dimarts, 26 d’octubre de 2010

Plans de prejubilació a les universitats (Hoja del Lunes 499 – 1ª Parte)

En els darrers anys s’han negociat diferents plans de prejubilació a les universitats, tant de PAS laboral com de PDI funcionari. Aquests han estat de jubilació parcial amb contractes de relleu i jubilació anticipada, i en alguns casos amb premis de jubilació.

En el PAS funcionari, la jubilació parcial, que és una reivindicació de CCOO, tot i estar prevista a l’EBEP, no ha estat possible desenvolupar-la donat que la normativa actual de la Seguretat Social no ho permet i s’hauria de modificar. En el PDI laboral haurien de ser el convenis col•lectius els que desenvolupin aquest plans, quan la situació ho permeti.

En el PDI funcionari, els plans de jubilació anticipada han permès a moltes universitats rejovenir plantilles i adequar-les a les noves ofertes formatives de les universitats, donat que solen anar acompanyats de noves contractacions. Des de CCOO creiem que tots aquests plans són imprescindibles atès que a moltes universitats les plantilles del PDI estan molt envellides i la piràmide d’edat està molt concentrada en uns anys determinats, sense garantia de reposició. Això pot generar que, en alguns llocs, es perdi una part important del coneixement i molt aviat tots acusem el cop.

Creiem que aquests plans s’haurien de continuar, començar i ampliar a totes les universitats el més aviat possible, ja que de fet els beneficis que comporten són indubtables. Suposen un estalvi econòmic important i permeten a la universitat rejovenir la seva plantilla i flexibilitzar-la, incorporant professors joves en àrees deficitàries envers certes àrees excedentàries.

Plans de prejubilació a les universitats (Hoja del Lunes 499 – 1ª Parte)

En els darrers anys s’han negociat diferents plans de prejubilació a les universitats, tant de PAS laboral com de PDI funcionari. Aquests han estat de jubilació parcial amb contractes de relleu i jubilació anticipada, i en alguns casos amb premis de jubilació.

En el PAS funcionari, la jubilació parcial, que és una reivindicació de CCOO, tot i estar prevista a l’EBEP, no ha estat possible desenvolupar-la donat que la normativa actual de la Seguretat Social no ho permet i s’hauria de modificar. En el PDI laboral haurien de ser el convenis col•lectius els que desenvolupin aquest plans, quan la situació ho permeti.

En el PDI funcionari, els plans de jubilació anticipada han permès a moltes universitats rejovenir plantilles i adequar-les a les noves ofertes formatives de les universitats, donat que solen anar acompanyats de noves contractacions. Des de CCOO creiem que tots aquests plans són imprescindibles atès que a moltes universitats les plantilles del PDI estan molt envellides i la piràmide d’edat està molt concentrada en uns anys determinats, sense garantia de reposició. Això pot generar que, en alguns llocs, es perdi una part important del coneixement i molt aviat tots acusem el cop.

Creiem que aquests plans s’haurien de continuar, començar i ampliar a totes les universitats el més aviat possible, ja que de fet els beneficis que comporten són indubtables. Suposen un estalvi econòmic important i permeten a la universitat rejovenir la seva plantilla i flexibilitzar-la, incorporant professors joves en àrees deficitàries envers certes àrees excedentàries.

La reforma de les pensions (Hoja del Lunes 499 – 2ª Parte)

CCOO manifesta el rebuig a la política del govern en relació a les pensions, fonamentada únicament en un acord parlamentari, que exclou el paper del Pacte de Toledo. Estem en contra de la imposició de reformes unilaterals que suposin la reducció de drets.

Els medis de comunicació estan donant difusió al manifest per uns autoproclamats “experts economistes”, els 100 economistes, que ja intentaren fixar opinió en relació a la reforma laboral amb la proposta de contracte únic amb indemnització progressiva. En aquest manifest proposen una sèrie de mesures orientades a la reforma de les pensions que pretenen debilitar al màxim la protecció del sistema públic per fer imprescindible la contractació de plans privats. L’objectivitat i credibilitat de la proposta de la reforma del sistema de pensions d’aquest grup de 100 economistes és més que dubtosa, si es té en compte que els aglutina FEEDE (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada), i que hi ha deu directius d’entitats financeres entre els setze membres del seu patronat.

