lo anterior se añade el descenso en los presupuestos para investigación, el panorama es todavía peor.

¿Dónde queda la estrategia 2015 del Ministerio de Educación?

Son malos momentos para las universidades en las que debido a la parálisis financiera, la estabilidad en el empleo y las promociones pasarán a mejor vida. Por tanto los ERES también pueden llegar a este ámbito y el personal en general deberá estar alerta.

La bajada financiera en las universidades españolas (Hoja del Lunes 511)

La financiación de las Universidades por CC.AA. siempre ha sido algo difícil de comparar y de disponer de datos actualizados para observar la evolución y poder valorar la situación.

El pasado 15 de febrero, se presentó el libro de la “Universidad Española en cifras 2010”, elaborado por la CRUE. Esta publicación recoge mucha información interesante, pero los datos son del 2008. Desde el 2008 hasta la fecha el panorama es bien distinto, y la situación financiera de las universidades ha pasado a ser alarmante.

Tomando la evolución de la partida dedicada a enseñanza universitaria en las CC.AA. entre los años 2010 y 2011, y utilizando como criterio general el presupuesto global de las correspondientes Direcciones Generales de Universidades, ya podemos observar diferencias entre CC.AA.

Las cantidades que se exponen no representan el gasto real de las universidades, fundamentalmente porque en el presupuesto real de las universidades intervienen otros factores como, ingresos por investigación científica e innovación, ingresos por precios públicos, ingresos procedentes de ayudas públicas,… que aquí no se consideran.


Los datos de Baleares y Catalunya del 2011 no están todavía publicados, pero apareció en la prensa balear la semana pasada que la partida destinada a universidades iba a ser de un -7.5%.

Se observa que hay comunidades autónomas con importantes recortes consecutivos en el 2010 y 2011, como es el caso de Galicia.

En el documento de Financiación Universitaria 2010 (Eje de la Estrategia Universidad 2015) que se presentó en abril al Consejo de Universidades, España presentaba una situación muy próxima a la media de la OCDE y equiparable a la UE 19 al situarse el gasto público de España en el 1,1% del PIB mientras la media de la OCDE es del 1,4% y el gasto anual en Instituciones de educación superior por estudiante en España es 11.087 USD frente a 12.336 de la media de la OCDE y 11.520 de la UE(19).

Los presupuestos del 2011 son claramente regresivos y nos aleja de la situación recogida en el mencionado documento del Ministerio, en un momento muy crítico en el que se están implantando los nuevos títulos con sistemas metodológicos y de evaluación diferentes, según lo previsto en el EEES, no se pueden aplicar con plantillas reducidas y bajadas salariales. El cumplimiento de muchas de las medidas plurianuales y de consolidación de plantillas, pueden quedar seriamente afectadas, y si a lo anterior se añade el descenso en los presupuestos para investigación, el panorama es todavía peor.

¿Dónde queda la estrategia 2015 del Ministerio de Educación?

Son malos momentos para las universidades en las que debido a la parálisis financiera, la estabilidad en el empleo y las promociones pasarán a mejor vida. Por tanto los ERES también pueden llegar a este ámbito y el personal en general deberá estar alerta.

dimecres, 16 de febrer de 2011

Publicat el Reial Decret de Doctorat (Hoja del Lunes 510 - 1/2)

BOE el Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat.

El desenvolupament del tercer cicle dins de la construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) ha de tenir presents les noves bases de l'Agenda Revisada de Lisboa, així com la construcció de l'Espai Europeu d'Investigació (EEI) i els objectius traçats per aquest en el Llibre Verd de 2007.

Fent una mica d'història, en el comunicat de Berlín (2003) es tracta, dins de les accions addicionals, el paper del doctorat en la relació entre l'EEES i el EEI. En el comunicat de la Conferència de Bergen (2005) es considera que els participants de programes de doctorat no són només estudiants sinó investigadors en formació. Els drets dels doctorands com a investigadors en formació es recullen en les bases de la Carta Europea d'Investigador i en el Codi de Conducta de la contractació d'investigadors de març de 2005.
Aquest Reial decret estableix alguns canvis significatius respecte l'esborrany anterior. Cal destacar, que la Universitat torna a ser la institució fonamental, com a garantia que el Doctorat és una etapa més de l'Educació Superior establint que les Escoles de doctorat realitzaran les funcions d'organització i gestió. 

