dimarts, 25 de gener de 2011

Un Estatut de mínims per al PDI (Hoja del Lunes 508)

El passat 10 de gener, després de dos anys de negociació, va finalitzar el llarg procés de gestació de l'Estatut de PDI. La situació econòmica incerta ha estat una dificultat afegida per aquesta negociació i ha impedit abordar immediatament aspectes com les retribucions o la promoció interna del Personal Docent i Investigador.

L'esborrany de l'Estatut negociat a la Mesa Sectorial és un Estatut de mínims, que ha intentat, d'una banda, adaptar unes normes de fa més de 25 anys a la realitat actual de la universitat espanyola en l'EEES i, d'altra, fixar uns mínims en les condicions laborals de tot el PDI de les universitats.

En primer lloc, es busca aconseguir una jornada laboral i una dedicació docent per a tot el professorat que no empitjori l'actual, davant les tendències i propostes d'alguns gestors universitaris.

En segon lloc, es pretén que els criteris que s'utilitzin en la carrera horitzontal estiguin escrits en el Reial decret. Els barems s’hauran de negociar a la Mesa Sectorial i es publicaran en una Ordre Ministerial al mateix temps que l'Estatut. S'ha buscat que les regles del joc, a més de negociades, siguin conegudes per endavant, de manera que els barems siguin auto avaluables.

En el termini d'un any es definiran les diferents orientacions de l'activitat, promovent acords amb les agències pel que fa als criteris i eines comunes, que garanteixin la promoció en les diferents orientacions.

Es fixa una data de revisió de les retribucions (complement de destinació) en finalitzar el Pla d'Austeritat (1 de gener de 2014), i s'aconsegueix que el complement específic sigui negociat anualment a la Mesa Sectorial, a més de poder-se complementar en les CA.

El complement per mèrits docents es manté tal com està previst en el RD de retribucions, igual que els sexennis, la qual cosa no estava clara en els primers esborranys.

L'avaluació prevista a la carrera horitzontal només entrarà en vigor quan s'hagin recuperat els nivells salarials anteriors al Decret-atracament de maig de 2010.

Aquest Estatut també contempla el PDI contractat en els aspectes que li siguin d'aplicació, així com el personal sota qualsevol modalitat contractual prevista legalment.

La mobilitat prevista a la LOMLOU i desenvolupada en l'Estatut, s'ha establert com un dret i cap universitat pot obligar al seu personal docent i investigador a la mobilitat temporal.

S'ha introduït en diversos articles l’obligació de la negociació col•lectiva (per exemple, pel que fa a la jornada laboral) i la representació del professorat, per adaptar-se a l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i a una realitat bastant diferent de la de fa més de vint-i-cinc anys.

Aquest Estatut, però, té mancances en aspectes fonamentals com els retributius, la promoció interna o el dret a trasllat.

Per tot això, el considerem un estatut de mínims. Aquest no és l'estatut que li hauria agradat signar a CCOO i la seva raó de ser és la contenció de les agressions que hi havia en els primers esborranys, i, sobretot, les que s'entreveuen a l'horitzó en els diferents campus universitaris, on es pretén que imperi una absoluta desregulació per imposar unes condicions laborals molt pitjors que les actuals: més feina amb menys salari i sense dret a la negociació col•lectiva recollida a la Carta Magna.

CCOO està sotmetent aquest esborrany d'Estatut a l’examen dels seus òrgans i afiliats i no signarà un acord final que rebaixi els esmentats nivells mínims exposats en aquest document.

Un Estatut de mínims per al PDI (Hoja del Lunes 508)

El passat 10 de gener, després de dos anys de negociació, va finalitzar el llarg procés de gestació de l'Estatut de PDI. La situació econòmica incerta ha estat una dificultat afegida per aquesta negociació i ha impedit abordar immediatament aspectes com les retribucions o la promoció interna del Personal Docent i Investigador.

L'esborrany de l'Estatut negociat a la Mesa Sectorial és un Estatut de mínims, que ha intentat, d'una banda, adaptar unes normes de fa més de 25 anys a la realitat actual de la universitat espanyola en l'EEES i, d'altra, fixar uns mínims en les condicions laborals de tot el PDI de les universitats.

En primer lloc, es busca aconseguir una jornada laboral i una dedicació docent per a tot el professorat que no empitjori l'actual, davant les tendències i propostes d'alguns gestors universitaris.

En segon lloc, es pretén que els criteris que s'utilitzin en la carrera horitzontal estiguin escrits en el Reial decret. Els barems s’hauran de negociar a la Mesa Sectorial i es publicaran en una Ordre Ministerial al mateix temps que l'Estatut. S'ha buscat que les regles del joc, a més de negociades, siguin conegudes per endavant, de manera que els barems siguin auto avaluables.

En el termini d'un any es definiran les diferents orientacions de l'activitat, promovent acords amb les agències pel que fa als criteris i eines comunes, que garanteixin la promoció en les diferents orientacions.

Es fixa una data de revisió de les retribucions (complement de destinació) en finalitzar el Pla d'Austeritat (1 de gener de 2014), i s'aconsegueix que el complement específic sigui negociat anualment a la Mesa Sectorial, a més de poder-se complementar en les CA.

El complement per mèrits docents es manté tal com està previst en el RD de retribucions, igual que els sexennis, la qual cosa no estava clara en els primers esborranys.

L'avaluació prevista a la carrera horitzontal només entrarà en vigor quan s'hagin recuperat els nivells salarials anteriors al Decret-atracament de maig de 2010.

Aquest Estatut també contempla el PDI contractat en els aspectes que li siguin d'aplicació, així com el personal sota qualsevol modalitat contractual prevista legalment.

La mobilitat prevista a la LOMLOU i desenvolupada en l'Estatut, s'ha establert com un dret i cap universitat pot obligar al seu personal docent i investigador a la mobilitat temporal.

S'ha introduït en diversos articles l’obligació de la negociació col•lectiva (per exemple, pel que fa a la jornada laboral) i la representació del professorat, per adaptar-se a l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i a una realitat bastant diferent de la de fa més de vint-i-cinc anys.

Aquest Estatut, però, té mancances en aspectes fonamentals com els retributius, la promoció interna o el dret a trasllat.

Per tot això, el considerem un estatut de mínims. Aquest no és l'estatut que li hauria agradat signar a CCOO i la seva raó de ser és la contenció de les agressions que hi havia en els primers esborranys, i, sobretot, les que s'entreveuen a l'horitzó en els diferents campus universitaris, on es pretén que imperi una absoluta desregulació per imposar unes condicions laborals molt pitjors que les actuals: més feina amb menys salari i sense dret a la negociació col•lectiva recollida a la Carta Magna.

CCOO està sotmetent aquest esborrany d'Estatut a l’examen dels seus òrgans i afiliats i no signarà un acord final que rebaixi els esmentats nivells mínims exposats en aquest document.