L’interès empresarial del sector financer, per vendre els seus productes de plans de pensions privats, ha promogut la reiterada publicació d’estudis que manifestaven la fallida del sistema abans de l’any 2000 i la necessitat d’evolucionar cap a un sistema mixt, com el xilè, que ha demostrat conseqüències desastroses. CCOO denuncia que derivat del volum de doblers que mou el sistema de pensions i que presenta superàvit, fa que sigui un objectiu de negoci pel sistema financer. No hem de permetre que les pensions quedin en mans dels bancs. Hem de mantenir el caràcter públic que ha de permetre esvair la pobresa de la gent gran de l’Estat.

Al 1995 el Pacte de Toledo va elaborar una sèrie de recomanacions per garantir el futur sistema de pensions, que continuen sent vàlids. Així doncs, es fonamenta en un sistema públic solidari, intergeneracional i interterritorial, de caixa única, contributiu, amb garantia d’ingressos, redistributiu i compensador en períodes de crisi.

CCOO vol deixar clar que el nostre sistema públic de pensions gaudeix de bona salut, no presenta números vermells, i disposa d’un fons de reserva dotat amb 62.000 milions d’euros.

El sistema està exposat a importants reptes de futur, principalment de caràcter demogràfic, per l’envelliment de la població i també per l’augment de la despesa en pensions. Això fa que s’hagi de compensar, en un futur, amb la millora dels ingressos per cotitzacions socials i racionalitzar la despesa.

Endarrerir l’edat de jubilació obligatòria fins als 67 anys es contradictori amb les desorbitades taxes d’atur entre els joves i les condicions de salut dels treballadors de més edat, molts cops a causa de les precàries condicions de treball i la falta de prevenció de riscos laborals.

Per altra part, endarrerir fins als 63 anys l’edat mínima de jubilació anticipada no té justificació, ja que s’ha demostrat que la jubilació flexible té efectes positius sobre el sistema de pensions. A més, exigir un mínim de 40 anys per un cent per cent de la jubilació, impediria el seu íntegre cobrament per un nombre important de pensionistes. No hem d’oblidar l’actual realitat del nostre mercat de treball, entrada tardana, sortida prematura, temporalitat, períodes de desocupació...

Per CCOO la viabilitat s’ha de fonamentar en millorar els ingressos mitjançant polítiques actives que creïn ocupació, millores en les relacions laborals, polítiques d’atenció a les famílies, compliment dels compromisos de l’Acord 2006, i separació definitiva dels fons de finançament. A més, s’ha de racionalitzar la despesa en pensions, analitzant determinades prestacions que haurem d’ajustar a la realitat actual.

Considerem que les mesures d’ajust econòmic que retallen la inversió pública i redueixen la capacitat adquisitiva de pensionistes i treballadors de les administracions públiques, limiten l’activitat econòmica. Així doncs, la reforma laboral no crearà ocupació per si mateixa i no generarà més ingressos, en tot cas només abarateix i facilita l’acomiadament, i manté una temporalitat injustificada. És a dir, el camí contrari a garantir el futur del sistema de pensions.

Lectures recomanades:

Los errores del manifiesto neoliberal sobre las pensiones de los cien economistas (Vicenç Navarro)

¿Están en peligro las pensiones públicas? Las preguntas que todos nos hacemos. Las respuestas que siempre nos ocultan. Vicenç Navarro, Juan Torres López y Alberto Garzón Espionosa. ATTAC.

La reforma de les pensions (Hoja del Lunes 499 – 2ª Parte)

CCOO manifesta el rebuig a la política del govern en relació a les pensions, fonamentada únicament en un acord parlamentari, que exclou el paper del Pacte de Toledo. Estem en contra de la imposició de reformes unilaterals que suposin la reducció de drets.

Els medis de comunicació estan donant difusió al manifest per uns autoproclamats “experts economistes”, els 100 economistes, que ja intentaren fixar opinió en relació a la reforma laboral amb la proposta de contracte únic amb indemnització progressiva. En aquest manifest proposen una sèrie de mesures orientades a la reforma de les pensions que pretenen debilitar al màxim la protecció del sistema públic per fer imprescindible la contractació de plans privats. L’objectivitat i credibilitat de la proposta de la reforma del sistema de pensions d’aquest grup de 100 economistes és més que dubtosa, si es té en compte que els aglutina FEEDE (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada), i que hi ha deu directius d’entitats financeres entre els setze membres del seu patronat.