Podem destacar del text definitiu el següent:

"S'entén per Escola de Doctorat la Unitat creada per una o diverses universitats i en possible col•laboració amb altres organismes, centres, institucions i entitats (evita en el text la paraula empresa) amb activitats d'R + D + i, nacionals o estrangeres, que té per objecte fonamental l’organització dins del seu àmbit de gestió del doctorat, en una o diverses branques de coneixement o amb caràcter interdisciplinari. El director de l'Escola de doctorat serà nomenat pel rector o acord entre rectors. Serà un investigador de reconegut prestigi d'una de les universitats o institucions promotores. Haurà de tenir tres sexennis o mèrits equiparables (No s'especifica com i qui avaluarà els mèrits equiparables. Diu institucions, no organismes, centres o entitats, de manera que se suposa que vol dir membres d'organismes públics d'investigació)".

La tasca de tutorització del doctorat i direcció de tesis s'ha de recollir com a part de la dedicació docent i investigadora del professorat. La durada dels estudis de doctorat serà d'un màxim de tres anys amb dedicació a temps complet, i cinc anys a temps parcial (amb les seves pròrrogues corresponents).

Els programes de doctorat inclouran aspectes organitzats de formació investigadora que no es requerirà la seva estructuració en crèdits ECTS (s'entén que no tenen perquè existir els cursos de doctorat i desapareix el DEA).

Es defineixen les competències bàsiques que haurà d'adquirir el doctorand.

El Coordinador del Programa de Doctorat serà designat pel rector o l'acord de rectors quan es tracti de programes conjunts. I aquest, ha d'haver dirigit dues tesis i tenir dos sexennis.

Els programes de doctorat hauran de ser verificats pel Consell d'Universitats i autoritzats per les comunitats autònomes.

Les persones incorporades en un programa de doctorat se sotmetran al règim jurídic, si s'escau contractual, que resulti de la legislació específica que els sigui d'aplicació (ja no introdueix el contracte en pràctiques com deia en l'esborrany anterior i estarem pendents de revisar la redacció final de la Llei de la Ciència).

Per accedir al programa de doctorat cal estar en possessió dels títols oficiales de Grau o equivalent i Màster Universitari, i en els casos que indica el RD.

Les universitats, a través de la Comissió Acadèmica del programa, podran establir criteris i requisits addicionals per a la selecció i l'admissió. Podran incloure l'exigència de complements de formació específics.

La Comissió Acadèmica serà integrada per doctors i serà designada per la universitat, d'acord amb el que estableix la seva normativa, estatuts i convenis de col•laboració, podent integrar-se en la mateixa investigadors d'Organismes Públics d'Investigació així com d'altres entitats (en tot el document s'intenta evitar, al màxim, la paraula empresa) i institucions implicades en l'I + D + i tant nacional com internacional.

A la finalització del primer any s’elaborarà el pla de recerca, que anualment la comissió acadèmica avaluarà.

S'estableixen els criteris per a la Menció Internacional nacional (que són bastant assumibles i contemplen diferents opcions).

En les addicionals específiques per als doctorands d’anteriors ordenacions diu: "El règim relatiu a tribunal, defensa i avaluació de la tesi doctoral previst pel present RD és aplicable a aquests estudiants a partir d'un any de l'entrada en vigor. Disposaran de cinc anys per a la presentació i defensa de la tesi ".

Els annexos I i II tracten de la Memòria i els criteris d'avaluació per a la verificació dels programes de doctorat.

Publicat el Reial Decret de Doctorat (Hoja del Lunes 510 - 1/2)

BOE el Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat.

El desenvolupament del tercer cicle dins de la construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) ha de tenir presents les noves bases de l'Agenda Revisada de Lisboa, així com la construcció de l'Espai Europeu d'Investigació (EEI) i els objectius traçats per aquest en el Llibre Verd de 2007.