L’interès empresarial del sector financer, per vendre els seus productes de plans de pensions privats, ha promogut la reiterada publicació d’estudis que manifestaven la fallida del sistema abans de l’any 2000 i la necessitat d’evolucionar cap a un sistema mixt, com el xilè, que ha demostrat conseqüències desastroses. CCOO denuncia que derivat del volum de doblers que mou el sistema de pensions i que presenta superàvit, fa que sigui un objectiu de negoci pel sistema financer. No hem de permetre que les pensions quedin en mans dels bancs. Hem de mantenir el caràcter públic que ha de permetre esvair la pobresa de la gent gran de l’Estat.

Al 1995 el Pacte de Toledo va elaborar una sèrie de recomanacions per garantir el futur sistema de pensions, que continuen sent vàlids. Així doncs, es fonamenta en un sistema públic solidari, intergeneracional i interterritorial, de caixa única, contributiu, amb garantia d’ingressos, redistributiu i compensador en períodes de crisi.

CCOO vol deixar clar que el nostre sistema públic de pensions gaudeix de bona salut, no presenta números vermells, i disposa d’un fons de reserva dotat amb 62.000 milions d’euros.

El sistema està exposat a importants reptes de futur, principalment de caràcter demogràfic, per l’envelliment de la població i també per l’augment de la despesa en pensions. Això fa que s’hagi de compensar, en un futur, amb la millora dels ingressos per cotitzacions socials i racionalitzar la despesa.

Endarrerir l’edat de jubilació obligatòria fins als 67 anys es contradictori amb les desorbitades taxes d’atur entre els joves i les condicions de salut dels treballadors de més edat, molts cops a causa de les precàries condicions de treball i la falta de prevenció de riscos laborals.

Per altra part, endarrerir fins als 63 anys l’edat mínima de jubilació anticipada no té justificació, ja que s’ha demostrat que la jubilació flexible té efectes positius sobre el sistema de pensions. A més, exigir un mínim de 40 anys per un cent per cent de la jubilació, impediria el seu íntegre cobrament per un nombre important de pensionistes. No hem d’oblidar l’actual realitat del nostre mercat de treball, entrada tardana, sortida prematura, temporalitat, períodes de desocupació...

Per CCOO la viabilitat s’ha de fonamentar en millorar els ingressos mitjançant polítiques actives que creïn ocupació, millores en les relacions laborals, polítiques d’atenció a les famílies, compliment dels compromisos de l’Acord 2006, i separació definitiva dels fons de finançament. A més, s’ha de racionalitzar la despesa en pensions, analitzant determinades prestacions que haurem d’ajustar a la realitat actual.

Considerem que les mesures d’ajust econòmic que retallen la inversió pública i redueixen la capacitat adquisitiva de pensionistes i treballadors de les administracions públiques, limiten l’activitat econòmica. Així doncs, la reforma laboral no crearà ocupació per si mateixa i no generarà més ingressos, en tot cas només abarateix i facilita l’acomiadament, i manté una temporalitat injustificada. És a dir, el camí contrari a garantir el futur del sistema de pensions.

Lectures recomanades:

Los errores del manifiesto neoliberal sobre las pensiones de los cien economistas (Vicenç Navarro)

¿Están en peligro las pensiones públicas? Las preguntas que todos nos hacemos. Las respuestas que siempre nos ocultan. Vicenç Navarro, Juan Torres López y Alberto Garzón Espionosa. ATTAC.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Crònica de la vaga 29S

Amb Emili Rey, cap de premsa de CCOO a Catalunya, recordem la jornada de vaga general del passat 29 de setembre.

Crònica de la vaga 29S

Amb Emili Rey, cap de premsa de CCOO a Catalunya, recordem la jornada de vaga general del passat 29 de setembre.

Hoja del Lunes (498)

SEGUIM AMB L’AUSTERITAT

Les universitats, sotmeses a una situació financera desastrosa, s’afanen a proposar mesures d’austeritat de forma caòtica i individual, seguint la mateixa direcció que les polítiques del govern: incomplint els acords pactats els darrers anys.

Al PDI no li estan pagant les pagues extres com mana la resolució de nòmines del Ministeri d’Hisenda, no es renoven els contractes i algunes universitats tenen seriosos problemes per abonar les nòmines.
El Pla d’Austeritat que es va presentar simplement busca una reducció de la despesa, però per altra part es demana a les universitats la implantació de l’EEES i que siguin el motor del nou model productiu. El Ministeri s’ha avançat a les paraules del president de la patronal Díaz Ferrán: “Només es pot sortir de la crisi treballant més i guanyant menys”. Les mesures del Pla d’Acció 2010-2011, difícilment podrà portar-se a terme amb incentius nuls i reduccions de plantilla.

En el PAS, ja han començat les pèrdues de drets i incompliments d’acords a algunes universitats, fet que no ajuda gens a la modernització proposada en el Pla. A més, no s’ha convocat la Mesa Sectorial des del mes d’abril, per continuar els temes pendents.


PLA D’ACCIÓ 2010-2011 – NOVES MESURES DE CARA A LA GALERIA?

La Conferència Sectorial d’Educació presidida pel Ministeri d’Educació i formada pels Consells d’Educació autonòmics donaren el vist i plau el passat 26 de setembre als 17 programes de cooperació sectorial del Pla d’Acció 2010-2011, recollint els temes del debat realitzat a través del Pacte per l’Educació en els que hi havia consens. El Consell de Ministres va aprovar el passat mes de juny una aportació de 510 milions i les Comunitats Autònomes ho faran per un import de 476 milions.

El Pla d’Acció conté 12 objectius i 150 mesures que segons el Ministre Gabilondo aquestes són les mesures que el Govern i CCAA consideren s’han de prendre per millorar el sistema educatiu espanyol.
Un dels objectius és el programa de modernització i internacionalització de les universitats. Formació, investigació, transferència de coneixement i responsabilitat social (pàg. 104-108). Compta amb un finançament addicional de 590 milions d’euros pel 2011, amb independència de la continuïtat del finançament dels programes en curs que siguin acordats a les Corts en els Pressupostos Generals de l’Estat per aquest mateix any.

Aposta per avançar en l’adaptació del Sistema Universitari Espanyol a l’Espai Europeu d’Educació Superior i promoure el desenvolupament normatiu de la LOMLOU dintre del marc de l’estratègia Universitat 2015, com a conjunt estratègic per millorar i modernitzar les universitats amb tres objectius generals: la dimensió social, l’excel•lència i la internacionalització. Pel finançament total de l’objectiu estan previstos 224,66 milions d’euros al 2010 i 37 milions d’euros l’any 2011.

Aquest objectiu compta amb 13 mesures en les que es desenvolupa la normativa bàsica. Una d’elles es promoure l’Estatut del PDI on es preveu l’estudi del desenvolupament de la carrera horitzontal. També alhora promoure nous programes d’incentius econòmics i professionals, i iniciatives de reconeixement social que estimulin l’excel•lència de la docència universitària, la recerca, la innovació, la transferència de coneixement i la difusió de la cultura científica i humanística.

Es desconeix si aquest Pla no deixa de ser un altre document més de cara a la galeria, per descomptat les quantitats previstes no són les que la Mesa Sectorial d’Universitats estipulà com necessàries per abordar els incentius previstos mitjançant la carrera horitzontal, així com les necessàries per la implantació del “Procés de Bolonya” i el reconeixement social del personal.

La qüestió obligada, és preguntar-se com encaixarà aquest Pla d’Acció, declaració de bones intencions, amb les mesures d’austeritat:

  • Apareixen altres accions encobertes, que apunten a retalls que no estan encaminats a millorar el pilar bàsic de l’EEES: la formació de futurs titulats.
  • Tampoc es té en compte la participació i contrasta molt amb la recent Comissió per l’Anàlisi i Avaluació de les Mesures d’Austeritat del Sistema Universitari Español (SUE), i el retrocés de la despesa en educació i recerca en els Pressupostos Generals de l’Estat 2011.
  • Estan convocant les altres Meses Sectorials d’Ensenyament no universitari, i no semblen molt interessats en convocar la d’Universitats.
  • La desregulació que ha introduït la reforma laboral i l’augment de les desigualtats entre universitats no concorden amb la dimensió social del sistema universitari espanyol, ni amb alguns aspectes del Pla d’Acció 2010-2011.

Hoja del Lunes (498)

SEGUIM AMB L’AUSTERITAT

Les universitats, sotmeses a una situació financera desastrosa, s’afanen a proposar mesures d’austeritat de forma caòtica i individual, seguint la mateixa direcció que les polítiques del govern: incomplint els acords pactats els darrers anys.