Fent una mica d'història, en el comunicat de Berlín (2003) es tracta, dins de les accions addicionals, el paper del doctorat en la relació entre l'EEES i el EEI. En el comunicat de la Conferència de Bergen (2005) es considera que els participants de programes de doctorat no són només estudiants sinó investigadors en formació. Els drets dels doctorands com a investigadors en formació es recullen en les bases de la Carta Europea d'Investigador i en el Codi de Conducta de la contractació d'investigadors de març de 2005.
Aquest Reial decret estableix alguns canvis significatius respecte l'esborrany anterior. Cal destacar, que la Universitat torna a ser la institució fonamental, com a garantia que el Doctorat és una etapa més de l'Educació Superior establint que les Escoles de doctorat realitzaran les funcions d'organització i gestió. 

Podem destacar del text definitiu el següent:

"S'entén per Escola de Doctorat la Unitat creada per una o diverses universitats i en possible col•laboració amb altres organismes, centres, institucions i entitats (evita en el text la paraula empresa) amb activitats d'R + D + i, nacionals o estrangeres, que té per objecte fonamental l’organització dins del seu àmbit de gestió del doctorat, en una o diverses branques de coneixement o amb caràcter interdisciplinari. El director de l'Escola de doctorat serà nomenat pel rector o acord entre rectors. Serà un investigador de reconegut prestigi d'una de les universitats o institucions promotores. Haurà de tenir tres sexennis o mèrits equiparables (No s'especifica com i qui avaluarà els mèrits equiparables. Diu institucions, no organismes, centres o entitats, de manera que se suposa que vol dir membres d'organismes públics d'investigació)".

La tasca de tutorització del doctorat i direcció de tesis s'ha de recollir com a part de la dedicació docent i investigadora del professorat. La durada dels estudis de doctorat serà d'un màxim de tres anys amb dedicació a temps complet, i cinc anys a temps parcial (amb les seves pròrrogues corresponents).

Els programes de doctorat inclouran aspectes organitzats de formació investigadora que no es requerirà la seva estructuració en crèdits ECTS (s'entén que no tenen perquè existir els cursos de doctorat i desapareix el DEA).

Es defineixen les competències bàsiques que haurà d'adquirir el doctorand.

El Coordinador del Programa de Doctorat serà designat pel rector o l'acord de rectors quan es tracti de programes conjunts. I aquest, ha d'haver dirigit dues tesis i tenir dos sexennis.

Els programes de doctorat hauran de ser verificats pel Consell d'Universitats i autoritzats per les comunitats autònomes.

Les persones incorporades en un programa de doctorat se sotmetran al règim jurídic, si s'escau contractual, que resulti de la legislació específica que els sigui d'aplicació (ja no introdueix el contracte en pràctiques com deia en l'esborrany anterior i estarem pendents de revisar la redacció final de la Llei de la Ciència).

Per accedir al programa de doctorat cal estar en possessió dels títols oficiales de Grau o equivalent i Màster Universitari, i en els casos que indica el RD.

Les universitats, a través de la Comissió Acadèmica del programa, podran establir criteris i requisits addicionals per a la selecció i l'admissió. Podran incloure l'exigència de complements de formació específics.

La Comissió Acadèmica serà integrada per doctors i serà designada per la universitat, d'acord amb el que estableix la seva normativa, estatuts i convenis de col•laboració, podent integrar-se en la mateixa investigadors d'Organismes Públics d'Investigació així com d'altres entitats (en tot el document s'intenta evitar, al màxim, la paraula empresa) i institucions implicades en l'I + D + i tant nacional com internacional.

A la finalització del primer any s’elaborarà el pla de recerca, que anualment la comissió acadèmica avaluarà.

S'estableixen els criteris per a la Menció Internacional nacional (que són bastant assumibles i contemplen diferents opcions).

En les addicionals específiques per als doctorands d’anteriors ordenacions diu: "El règim relatiu a tribunal, defensa i avaluació de la tesi doctoral previst pel present RD és aplicable a aquests estudiants a partir d'un any de l'entrada en vigor. Disposaran de cinc anys per a la presentació i defensa de la tesi ".

Els annexos I i II tracten de la Memòria i els criteris d'avaluació per a la verificació dels programes de doctorat.

S'aproven nous títols de grau, màster i doctorat (Hoja del Lunes 510 - 2/2)

El Consell de Ministres de l’11 de febrer aprova amb caràcter oficial 71 nous títols de grau, 75 Màsters i 99 Programes de Doctorat.