Al PDI no li estan pagant les pagues extres com mana la resolució de nòmines del Ministeri d’Hisenda, no es renoven els contractes i algunes universitats tenen seriosos problemes per abonar les nòmines.
El Pla d’Austeritat que es va presentar simplement busca una reducció de la despesa, però per altra part es demana a les universitats la implantació de l’EEES i que siguin el motor del nou model productiu. El Ministeri s’ha avançat a les paraules del president de la patronal Díaz Ferrán: “Només es pot sortir de la crisi treballant més i guanyant menys”. Les mesures del Pla d’Acció 2010-2011, difícilment podrà portar-se a terme amb incentius nuls i reduccions de plantilla.

En el PAS, ja han començat les pèrdues de drets i incompliments d’acords a algunes universitats, fet que no ajuda gens a la modernització proposada en el Pla. A més, no s’ha convocat la Mesa Sectorial des del mes d’abril, per continuar els temes pendents.


PLA D’ACCIÓ 2010-2011 – NOVES MESURES DE CARA A LA GALERIA?

La Conferència Sectorial d’Educació presidida pel Ministeri d’Educació i formada pels Consells d’Educació autonòmics donaren el vist i plau el passat 26 de setembre als 17 programes de cooperació sectorial del Pla d’Acció 2010-2011, recollint els temes del debat realitzat a través del Pacte per l’Educació en els que hi havia consens. El Consell de Ministres va aprovar el passat mes de juny una aportació de 510 milions i les Comunitats Autònomes ho faran per un import de 476 milions.

El Pla d’Acció conté 12 objectius i 150 mesures que segons el Ministre Gabilondo aquestes són les mesures que el Govern i CCAA consideren s’han de prendre per millorar el sistema educatiu espanyol.
Un dels objectius és el programa de modernització i internacionalització de les universitats. Formació, investigació, transferència de coneixement i responsabilitat social (pàg. 104-108). Compta amb un finançament addicional de 590 milions d’euros pel 2011, amb independència de la continuïtat del finançament dels programes en curs que siguin acordats a les Corts en els Pressupostos Generals de l’Estat per aquest mateix any.

Aposta per avançar en l’adaptació del Sistema Universitari Espanyol a l’Espai Europeu d’Educació Superior i promoure el desenvolupament normatiu de la LOMLOU dintre del marc de l’estratègia Universitat 2015, com a conjunt estratègic per millorar i modernitzar les universitats amb tres objectius generals: la dimensió social, l’excel•lència i la internacionalització. Pel finançament total de l’objectiu estan previstos 224,66 milions d’euros al 2010 i 37 milions d’euros l’any 2011.

Aquest objectiu compta amb 13 mesures en les que es desenvolupa la normativa bàsica. Una d’elles es promoure l’Estatut del PDI on es preveu l’estudi del desenvolupament de la carrera horitzontal. També alhora promoure nous programes d’incentius econòmics i professionals, i iniciatives de reconeixement social que estimulin l’excel•lència de la docència universitària, la recerca, la innovació, la transferència de coneixement i la difusió de la cultura científica i humanística.

Es desconeix si aquest Pla no deixa de ser un altre document més de cara a la galeria, per descomptat les quantitats previstes no són les que la Mesa Sectorial d’Universitats estipulà com necessàries per abordar els incentius previstos mitjançant la carrera horitzontal, així com les necessàries per la implantació del “Procés de Bolonya” i el reconeixement social del personal.

La qüestió obligada, és preguntar-se com encaixarà aquest Pla d’Acció, declaració de bones intencions, amb les mesures d’austeritat:

  • Apareixen altres accions encobertes, que apunten a retalls que no estan encaminats a millorar el pilar bàsic de l’EEES: la formació de futurs titulats.
  • Tampoc es té en compte la participació i contrasta molt amb la recent Comissió per l’Anàlisi i Avaluació de les Mesures d’Austeritat del Sistema Universitari Español (SUE), i el retrocés de la despesa en educació i recerca en els Pressupostos Generals de l’Estat 2011.
  • Estan convocant les altres Meses Sectorials d’Ensenyament no universitari, i no semblen molt interessats en convocar la d’Universitats.
  • La desregulació que ha introduït la reforma laboral i l’augment de les desigualtats entre universitats no concorden amb la dimensió social del sistema universitari espanyol, ni amb alguns aspectes del Pla d’Acció 2010-2011.