Ja són 1.881 títols de grau, 1957 de Màster i 1216 de Programa de Doctorat, incorporats els (RUCT).

Cal destacar l'augment dels títols aprovats de les universitats privades.

S'aproven nous títols de grau, màster i doctorat (Hoja del Lunes 510 - 2/2)

El Consell de Ministres de l’11 de febrer aprova amb caràcter oficial 71 nous títols de grau, 75 Màsters i 99 Programes de Doctorat.

Ja són 1.881 títols de grau, 1957 de Màster i 1216 de Programa de Doctorat, incorporats els (RUCT).

Cal destacar l'augment dels títols aprovats de les universitats privades.

dimarts, 8 de febrer de 2011

L'acord en matèria de pensions (Hoja del Lunes 509 - 2/2)

El context econòmic advers en què ens trobem, amb poques perspectives de creixement, percentatges d'atur superiors al 20%, i les fortes pressions dels mercats internacionals i de la UE, ha portat a CCOO, en un acte de responsabilitat, a signar el pacte social i econòmic per intentar frenar la deriva reformista neoliberal del Govern, aconseguint modular sensiblement la proposta originària de reforma del sistema públic de pensions.

L'aposta per un model públic de repartiment, solidari i intergeneracional, i no de capitalització, insolidari i individualista, ha estat l'eix que ha guiat la nostra negociació. Per això s'han hagut de fer cessions que són una minva en les condicions d'accés, com ara la prolongació, en determinats casos, de l'edat de jubilació, del període de cotització o del període de referència per al càlcul de la base reguladora. Però el contingut de l'acord també inclou punts importants:

  • Es garanteix l'accés al 100% de la prestació de jubilació als 65 anys, sempre que s'hagin cotitzat 38 anys i mig, o bé, als 67, amb 37 anys cotitzats.
  • Es manté la jubilació parcial als 61 anys.
  • Es permet que els treballadors i treballadores amb prou anys de cotització puguin jubilar anticipadament i de forma voluntària a partir dels 63 anys.
  • Recuperació de l'ajuda per a tots aquells aturats que hagin deixat de percebre qualsevol tipus de prestació, sense que aquesta estigui vinculada a la formació.
  • S'introdueixen avanços per a dones i joves, ja que s'entendran cotitzats períodes d'inactivitat laboral com aquells produïts com a conseqüència del naixement d'un fill o la seva adopció, així com la participació en programes formatius o de beques.
  • Es regulen coeficients reductors en l'edat de jubilació per als col•lectius que estiguin subjectes a treballs penosos, tòxics i perillosos.
LECTURES RECOMANADES:

Seguridad Social, Izquierda y Fraternidad: Miquel Àngel Falguera i Baró. Magistrat Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

¿Pierde su alma Europa al degradar su modelo social?: Antonio Baylos. Catedràtic de Dret Laboral i Seguretat Social – Universidad de Castilla La-Mancha.

Contra el retraso de la Jubilación: Vicenç Navarro. Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra.

L'acord en matèria de pensions (Hoja del Lunes 509 - 2/2)

El context econòmic advers en què ens trobem, amb poques perspectives de creixement, percentatges d'atur superiors al 20%, i les fortes pressions dels mercats internacionals i de la UE, ha portat a CCOO, en un acte de responsabilitat, a signar el pacte social i econòmic per intentar frenar la deriva reformista neoliberal del Govern, aconseguint modular sensiblement la proposta originària de reforma del sistema públic de pensions.

L'aposta per un model públic de repartiment, solidari i intergeneracional, i no de capitalització, insolidari i individualista, ha estat l'eix que ha guiat la nostra negociació. Per això s'han hagut de fer cessions que són una minva en les condicions d'accés, com ara la prolongació, en determinats casos, de l'edat de jubilació, del període de cotització o del període de referència per al càlcul de la base reguladora. Però el contingut de l'acord també inclou punts importants:

  • Es garanteix l'accés al 100% de la prestació de jubilació als 65 anys, sempre que s'hagin cotitzat 38 anys i mig, o bé, als 67, amb 37 anys cotitzats.
  • Es manté la jubilació parcial als 61 anys.
  • Es permet que els treballadors i treballadores amb prou anys de cotització puguin jubilar anticipadament i de forma voluntària a partir dels 63 anys.
  • Recuperació de l'ajuda per a tots aquells aturats que hagin deixat de percebre qualsevol tipus de prestació, sense que aquesta estigui vinculada a la formació.
  • S'introdueixen avanços per a dones i joves, ja que s'entendran cotitzats períodes d'inactivitat laboral com aquells produïts com a conseqüència del naixement d'un fill o la seva adopció, així com la participació en programes formatius o de beques.
  • Es regulen coeficients reductors en l'edat de jubilació per als col•lectius que estiguin subjectes a treballs penosos, tòxics i perillosos.
LECTURES RECOMANADES:

Seguridad Social, Izquierda y Fraternidad: Miquel Àngel Falguera i Baró. Magistrat Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

¿Pierde su alma Europa al degradar su modelo social?: Antonio Baylos. Catedràtic de Dret Laboral i Seguretat Social – Universidad de Castilla La-Mancha.

Contra el retraso de la Jubilación: Vicenç Navarro. Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra.

Signat el segon conveni col•lectiu del PDI-L de les Universitats Públiques de Galícia (Hoja del Lunes 509 - 1/2)

Després de 2 anys de negociació i malgrat les retallades, s'ha signat el segon conveni col•lectiu del PDI-L de les universitats públiques de Galícia. 

La principal millora d'aquest conveni col•lectiu és la inclusió d'investigadors i investigadors en formació en l'àmbit del mateix. Recordem que CCOO va ser l'única central que va defensar la inclusió dels investigadors en el primer conveni col•lectiu del PDI-L, pel que valora molt positivament la fi de la discriminació d'aquest personal. La història es repeteix i, de nou, CCOO s'ha quedat sola defensant la inclusió dels treballadors de projectes, que no estaran regulats per cap altre conveni col•lectiu. 

CCOO valora positivament aquest segon conveni col•lectiu perquè, a més de la inclusió esmentada dels investigadors, avança en l'homogeneïtzació de les condicions del professorat entre les tres universitats i s'eliminen algunes de les discriminacions actuals que afectaven les figures més precàries. Les condicions dels contractats doctors i els col•laboradors fixos ja estaven homologades (inclosos sexennis i quinquennis) en el primer conveni a les dels TU i TEU, respectivament. 

En un context en què els salaris dels treballadors públics han patit importants retallades, els salaris dels ajudants i els ajudants doctors experimenten una pujada significativa. També s'avança en el capítol de permisos i llicències i en la conciliació de la vida personal i laboral, estenent les millores negociades al PDI-F.

Signat el segon conveni col•lectiu del PDI-L de les Universitats Públiques de Galícia (Hoja del Lunes 509 - 1/2)

Després de 2 anys de negociació i malgrat les retallades, s'ha signat el segon conveni col•lectiu del PDI-L de les universitats públiques de Galícia. 

La principal millora d'aquest conveni col•lectiu és la inclusió d'investigadors i investigadors en formació en l'àmbit del mateix. Recordem que CCOO va ser l'única central que va defensar la inclusió dels investigadors en el primer conveni col•lectiu del PDI-L, pel que valora molt positivament la fi de la discriminació d'aquest personal. La història es repeteix i, de nou, CCOO s'ha quedat sola defensant la inclusió dels treballadors de projectes, que no estaran regulats per cap altre conveni col•lectiu. 

CCOO valora positivament aquest segon conveni col•lectiu perquè, a més de la inclusió esmentada dels investigadors, avança en l'homogeneïtzació de les condicions del professorat entre les tres universitats i s'eliminen algunes de les discriminacions actuals que afectaven les figures més precàries. Les condicions dels contractats doctors i els col•laboradors fixos ja estaven homologades (inclosos sexennis i quinquennis) en el primer conveni a les dels TU i TEU, respectivament. 

En un context en què els salaris dels treballadors públics han patit importants retallades, els salaris dels ajudants i els ajudants doctors experimenten una pujada significativa. També s'avança en el capítol de permisos i llicències i en la conciliació de la vida personal i laboral, estenent les millores negociades al PDI-F.